Ximpleries

La Senyora Comuna, en alguna de les festes del Districte d’aquest inici de curs polític

Pel Rubén Cruz

El 2014, l’activista Colau assegurava haver votat Sí-Sí a la consulta del 9N.

En campanya del 2015, es declarava favorable al dret a decidir dels catalans i sotmetre a consulta ciutadana tant l’adhesió de Barcelona a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) com el procés sobiranista català.

Guanyada l’alcaldia i amb la boca petita del tinent d’alcalde Gerardo Pisarello, els Comuns cridaven el 2017 a votar independència com «un vot crític i rebel contra el centralisme i l’autoritarisme del PP». Sense el compromís d’obrir els col·legis de la ciutat per facilitar-ne l’exercici, presumir d’esquerranosos era gratis.

Decidida la rebel·lió pels poders de l’Estat com a coartada el 20 de setembre, l’1O hi vam votar 3.032.424 catalans (el 57% del cens electoral), dels quals vots emesos la immediata repressió en va confiscar 746.207, de grat pel Mossos o amb violència per la Guardia Civil. Ja veieu l’acudit, de més de la meitat dels catalans amb dret a vot!

El 2019, la candidata revolucionària-sense-cap-motiu-per-a-la-rebel·lia rep 4 mil vots menys que el candidat Maragall i, en lloc de governar amb el més votat, es deixa engalipar pel Valls i el Collboni per ser l’alcaldessa anti-independentista del cap i casal de Catalunya. Puntada de peu a la llauna buida, i qui dies passa anys empeny!

Un miler i mig de dies de repressió més tard, l’alcaldessa impotent diu ara que no es donen les condicions per celebrar-ne un (altre), de referèndum, ni que sigui de pactat, que la gent no està per orgues (ni ximpleries). Na Comuna ens acusa ara de ximples als participants al referèndum, com abans acusava els dolents del PSC de ser els sucursalistes del 155. I com és això?

1. Perquè no s’han fet els deures. ¿I qui devia fer-los, sinó els actors polítics com ella?

2. Perquè tothom sap que no hi ha ningú a l’altra banda que el pacti, però només ella ho expressa en veu alta. I així serà per sempre més, sobre tot si els impotents tampoc no ho volen canviar, això.

3. Perquè és de rucs

• deixar-se atonyinar per exercir un dret, si et pots estalviar la pallissa no exercint-lo. Però tenim dret a ser consultats, malgrat haver-n’hi conciutadans que no en volen saber res.

• exposar-se a la repressió de l’Estat contra els ciutadans per decidir ser adults, quan podem (?) decidir-ho tot (!!)… o res: ni banca pública, ni empresa energètica pública, ni aturador públic a la factura de la llum.

• deixar-se les persones entabanar pel dret polític a l’autodeterminació dels pobles… És millor deixar-se aplaudir pels poderosos fent veure que els arracones a dalt del cel, fins a l’assalt definitiu.

L’alcaldessa impotent ha contret deutes polítics que no li cal tornar perquè es paguen només amb el càrrec. A mig segon mandat, diu a La Marina que “hem pogut impulsar la major part del programa amb el que ens vam presentar”…

─ I quins pèls s’han quedat a la gatera?

─ No res, quatre ximpleries:  aturar els desnonaments, frenar l’alça dels preus dels lloguers a Barcelona, tancar el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), no pactar amb la dreta ni governar “amb la màfia del PSC”…

(Pregunta i resposta imaginàries, que se m’acuden com a ximple que soc)

El poder corromp i fa tornar impotent i vulgar.

Ja té raó la Senyora Comuna, que és ruqueria voler votar…

• …Si l’Ajuntament de Barcelona no va posar ni defensar cap urna ni cap escola, sinó els ciutadans que volíem votar-hi. Això és visió de futur!
• …Si els vots no serveixin per fer les polítiques d’esquerres i independentistes que reclama l’electorat… perquè els polítics t’agafen la cartera!

Però fora obscè de tenir-la com ella la té

1. Perquè els ciutadans som plurals, i en democràcia les majories decideixen representades els afers comuns, però consultades les qüestions vitals.
2. Perquè cal una solució política democràtica a un problema polític, per evitar que més persones siguin represaliades pels mateixos o semblants fets polítics.
3. Perquè encara recordem que “sense violència, es pot parlar de tot”. I com que n’hi ha hagut ─la violència de l’Estat─, el referèndum ja s’ha celebrat i han pogut ser escrutats 2.286.217 vots, dels quals 2.044.038 favorables a la independència… Ja veieu l’acudit: un 90% pel Sí! Caldrà doncs publicar-ne oficialment el resultat.

Potser així canviaran algunes coses. Mireu quina facècia!