Redacció: Yohany Limpias
És un dia qualsevol dels que ens ha tocar viure confinats (23 d’abril), però hi ha una cosa que trenca amb aquesta nova normalitat d’uns dies ençà. A les portes de l’Església de Filadèlfia i del Casal de la Vinya, d’un en un va arribant gent amb un carretó de la compra. Són famílies, veïns i veïnes que han arribat al límit de la seva capacitat econòmica i que ja no poden tirar endavant soles. Han d’acudir als Serveis Socials o a les xarxes de solidaritat veïnal per poder alimentar-se o fer front al pagament del lloguer.
Els perfils de les famílies són de tota mena. Hi ha joves i grans, locals i estrangers, això sí, la majoria treballadors del sector dels serveis. Des de La Marina, hem volgut parlar amb alguns d’ells per conèixer de ben a prop les diverses situacions, que coincideixen en el fet de trobar-se al límit de la supervivència. Per protegir la seva identitat, ja que tots són veïns i veïnes nostres, els noms en aquest reportatge no són reals.
Amalia, té 47 anys. A casa viuen 4 persones, dues de les quals abans de la crisi tenien feina estable al sector de serveis. Ara tots dos l’han perdut i només un d’ells s’ha beneficat d’un ERTE, però encara no l’ha pogut cobrar. Arriba a l’església avisada per una amiga de l’ajuda que hi donen. És la segona vegada que ve. Encara no ha trucat a Serveis Socials, però “si persisteix la situació, ho hauré de fer de ben segur” “No em deprimeixo perquè sóc conscient que només agreujaria més la situació, així que m’ho prenc amb bastant optimisme i esperança, penso que ens en sortirem i no vull pas imaginar que ens quedarem com estem ara mateix perquè s’ha de ser positiu (riu)”.
Esteban. 30 anys. Un fill de 4 anys i amb parella. Abans de la crisi tots dos treballàvem de cambrers. Cap dels dos ha pogut cobrar l’ERTE i els preocupen les factures. “Vivim de lloguer i no tenim ni idea que com ens ho farem per pagar-lo”. En el cas d’aquesta família sí que ha contactat amb Serveis Socials i espera resposta. “Estic fent tot el que ens demanden”.
Arturo. 39 anys. Dos fills i amb parella. Tot dos feinejaven de cambrers abans de la crisi. I un d’ells espera cobrar l’ERTE. Ha trucat a Serveis Socials fa una setmana i li han respost que li avisaran aviat. Té confiança que ho faran.
La xarxa de solidaritat veïnal per recollir aliments al barri s’ha organitzat des d’entitats com l’Escola Dominical, el Centre Cultural Estrelles Altes, l’Associació de Veïns de Can Clos, la Coordinadora veïnal, els comerciants locals, el Casal de barri La Vinya i la Unió d’Entitats.
Luisa Montero, membre de l’Església de Filadèlfia i de l’Associació Escola Dominical, explica com va néixer la iniciativa solidària: en assabentar-nos algunes entitats de la necessitat d’un parell de famílies que portaven dies menjant arròs cuit vam decidir demanar suport, tant al banc d’aliments com a privats. Així es va organitzar la campanya on a més de les entitats han col·laborat el mateix banc d’aliment – que els farà dues entregues de menjar sec – , la Fagic o veïns i veïnes particulars.
Francisco Santiago Antúnez, també membre de l’Església de Filadèlfia detalla que Càritas els ha proporcionat un camió de productes frescos i que han elaborat una base de dades per poder coordinar més endavant amb l’administració, però reclama material de protecció pels voluntaris.
“Nosaltres hem derivat algunes famílies al Serveis Socials o a algunes parròquies però ens hi tornaven sense a ajuda, així que vam haver d’organitzar-nos: furgoneta, transports, voluntaris per distribuir. Tot és aportació veïnal. Càritas ens va donar un camió d’aliments frescos, però no tenim material de protecció”, coincideixen amb ell la Tony i la Rosalia Fernández, del Centre Cultural Estrelles Altes i l’Associació de Can Clos que juntament un grup de dones també fan de voluntàries a la porta de l’església.
A més del menjar, n’hi ha d’altres actuacions, com les que miren de traduir el llenguatge tècnic i jurídic dels ajuts governamentals per pagar el lloguer perquè les famílies ho entenguin, ens informa la consellera Esther Pérez.
La solidaritat també va arribar en el moment de més por – i quan les xifres de persones afectades per la malaltia espantaven – en forma de bon veïnatge. Així moltes persones es van oferir per ajudar a persones grans o a les que patien d’alguna malaltia per fer-los la compra, treure a passejar el gos….
El Districte ha informat que durant tota la crisis Serveis Socials ha estat atenent de manera telemàtica i de forma presencial des de Cotxeres de Sants. “S’hi realitzen al voltant de 1.000 atencions diàries i, de l’inici de la crisi al 14 d’abril ja havien estat ateses fins a 24.000 persones. Un 35% de les atencions són urgències sobrevingudes, és a dir, persones que no havien demanat mai suport a Serveis Socials o que fa més d’un any que no ho feien”, segons va informar el mateix Regidor Marc Serra.
Al barri hi ha tres punts ordinaris de recollida d’aliments gestionats per Càritas (Banc d’Aliments) i en coordinació amb els Serveis Socials de l’Ajuntament: la parròquia Mare de Déu de Port, la parròquia de Sant Cristòfol (suspesa temporalment) i la seu del Banc d’Aliments al carrer Motors, 60.
Entre les veïnes i els veïns, treballadores d’ONGs i les entitats i autoritats locals es respira preocupació. Tothom és conscient que la situació és extrema per a moltes famílies i que mantenir els ajuts a tantes persones no és sostenible a llarg termini. És el moment de plantejar seriosament una renda mínima? Fins al 02 d’abril a Espanya hi havia registrats 3.548.312 d’aturats.
Entre les veïnes i els veïns, treballadores d’ONGs i les entitats i autoritats locals es respira preocupació
És el moment de plantejar seriosament una renda mínima? Fins al 02 d’abril a Espanya hi havia registrats 3.548.312 d’aturats.
