Elena Garcia
L’últim Consell de barri del 29 de novembre van ocórrer uns fets que em fan vergonya. Una persona va prendre la paraula per contradir determinades afirmacions que acabava de fer la taula, respecte del carril bici. Suposo que per ser tard, per ser una persona assídua, gran i que sovint fa objeccions al consell, no se li va prestar atenció i més aviat va ser objecte de riures més o menys vetllades. Arran d’aquest fet una altra veïna gran va dubtar si prendre la paraula, vaig haver de cedir-li el meu torn i empènyer-la a què ho fes.
Em sap greu i que crec que hem de plantejar-nos si ser gran i tenir dificultats per parlar ens treu el dret de participar-hi. La persona a qui faig la primera referència assisteix a tots els Consells, tant si el tema que es planteja és propi com si és del conjunt, cosa que la majoria no fa. Tot i que això no treu importància al que qualsevol plantegi, cal reconèixer-los.
