La Marina acollirà un seguit d’exposicions fotogràfiques i xerrades amb la Farola com a protagonista central.
Marta Campos
Avui dia, és impensable estudiar la història de Barcelona sense tenir en compte la seva vinculació al port. El desenvolupament de la ciutat, en tots els terrenys, ha estat marcat per l’activitat comercial i l’impuls econòmic que la infraestructura portuària ha aportat amb el pas dels anys.
Tot i les transformacions constants, no es pot parlar d’un port modern fins arribat el segle XIX quan, paral·lelament, es va constituir la Junta d’Obres del Port de Barcelona. A partir d’aquell moment, no va deixar d’incrementar tant la seva activitat econòmica com la projecció internacional, convertint-se en un dels motors econòmics de la ciutat.
En Josep Maria Pérez, veí de la Marina i excamioner del Port, és un veí ben actiu i participatiu pel que fa a la preservació de la memòria del barri de la Marina. Aquesta vegada, impulsa l’organització de diverses exposicions vinculades a la Farola, un espai que va ser, tal com ell mateix defineix, “la plaça principal del barri”. I és que aquesta zona va ser un lloc d’oci, bany i caliu pels veïns i veïnes fins a mitjans del segle XX.
En aquest sentit, comenta amb satisfacció: “Ja hem organitzat dues exposicions, una a La Cadena i una altra amb els nanos de l’institut Montjuïc a la Casa del Rellotge, però la presentació principal la reservem pel 10 de novembre que s’anomena La Farola, testimoni de la transformació d’un barri”.
En aquest camí, però, no ha estat sol. Ha comptat amb el suport d’Adolf Romagosa, antic professional del Port i en Julio Baños, una peça clau en la memòria viva del barri. L’objectiu de la iniciativa és fer un viatge al passat per observar a través d’imatges l’evolució del barri amb la Farola com a signe de transformació i creixement.
Als diversos actes també col·laboren la Unió d’Entitats de la Marina, la Biblioteca Francesc Candel, la Marina Viva, Òmnium Cultural i el diari La Marina.
Un alt preu a pagar
Així doncs, la infraestructura portuària és sinònim, es miri per on es miri, de progrés. Però, com a una carrera de fons, les conseqüències de progressar massa ràpid també s’han sentit. Si bé és cert que el Port de Barcelona mou el 25% del comerç internacional d’Espanya i que, el passat 2020, va generar un benefici de 17 milions d’euros, malgrat la pandèmia, alhora, ha provocat la transformació urbanística, econòmica i social de la zona i els voltants.
Explotar un model turístic que no trasllada els guanys a tota la ciutat ha generat una percepció ciutadana que el qüestiona i planteja la necessitat de buscar alternatives de creixement i benestar econòmic. És el cas de barris com la Barceloneta, Ciutat Vella i d’altres de més perifèrics. A la Marina, aquesta tensió urbanística i de model ha arribat en forma de precarietat laboral. I és aquí on les grans infraestructures poden marcar la diferència com a dinamitzadors econòmics més pròxims i potents o tenir una actitud passiva i indiferent envers els seus veïns. Quina ha estat la del Port, el Consorci, la Fira i d’altres fins ara amb els barris del seu voltant? D’això també tractaran les converses organitzades on intervindran directius del Port de Barcelona per explicar-se.
En opinió d’en Josep Maria, la relació amb els responsables no és bidireccional, és a dir, “Si el barri no hi va i fa la queixa, el Port no es mourà, no els hi interessa”.
Per tant, cal posar el focus en la col·laboració ciutadana i picar a les portes adequades, ja que “l’Administració és molt lenta. Per tenir èxit, s’han de trencar les dinàmiques burocràtiques”.
Barcelona: top 1 en contaminació pels creuers
Així mateix, una infraestructura com el port, que va rebre més de 800 creuers el 2019, té un impacte mediambiental del qual s’ha alertat.
Ja el 2017 la federació Transport & Environment, de la que forma part Ecologistes en Acció, va advertir-ho. I és que el port barceloní és el que més òxid de sofre, òxids de nitrogen i micropartícules contaminants emet. A més, Barcelona ha esdevingut la ciutat europea que pateix més pol·lució provocada per la crema de combustibles dels grans creuers i que, a la vegada, empitjora la qualitat de l’aire.
Enguany, el Port ha fet un pas endavant amb la presentació de l’estudi “la integració de la sostenibilitat al port de Barcelona 1992-2020” on planteja noves estratègies mediambientals, econòmiques i socials. No obstant això, en Josep M. Pérez, conscient de les reiterades queixes contra la contaminació, parla alt i clar: “No han donat cap solució i tenen diners de sobra, estan mediatitzats pels que paguen”.
Comunicació, sinergies i escolta
Amb caràcter general, s’han de millorar les vies de comunicació entre l’autoritat portuària i els barris. Establir ponts entre ambdós i generar sinergies és essencial, ja que no es pot mirar enrere sinó cap al futur.
Per tant, cal bandejar nostàlgies, assumir els canvis i continuar avançant, però sense perdre la identitat i autenticitat del barri.
Una col·laboració activa amb el port serà possible si, d’una banda, canvia la postura inflexible per tal d’escoltar als ciutadans i, d’altra, sempre que els barris estiguin disposats a cooperar, insistir i pressionar. La lluita ha de partir des de baix cap a un futur millor, aquesta és la reflexió dels veïns i veïnes que han posat en marxa la iniciativa durant els següents mesos.
Pròximes xerrades
- Dimarts 16 de novembre: L’oci, els banys i la indústria
- Dimecres 24 de novembre: El naixement dels barris de la Marina
- Dimecres 1 de desembre: L’evolució del port des de l’ampliació de 1970 fins als nostres dies.
- Dimecres 15 de desembre: L’evolució urbanística, els projectes de la Marina del Prat Vermell i el front litoral.
