Primera etapa de #LaTravessa
Em dic Rubén Cruz i he decidit acompanyar en Jordi Turull en la seva Travessa per la Llibertat. La iniciativa del Jordi és oberta als cossos i als esperits que la considerem ben nostra, com nostre ha estat el desig expressat a les urnes ‘de la sorpresa’, i nostres l’angoixa per la repressió desfermada per l’espanyolisme i la incredulitat davant la divisió estratègica de l’independentisme.
Volem recuperar la il·lusió!
Des d’aquest racó de la geografia barcelonina i catalana, ens hi sumem per agrair que un polític hagi pensat en nosaltres: la gent que va fer possible que el secret de les urnes, el millor guardat d’aquesta aventura, parlés de nosaltres ni que fos amb veu estremida de dolor. Una vegada més, de greuge.
Estem farts de celebrar derrotes i acumular greuges. Volem recuperar la iniciativa. L’1 d’octubre és fundacional d’un temps d’esperança. Ens hi posem, a la travessa.
Jo seguiré el grup des de casa meva, a la Plaça de Cerdà, de Barcelona. En faré servir la Guia de Catalunya que va publicar en català Edicions Destino, l’any 1971, amb text del Josep Pla i fotografies del Francesc Català Roca, traducció de la versió prèvia en castellà de l’any 1960. Hi trobem un polsim de turisme cultural, per reconèixer el territori i la nostra gent. Els compartiré amb qui se senti cridat per l’itinerari. Perquè és el nostre.
Gràcies, Jordi!
«La Costa Brava no és pas una comarca natural, però és certament una entitat turística considerable. El seu nom és relativament recent: té una mica més de mig segle. Fou posat pel periodista Ferran Agulló a les acaballes d’un banquet pantagruèlic celebrat al Paradís, de Fornells, propietat de Bonaventura Sabater. Aquest nom ha tingut una gran fortuna, ha fet la volta al món i avui és conegut universalment.
Està constituïda pel litoral de tres comarques successives i distintes: la Selva, el Baix Empordà i l’Alt Empordà. Per a conservar la fidelitat a la geografia i a la història, caldria afegir-hi el litoral del Rosselló […] perquè a pesar d’existir, entre Portbou i Cervera, la ratlla de la frontera política amb França, la costa rossellonesa forma part integrant del golf de la Selva i és la continuació pura i simple de la Costa Brava a la Catalunya francesa.
[…]
Aquest país, que es del punt de vista de la història escrita és el més antic de la Península Ibèrica ─perquè la història no totalment conjectural d’aquesta península comença amb el desembarcament dels romans a Empúries el 218 a. de J.C.─ romangué separat de la curiositat durant segles. El país s’obrí al turisme, tímidament, entre les dues guerres [mundials] […] Entre els primers descobridors figuren alguns coneguts artistes i escriptors estrangers que flanquejaren la labor de difusió realitzada per un grup d’artistes del país: Roig i Soler, Meifrèn, Rossinyol, Pitxot, Mir. El gran apogeu d’aquesta costa, la seva entrada en el corrent turístic universal, s’ha produït ara, aquests anys [60]. La Costa Brava és l’últim descobriment del truisme nacional i estranger.
La costa, que constitueix el balcó mariner de la Selva, és en gairebé tota la seva extensió un penya-segat, que de Blanes a Tossa és d’una gran dolçor de perfil, i de navegació deliciosa, amb petites platges de sorra forta i neta, cases diminutes i racons d’una geologia ricament acolorida, en els quals els pins s’aferren i arriben fins a la vora del mar.
[…] A partir de la zona de Tossa el litoral s’aixeca i adquireix un caràcter aspre i silvestre.
[…] El litoral del Baix Empordà té un inici prodigiosament bell [a la Vall d’Aro]
[…] El litoral de l’Alt Empordà s’obre a la costa de Torroella, costa solitària, desolada, d’una duresa més gran, si és possible, que el litoral de Cap de Creus. Aquest litoral desemboca a les sorrenques suavitats de l’Escala i d’Empúries. […] L’antiquíssima Empúries, bressol de la nostra civilització i meravella del golf de Roses, a tot el prestigi turístic general de la Costa pot afegir una invitació íntimament lligada amb la intel·ligència i la reflexió que tota memòria implica. El golf és immens entre el Canigó i Norfeu, d’una fascinació permanent.
[…] Seguint la via marítima, per la intacta meravella de Portlligat i les cales de la Mar d’Avall, arribarem a Cap de Creus, amb el roc de la Massa d’Oros assenyalant la punta extrema a llevant del nostre litoral; se’ns obrirà llavors l’immens panorama del golf de Lleó amb la costa del Rosselló a nord-oest, l’extrem del golf de la Selva. Pel prodigi geològic de Pla de Tudela, arribarem al Port de la Selva ─encantadora població, estimada per tants poetes─ i després al port de Llançà. […] Les grandioses ruïnes del monestir de Sant Pere de Roda presideixen el golf de la Selva, que no és més que un accident de l’immens golf de Lleó, que la tramuntana domina. De Llançà per Garvet i Colera arribarem a Portbou, límit oficial de la Costa Brava i al mateix temps d’aquesta visió de conjunt d’aquest litoral que està destinat per la seva intrínseca bellesa, a convertir-se en un dels més importants centres turístics del continent.”
Fins aquí, la Guia de Catalunya.
En Pla arriba a Portbou des de Barcelona, i en Turull n’arrenca la travessa. Un punt no només geogràfic sobre una frontera política ─i, per tant, artificial─, sinó també vital, que acumula memòria dels drets i de les lluites de totes les persones.
Per recordar el 50è aniversari de la mort d’en Walter Benjamin (1994), els governs alemany i català van cofinançar un Memorial a la ciutat on, assetjat pel nazisme, va posar fi a set anys d’exili suïcidant-se. ‘Passatges’ es diu l’obra de l’artista israelià Dani Karavan, integrada al camí natural de l’entrada del darrere del cementiri, a la part no catòlica del qual és enterrat Benjamin en una fosa comuna.
El 2018, el Govern va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional el Memorial Passatges a Walter Benjamin, a Portbou
