Text: Pau Espí
L’any 2020 serà, sens dubte, un dels anys més recordats de la nostra història, ja que per una cosa o per una altra, aquest any marcarà un abans i un després a la nostra societat. Sé que és difícil de creure, però, tot i les moltíssimes coses dolentes d’aquest any, també n’hi ha hagut de bones i, tranquils, que aquí estic jo per explicar-vos-les.
Tot i l’insuportable que se’ns va fer el confinament, no podem negar que va ajudar el nostre planeta a recuperar-se, climàticament parlant. El fet de saber que som nosaltres els qui destrossem el nostre propi planeta em fa pensar en com és d’idiota la nostra societat i en com de millor estaria el planeta sense els humans.
La mascareta és, segurament, l’objecte més odiat del món en aquests moments. Però no podem oblidar les seves coses bones que comporta. A part d’evitar la propagació del virus, la mascareta evita que hàgim de veure-li la cara a la gent que ens cau malament, o almenys sencera.
No us ha passat mai això de trobar-vos a algú a qui no teniu cap ganes de veure? Doncs esteu de sort, perquè la mascareta us ajudarà a dissimular l’avorriment i evitarà que hàgiu de veure la cara de la persona que està consumint la vostra poca energia.
I parlant de tapar la cara, no estaré mai prou agraït a la mascareta per com m’ajuda a dissimular els meus badalls constants a classe perquè la majoria de professors, encara que estiguem vivint en una “nova normalitat”, segueixen ensenyant amb els mètodes amb els quals els espartans aprenien a llegir i escriure.
I ara que estem parlant de com es fan les classes, us vinc a explicar el meu punt de vista com a estudiant. Al meu institut, tenim la sort d’estar molt ben preparats contra la Covid, ja que fem les classes de manera semi presencial. Ara podria començar a anomenar-vos un llistat dels grans inconvenients que té fer classe en línia: que si se sent malament, que si tens més dificultats per seguir les matèries, que si no et pots concentrar bé… Però en lloc d’això, jo agraeixo cada un dels vint minuts de descans extres que tinc cada matí que faig classe des de casa, perquè em donen més energia que un cafè amb Red Bull.
Amb això no us vull dir que la Covid sigui una cosa positiva, tot el contrari, però us vull transmetre que no tot és tan dolent com sembla, bé, tot i que en aquest cas sí, per això, va bé agafar-se les coses amb humor. I pensar, que si no veus la llum al final del túnel, sempre pots treure la llanterna del mòbil, que més o menys, també il·lumina.
