El centre es va obrir l’any 1989, després de gairebé una dècada de lluita veïnal. El servei d’urgències continu, atorgat com un dret del barri per la manca de comunicació, es va perdre a l’agost del 2011 a causa de les retallades
Un 2 d’octubre del 1989 es va inaugurar el CAP Doctor Carles Ribas al carrer del Foc, que aquest 2014 ja fa 25 anys que existeix. Després de gairebé deu anys de lluita i reivindicació social per part de les associacions de veïns i la Unió d’Entitats, es va aconseguir que el barri de La Marina comptés amb un centre d’atenció primària. D’aquesta manera es va apropar el sistema sanitari a una zona de Barcelona que, per aquell temps, tenia carències i problemes socials greus.
Tot i la clara manca d’unes instal·lacions sanitàries, abans del 1989 hi havia una petita consulta al Port. Es tracta dels serveis que oferia el conegut doctor Carles Ribas qui, tot i que tenia la seva consulta a l’Eixample, es va desplaçar des de l’any 1939 fins al 1984 a les zones més empobrides -de la Barcelona del moment.
El Dr. Ribas tenia la seva consulta al Port, a una habitació de la família de Paco Candel
Un home que, per vocació social i bons fins, “va intentar assumir la problemàtica d’aquest barri i se li tenia una estima molt especial”, diu en Miquel Català, un dels metges històrics del CAP.
Per aquest motiu el centre sanitari porta el nom de Carles Ribas, un metge que de dia visitava fills d’homes il·lustres, com Ferrer-Salat i Reventós, i al vespre, impulsat per una irrefrenable llavor social, s’endinsava en els suburbis de la falda de Montjuïc que els immigrants (o també anomenats “murcianos”) havien creat a la Zona Franca.
El jove pediatra Carles Ribas va trobar en el pare de l’escriptor Francesc Candel un suport per a realitzar la seva tasca humanitària. Aquest home li va deixar una habitació de la parròquia del Port, on els Candel vivien, perquè la convertís en la seva consulta. A partir d’aquí i l’estima que es va guanyar a la zona, Ribas visitava els diferents suburbis i donava ajuda sanitària als col·lectius més marginats, com els de Can Tunis o El Polvorí.
Els problemes de salut a la Zona Franca augmentaven de forma alarmant, sobretot els casos de silicosi i tuberculosi. A més, encara que no hi havia Ministeri de Sanitat ni Seguretat Social, Ribas, mogut per un instint caritatiu, regalava els medicaments que receptava i fins i tot a vegades donava diners.
De dia visitava fills d’homes il·lustres i al vespre feia tasca social a la falda de Montjuïc
L’any 1984 es va fer la reforma de l’atenció primària de salut, un projecte que suposava uns clars canvis en el sistema que existia fins llavors. Per exemple, “es va passar de consultoris de dues hores a una consulta molt més integral, on es té més en compte a l’individu globalment i dins de la família”, assegura l’infermera María Mercedes Liroz.
Però l’obertura d’aquest primer centre sanitari de la Zona Franca té un rerefons més social del que es coneix realment. I és que al barri existia a finals dels 70 i principis dels 80 unes diferències socials clares. El problema radicava en el fet que els treballadors de la fàbrica Seat tenien els seus propis serveis privats de sanitat, però en canvi “els ciutadans que no treballaven en aquesta empresa havien d’anar-se’n fins a Manso per atendre’s una simple febrada”, afirma María Jesús Valderas, un altra infermera.
Els veïns es van mobilitzar perquè es fes un ambulatori al barri i així donar accés a la salut pública a la gent que no es beneficiava de la Seat. Finalment, després de gairebé deu anys de lluita incessant, es va aconseguir la construcció del CAP Dr. Carles Ribas, un dels primers centres d’atenció primària que es va fer a la ciutat. “Però era necessari, perquè aquí hi havia un problema social greu i era fonamental obrir-lo”, explica Miquel Català.
Als 70, només tenia un servei mèdic proper qui treballava a la Seat, amb la mútua de l’empresa
Els no beneficiaris es van manifestar durant una dècada per la salut pública al barri
Quan el CAP es va fundar el 1989 la reforma de l’atenció primària ja estava en vigència. Així, els doctors i infermers d’aquest centre van intentar integrar en aquesta nova dinàmica a tota la Zona Franca, excepte algunes zones com Can Tunis i El Polvorí, que no es van integrar fins al 1992. En ambdós llocs es va crear una consulta “fora de zona” –l’anomenaven— on un metge s’encarregava d’aquesta població amb dues hores només de dedicació.
Pel que fa al CAP Doctor Carles Ribes, des de la seva obertura va oferir uns serveis fixos, entre els quals es troba la medicina de família, la pediatria, l’odontologia i l’ASSIR, un servei especialment dedicat a l’atenció de la dona.
Més tard, el 1999, es va obrir el servei d’urgències de les 8 del matí a les 12 de la nit entre setmana, caps de setmana i festius, fet que va suposar un gran assoliment per al barri.
El mateix any també va ser rellevant per un altre motiu. I és que era l’any en què es graduava la primera generació de residents, estudiants de medicina i d’infermeria, que van començar a fer les pràctiques al centre l’any 1996. D’aquesta generació forma part Mariam de la Poza, l’actual directora del CAP Doctor Carles Ribas des de fa cinc anys.
L’any 2004, amb la Reforma de l’Atenció Primària (RAE) es va aconseguir que un grup d’especialistes en diferents branques de la medicina visitessin un cop a la setmana, al matí o a la tarda, el CAP per tal d’oferir uns serveis molt més especialitzats dels que oferia en si el centre. Entre ells es troben els traumatòlegs, els neuròlegs, psiquiatres i psicòlegs o els endocrins, entre d’altres. Això també va suposar un gran avenç per al barri, ja que, fins al moment, els metges especialitzats més propers es trobaven a Numància i a Manso.
El 2005, amb l’obertura del nou CAP La Marina es va produir un repartiment d’àrees d’especialització entre els dos CAPs que passava a tenir el barri. Per una banda, el servei de pediatria que va tenir el Carles Ribas des d’un inici, ara passaria al de La Marina. De totes maneres, aquest servei continuaria donant cobertura a tota la zona però es trobaria només en un dels dos centres. D’altra banda, el Carles Ribas va continuar tenint fins avui en dia el servei especialitzat cap a les dones.
Temps difícils
“Era 3 d’agost del 2011, les associacions i entitats del barri estaven de vacances, quan ens va arribar una notificació de la Generalitat: el servei d’urgències continu s’acabava”, explica la Mariam. El servei era tots els dies de vuit a dotze de la nit i diumenges i festius, però amb les retallades només hi ha assistència al CAP el dissabte de vuit del matí a cinc de la tarda.
“Els veïns van lluitar molt per disposar d’atenció continuada i se’ls hi va atorgar aquest dret a causa de la seva precària xarxa de comunicació”, afegeix la Merche. No obstant això, assegura que, pel gruix d’usuaris, era un servei deficitari, però clar ara s’ha d’arribar fins a Manso.
Més enllà d’això, ambdues asseguren que les tisorades no han alterat el funcionament del centre, ja que, els professionals s’esforcen ara més que mai en pal•liar les dificultats que es troben. “Notem les retallades cada cop que veiem les nòmines”, sentencia la Mariam.
“La complexitat et pot superar per moments, però fa molt rica i gratificant la teva tasca”
Des de l’any 2012, el personal de la sanitat pública no cobra els complements de la nòmina vinculats al compliment d’objectius d’activitat, fet que ha comportat una important reducció dels seus salaris. Segons el sindicat Metges de Catalunya, el personal mèdic ha perdut en aquests anys una mitjana del 30% de la seva massa salarial.
A part de les retallades que pateixen com a professionals de la sanitat pública, els metges i infermeres són testimonis de la complexa situació socioeconòmica dels seus usuaris.
“Durant el període que va estar actiu l’euro per recepta hi havia gent que ens demanava que escollíssim el medicament més necessari perquè no es podien pagar tots”, assegura Mariam. “A causa de la crisi, s’ha incrementat molt les depressions i l’ansietat”, explica Merche. “La gent gran està patint molt, sovint és el motor econòmic de la família, i quan ve a la consulta no pot evitar verbalitzar la seva situació, perquè ho necessita i el fet que tu l’escoltis és la millor cura”, continua la professional.
L’efecte més dràstic de la crisi econòmica es manifesta en l’alimentació. Merche explica que alguns professionals han detectat que alguns usuaris només mengen llegums perquè no tenen diners per comprar altres productes.
I sembla que a la banda contrària hi ha una altra dada: la taxa d’obesitat a la Marina és molt alta en comparació amb altres zones de la vessant esquerra de Barcelona. El motiu? Els usuaris ingereixen productes barats, rics en greixos, i això els hi fa augmentar la massa corporal: no poden comprar productes més sans, com el peix, perquè són més cars.
Augment de la drogoaddicció i de la prostitució
“En els darrers mesos hem observat un increment del consum de drogues i de prostitució, a causa de la incidència de la crisi”, explica Mariam. En referència a la unitat de drogodependència que ha disposat l’Agència de Salut Pública, ambdues asseguren que els ajuda molt, perquè compren la droga i els ensenya a punxar-se d’una forma higiènica i controlada per evitar la sobredosi. “Compartim els nostres espais amb aquesta unitat per treballar plegats”, assegura Merche.
Pel que fa les prostitutes, el CAP està treballant en un programa per accedir a elles i ajudar-les en els seus problemes de salut, a part del taller contra les malalties de transmissió sexual que acollirà el centre. “Se’ns fa molt difícil accedir a elles, perquè vénen d’altres barris a guanyar uns diners; sovint tenen altres feines, i no van al seu metge per por a ser identificades”, la directora del CAP.
Un tarannà especial
Després de sentir les complexitats dels professionals de la salut d’aquest centre, dificultats des de l’origen que encara hi són, la pregunta que sorgeix és… per què continuar aquí?
“Perquè la gent ens estima, anem pel carrer i ens paren: som part d’aquest territori i de les vides dels veïns. A més, gràcies a això estem preparats per viure fets extraordinaris amb naturalitat i respondre a ells sense bloquejar-nos”, assegura la Merche. “Aquesta complexitat et pot superar per moments, però fa molt rica la teva tasca i molt gratificant perquè amb molt poc, pots fer molt
