Alejandro Flores
La música que escoltem al llarg de la nostra vida marca les etapes per les quals hem passat. L’escoltem sols, en companyia, ens desperten emocions i sentiments com l’amor, la felicitat, la melancolia, la tristesa i l’enyor. La música cala en la nostra ment i ens fa traslladar-nos a etapes passades, i també obre la porta a unes de noves. La música, per tant, és una de les eines fonamentals per a la ment d’un malalt d’Alzheimer.
“Els records que estan lligats a les emocions són els que costen més d’oblidar, i a través de la música és molt més fàcil connectar amb les persones que tenen Alzheimer”, explica l’Oriol Carrasco, educador social i coordinador del Programa de Gent Gran del Districte de Sants-Montjuïc. Emmarcades dins del Dia Mundial de l’Alzheimer, que és el proper dimecres 21 de setembre, s’han organitzat una sèrie de xerrades i tallers on s’incideix en el paper que té la música en la nostra memòria.
A les jornades es parla de música i la relació que té amb la memòria i les nostres emocions. D’aquesta manera, amb els tallers gratuïts i oberts a totes les persones grans, independentment que siguin usuàries o no dels casals on se celebren, participaran d’unes activitats teoricopràctiques on cadascú plantejarà quina és la música de la seva vida, per què li ha marcat aquell artista o aquella cançó, i es donaran les claus dels motius que fan que recordem la música malgrat tenir Alzheimer.
“És una malaltia amb la que cal tenir molta paciència, perquè el malalt viu una realitat que és diferent de la teva, però que per a ell és una realitat. Negar-se-la és dir-li que el que està vivint no és així. Que realment no ho és, però ell ho està vivint d’aquesta manera. La confrontació no soluciona res, i és molt important el suport cap al malalt i també als que el cuiden”, detalla l’Oriol.
El Carlos Armengol, coordinador de Promoció i Participació de Gent Gran del Districte de Sants-Montjuïc, incideix en la importància de la prevenció i d’acudir al metge en quant sospitem que tenim un familiar amb Alzheimer. “Sovint ens costa acceptar aquesta realitat i ho disfressem amb altres situacions, com pot ser l’estrès o la demència per l’edat”, afegeix l’Oriol.
