“Els delictes per resistència i desobediència han augmentat considerablement, la gent està irritada”

Jordi Fàbregas inspector en cap de la comissaria de Mossos de Sants-Montjuïc

Al Som 30 mil, el programa d’actualitat de la Marina FM, hem parlat amb el màxim responsable de la seguretat a Sants-Montjuïc.

El 21 de gener es va posar fi al toc de queda dins de Barcelona, com s’ha gestionat el toc de queda a la Marina i al Districte de Sants-Montjuïc. Hi ha hagut moltes incidències?

No. Crec que la gent ja s’ha habituat al toc de queda. Cal tenir present que tampoc hi ha oci nocturn i que, entre setmana, d’1:00 a 6:00 les zones estan tranquil·les perquè les persones treballen, motiu pel qual gairebé no s’han detectat incidències. Així i tot, la rigorositat no és la mateixa que en altres moments de la pandèmia.

En termes generals tots estem una mica més irritats, nerviosos, sensibles… està incidint això d’alguna manera en la seguretat també, heu notat algun canvi?

Molt. Els delictes per resistència, desobediència… han augmentat considerablement. Aquest és un símptoma de com està la societat. Que la pandèmia ens anava a fer millors era una dita que, ara per ara, la deixem en mode d’espera. La gent està irritada. Però no només amb nosaltres, sinó amb tot; de fet, la majoria d’incidències que acaben amb detencions són per baralles entre dues persones.

Hi ha un desgast enorme entre els diversos cossos professionals que feu serveis imprescindibles. Com ho esteu afrontant el Cos de Mossos?

Som persones i agafem la Covid-19. El nombre d’incidents no baixa, però la plantilla es redueix. En l’àmbit personal, també ens afecta. Es pot tenir més o menys tolerància amb la situació, però tothom vol tornar a la normalitat.

Per exemple, com us estan afectant les baixes? Ja d’abans al Cos patíeu per manca d’efectius i moltes hores extres.

Sí. Tenim un personal que, en general, és jove i està en bona forma, així que la simptomatologia de coronavirus sol ser lleu. Tanmateix, si donen positiu, han d’estar set dies a casa. Si fos com una grip, la majoria de persones contagiades podrien treballar perquè es troben bé, tot i que n’hi ha qui dona positiu amb símptomes i sense, per un contacte estret.

A principis de mes coneixíem l’actuació que vau fer al Polvorí contra el tràfic de marihuana. Portàveu mesos d’investigació. Com està el tema, a hores d’ara?

Hem aconseguit resoldre molts dels casos que teníem, però no només al Polvorí. Les drogues són una feina que no s’acaba mai. El veïnat sovint veu a les notícies que els productors de marihuana usen grans naus. Tot i això, és més recurrent emprar pisos. Detectar-los és senzill, perquè fan un gran ús de l’electricitat. Fins i tot, encara que no ha estat el cas del Polvorí, els veïns i veïnes s’adonen i truquen a la policia. Però són negocis fàcils de traslladar. D’aquesta darrera operació hem detectat moviments a ubicacions on no podíem entrar. Cal remarcar que no és un problema exclusiu del Polvorí; és un problema de la societat.

Hi ha un missatge trampa dient que s’ha de pagar una certa quantitat de diners perquè un familiar pugui recuperar l’equipatge. Heu alertat perquè hi ha gent que ha picat.

El més important és no seguir el corrent. És habitual rebre missatges falsos d’entitats bancàries, companyies telefòniques… que demanen coses estranyes, com codis secrets o activar comptes. No s’ha de fer-hi cas. També ens hem trobat casos on diuen que tenen imatges sexuals dels veïns i veïnes. Sol ser una qüestió que preocupa més, però en la majoria de casos són estafes. El que fan els pirates informàtics és llençar missatges massius i només que caigui un percentatge mínim ja poden fer-hi molts diners. El que s’ha de tenir clar és que cap empresa usa ja aquests mecanismes i que, per tant, cal desconfiar quan es reben aquesta mena de missatges.

Finalment té vostè un nou cap ara, i amb polèmica pel mig. Què es comenta entre vosaltres?

Són qüestions que es decideixen a dalt. Hi ha una cúpula jove i diferent, i nosaltres ens hi hem d’adaptar sense entrar en valoracions personals. Els han escollit el Departament d’Interior, que té un director i conseller votats democràticament pels ciutadans. Ens pot agradar més o menys, però sempre ens posem a les seves ordres i s’intenta fer de la millor forma possible.