LLUÍS RABELL
PRESIDENT DE LA FAVB ||
La crisi econòmica, social, mediambiental, institucional, que, a tots els nivells, està sacsejant la nostra societat, ha fet, de la ciutat, espai i objectede conflictes. I, amb ells, ha propiciatel sorgiment de nous moviments urbans. El col·lapse del model de creixement de l’etapa anterior, basat en el totxo, ens ha deixat un panorama d’atur i desolació a les barriades populars.
Les polítiques neoliberals enboga a Brussel·les i a Madrid, però igualment a casa nostra, han aprofundit aquestes cicatrius, instal·lant una fractura de desigualtats, socials i territorials, que estan dislocant la ciutat. Parlem de les retallades que afecten els serveis públics, l’educació,la sanitat, el transport, els recursos assistencials… – val a dir, tot allò que vertebra una urbs i preserva la seva cohesió. Però parlem igualment, pel que fa a l’actual govern municipal, d’inversions per prioritzar les demandes de determinats
lobbys i eixos comercials, de poderoses dinàmiques de privatització d’espais i recursos públics – des de la Marina del Port Vell fins als pàrquings del centre de Barcelona – o d’apostes guiades per interessos financers especulatius, com el “monocultiu” d’un turisme desbocat que genera problemes de convivència, “gentrifica” barris sencers i fa miques el comerç tradicional.
El model de ciutat està en dispu-ta. Colpejant les condicions de vidade la població treballadora, el neo-liberalisme ens empeny cap a unaBarcelona dual mentre soscava lapetja de la ciutat democràtica, delsseus avenços, del seu urbanisme in-clusiu. Sortosament, però, els barrismostren una sorprenent capacitatde resistència i de creativitat. Aquí,sorgeixen accions veïnals per aturarels desnonaments. Allà, xarxes soli-dàries contra els impactes de la po-bresa. A Poblenou, la “Flor de Maig”s’imposa com a centre social i viverde cooperativisme. A Can Batlló, lainiciativa i l’emprenedoria de la gentdel barri pren el relleu d’una admi-nistració que manca als seus deures.A l’Esquerra de l’Eixample, tot un ventall de col·lectius i proessionalss’entesten a recuperar l’espai públicper a la ciutadania. A Sant Andreu,els col·lectius juvenils agrupats al voltant del projecte de “L’Harmonia”reivindiquen una seu que, per secta-risme polític, l’Ajuntament els reusa.Vet aquí que Ciutat Vella denunciaun “Pla d’abusos” dictat pel gremid’hostaleria i Nou Barris es “cabreja”contra el tracte discriminatori querep el Districte. Per tot arreu i durant setmanes, se succeeixen les accions contra l’encariment abusiu del transport… Decididament, el 15-M ha passat per aquí i el vent que respon bufa per Barcelona.
Estem vivint un canvi d’època. Iaixò interpel·la el moviment veïnal,que revifa: a voltes, a través de la reactivació d’associacions que s’havien envellit; de vegades, però, a través de nous col·lectius, moviments o iniciatives més dinàmiques. Tant se val. Les associacions de veïns i veïnes no tornaran a ser l’aixopluc de totes les revoltes, socials i democràtiques, com ho foren a les acaballes delfranquisme. Tampoc seria desitjable.Encarnant, tanmateix, una cultura,una tradició, una presència territorial estable i una capacitat d’interlocució, les associacions poden jugar en el proper període un paper cabdal a l’hora de facilitar la trobada entre els diferents actors i moviments dels barris, promovent complicitats i treballen xarxa. Ni direcció, ni “pal de pa-ller”. Molt més modestament – però potser decisivament pel que fa a la configuració d’un ampli moviment ciutadà de transformació, més necessari que mai -, les associacions tenen tot un paper a jugar. Amb una nova fesomia, inèdita, el moviment veïnal està tornant.
