ANNA RABASSÓ|
La Marina pateix problemes d’ocupació immobiliària, ocupació laboral i ocupació.
El passat 11 d’abril es va aturar un desnonament al carrer Alts Forn. Irene García Jiménez, es la veïna afectada d’aquesta situació -que junt amb la seva mare, el seu marit i els seus tres fills- s’ha vist durant els últims anys afectada pels préstecs, hipoteques i pèrdues de finques. La seva història es remunta a fa 5 anys quan María Navarro, una dona del barri que treballava en una gestoria, va estafar a més de 10 famílies de la Marina amb préstecs fantasmes. Una directora del banc Sabadell va muntar la trama amb aquesta dona i altres persones. Navarro no va actuar sola, amb ella gent de càrrecs importants es van aprofitar de la situació robant diners a gent amb grans necessitats. Ara el problema és d’aquestes famílies del barri. “No podem demostrar legalment que aquesta gent ha estat implicada”. María Navarro va ser detinguda fa un parell de mesos no solament per aquest cas sinó per altres estafes en les que havia participat. Ara s’especula que es troba en llibertat en espera que la justícia per fi actuï.
Quan Irene va intentar entrar en el sorteig de pisos de protecció oficial l’hi van denegar dient-li que “és inhumà que 5 persones visquin en un loft de dos habitacions”. Es va quedar sense sostre on viure i va anar-se’n amb el seu marit i els tres fills a casa de la seva mare desprès d’haver estat intentant que l’assistenta social del barri l’ajudés a redirigir la situació. “Suposadament un pis de protecció oficial és per gent que no pot pagar”. Molta gent del barri s’ha quedat sense aquest benefici social. Les lleis estan fetes del reves i aquells qui realment necessita una ajuda acaben trobant-se sols davant del problema.
“Ara tinc un préstec que no podré pagar mai de la vida”. Aquets préstecs son inassolibles.
En molts casos són impossibles de pagar fins i tot amb gent que té un sou. “A part de quedar-se amb el pis ens demanen 90.000 euros de deute”. Finalment l’hi van assegurar una dació en pagament, li perdonarien el deute però a canvi es quedarien amb el pis que havia sigut d’ella. Tot i així de moment tot són paraules. Irene ja no es fia més del que l’hi prometen. “Jo pagaria un lloguer social si em traguessin el deute per escrit”. Irene està disposada a pagar un preu assequible per algun pis en el que pugui viure la seva família sense problemes.”
Ella vol tenir un pis al barri, a la zona on s’han establert i on els seus fills tenen amics.
“En una setmana em vaig tindre que moure per aconseguir que algú m’ajudes a aturar el
desnonament.” La seva advocada no els ha ajudat, i es va assabentar del llançament a través d’altres fonts. “Gràcies a la PAH em vaig mobilitzar, em van avisar una setmana abans del llançament” si no hagués sigut per aquesta plataforma Irene no s’hagués assabentat del seu problema i no haguessin pogut fer res conjuntament per lluitar i frenar el desnonament.
En aquets moments 6 persones estan vivint en un pis que encara s’ha de veure si acabarà sent desnonat o no. L’assemblea i la PAH continuaran fent soroll perquè la justícia solucioni aquest cas. Casos que succeeixen arreu del districte cada dia i que son considerats com inhumans. Ningú tret d’aquells que estan per sobre de tot considera just aquest acte. Tothom té dret a l’habitatge tal i com consta a l’article 25.1 de la declaració universal dels drets humans: Tota persona té dret a un habitatge. Xavier González, de l’Assemblea del 15-M de la Marina en explica com “de la majoria de desnonament no s’adona ningú.” És un problema més que creixent, la crisis immobiliària.
Cada dia es produeixen uns 51 desnonaments. “És un problema a solucionar col·lectivament”, des de l’assemblea juntament amb la plataforma d’afectats per l’hipoteca (PAH) s’organitzen reunions i convoquen a la gent per ajudar a fer soroll. Aquets grups només fan sentir més la veu d’una família que ho ha perdut tot desprès són els bancs o els jutjats que han de decidir ajudar-los i deixar enrere els problemes de pagament. “A la Marina ja s’han pogut aturar 3 desallotjaments gràcies a aquestes plataformes, un d’ells fins i tot va ser a través del jutjat”.“Les coses es poden solucionar si la gent col·labora.”
Tenim promocions d’habitatges que avui dia encara continuen buits. Onze pisos de protecció oficial de la Mare de Deu del Port dels 97 totals, encarregats per l’operadora REGESA (Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió, SA), encara continuen buits a dia d’avui.
Dues famílies que van decidir assumir el cost i mudar-se a aquesta promoció van acabar
marxant per culpa dels problemes d’incivisme de la zona. La promoció de pisos de Caixa Catalunya està desocupada en un 40%. Aquets edificis construïts com a promocions de bancs o d’empreses autònomes acostumen a no ser rendibles per aquells a qui van dirigits, la societat. Molts son construïts amb caràcter benèfic però el seu ús acaba molts cops sent d’ocupació. La gent acaba per okupar il·legalment aquets espais en vista de que estan buits i ningú en fa ús. Aquest fet comporta que el parell de pisos llogats legalment acabin perjudicats per la degradació del incivisme d’aquets okupants. Pisos rellogats, pisos que son utilitzats per fer venda de drogues, pisos sense seguretat… Aquets són els problemes derivats de la falta d’ocupació dels veïns que van demanar un pis i es van quedar sense.
Catalunya és la comunitat autònoma que va patir més desnonaments l’any passat. Segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’any 2013 a tot l’Estat es van produir 67.189 desnonaments, dels quals un 23,8% es van produir aquí. Durant l’època del boom immobiliari moltes famílies es van comprar nous habitatges amb hipoteques que pensaven que podrien assumir, molts van perdre la feina, el cost de vida es va elevar i de les hipoteques van sorgir clàusules inassolibles.
Un 51% de la població és mileurista, i molta gent es troba a l’atur. La situació laboral no és la més ideal per poder assumir el cost d’un lloc per viure. “Un dels problemes més important a solucionar és el preu del pisos de protecció oficial”. Josep Antoni Calleja, conseller portaveu del PP al districte, denuncia l’elevat preu que aquets habitatges tenen. De mitjana es paguen uns 450 euros mensuals i recordem que molts dels beneficiaris d’aquets pisos no arriben a cobrar 1.000 euros. Això suposa que mig sou ja l’hagin de destinar a l’habitatge i el restant és tot el que els hi quedarà per assumir els costos d’aigua, llum i gas, el menjar del mes i d’altres derivats d’escoles o altres. “Estem en una situació difícil de solucionar” i pel bé del nostre districte tindríem que començar a abaratir el preu de l’habitatge.
[…] Desnonaments i mancança d’ajudes […]