Redacció: Iván Urbina
Per descriure els alumnes, l’institut i allò que se sent quan te’n vas, es podrien agafar aquestes paraules: Intel·ligència, Novetat, Solidaritat, Tossudesa, Imparcialitat, Timidesa, Universal, Temporal, Memorable, Obedient, Nerviós, Típic, Jove, Únic, Intransferible, Casa nostra…
Primer (Teresa), segon (Adelaida), tercer (Guillem), quart (Vicent), primer (Marisa), Segon (Pilar).
Professors com Joan, Carmen, Carme, Iris, Dani, Vicent, Jordi, Blasi, Glòria, Eva’s, Lourdes, Ana, Juan, Sara, Laia, Josep, Rosa, Laura, Alexandra, Emilio, Pablo, Maria Velia, els tutors esmentats anteriorment i tot i cadascun dels professors que m’he deixat, n’he tingut tants…., també a Domingo, Francesc, Francisco, Carlos, Quim, Mercè i Ana, a tots vosaltres us dono les Gràcies per tot el que m’heu ensenyat.
Sis anys després d’haver arribat aquell 2012, me’n vaig el 2018. La meva personalitat ha canviat tant com l’entorn on ens trobem. Vaig arribar a l’institut i no es feien tantes coses com ara. Alguna persona ha arribat a afirmar: “hauríem d’haver nascut uns anys més tard”. L’institut ha canviat per complet: ens presentem en un munt de concursos, fem un munt de projectes, estem a tots els llocs, si fes un repàs de tot el que he fet seria una llista quasi bé infinita.
Hem visitat el Parlament, hem fet debats, hem guanyat competicions, hem visitat volcans, he anat a la televisió, hem fet recorreguts per Barcelona, hem visitat arxius, hem vist edificis històrics, hem anat a la platja, hem treballat l’hort, hem visitat la fàbrica Torres, hem après a ser mediadors, hem cantat nadales, hem presentat actes i tantes i tantes coses més, però sobretot hem après molt, tant nosaltres com vosaltres i crec que en aquests sis anys hem canviat molt…
Si ens fixem he tingut molts professors i d’estils molt diferents, des de professors que creien que el millor era el treball en equip fins a professors que creien que l’esforç individual era important. Tots m’heu aportat alguna cosa, alguns més que d’altres, ja sigui pel temps que hem estat junts o per la forma de ser, però tots heu estat importants.
Aquestes línies no tenen cap ordre, estem a 27 de juny de 2018 i són les dotze i mitja de la nit, ja sé el resultat de les PAU, un 12,034, una nota alta, ara cal esperar l’11 de juliol per saber a quina universitat he estat admès, però sabeu que sempre recordaré el Montjuïc ja sigui pels amics que he fet, alguns més bojos que altres, o per tots els consells que he agafat de tots els que en algun moment heu volgut ensenyar-me alguna cosa. He perdut la meva timidesa amb la qual vaig entrar a primer, he trobat tot allò que m’agrada gràcies a tot el que m’heu ensenyat, crec que la carrera de periodisme serà la millor per a mi, he après un munt de coses noves i crec que la meva personalitat ha canviat en positiu, crec que soc una millor persona gràcies a vosaltres.
Després de tants anys costa molt canviar, és difícil dir adéu a un lloc que sempre t’ha acollit tan bé, i al qual li tens tanta estima, i ara és el moment de canviar a altres camins molt més llargs i difícils, però sempre me’n recordaré de tots i tindré molt present l’institut a la meva vida.
Gràcies per tot, per ajudar-me sempre, de l’institut m’emporto els bons moments i els dolents, totes les rialles que he fet i les llàgrimes que he tret, he fet uns amics increïbles i he obtingut uns grans coneixements que tots els que heu estat aquí m’heu donat.
Per tot això, gràcies.
Ens veurem en un futur.
