L’emergència climàtica arriba al radar dels joves de La Marina

Victor Recahca 

Set milions de persones, segons els organitzadors de les protestes, van sortir als carrers de tot el món en l’anomenada “setmana pel futur” que va culminar en les vagues pel clima i les multitudinàries manifestacions del passat 27 de setembre. Una concentració que hauria aplegat 20.000 manifestants a Barcelona, segons la Guàrdia Urbana, o 100.000, segons l’organització.

Al darrera hi ha Fridays for Future (F4F), o Divendres pel Futur, moviment juvenil d’abast mundial per combatre l’emergència climàtica. Un desafiament que posa en risc el futur de la humanitat, especialment el de les generacions més joves.

Les repercussions d’aquesta revolució verda, impulsada per la jove activista sueca Greta Thunberg, s’estan estenent per tot el món i Barcelona no és una excepció. Tampoc ho són els barris més obrers de la ciutat comtal.

“Les classes treballadores són les que més pateixen els efectes del canvi climàtic”, va afirmar l’activista i excoordinadora d’Ecologistas en Acción Yayo Herrero a Público davant la percepció que la consciència sobre la crisi climàtica està menys estesa entre les classes populars. L’ONG de desenvolupament internacional Fundació Codespa adverteix que “els pobres són els més desafavorits pel canvi climàtic” i Intermón Oxfam manté que “combatre el canvi climàtic significa combatre la desigualtat social” per la seva relació amb la pobresa i la gana. A més, la pol·lució té efectes sobre la salut: segons dades oficials difoses per Medium, un barri obrer com el Bronx Sud (Nova York), conegut com la “illa de contaminació”, pateix alts nivells d’asma entre els seus habitants.

La mirada dels joves marinencs

Els nois i noies locals no queden al marge d’uns canvis que es produeixen a nivell mundial. Joves de La Marina que estudien 4t d’ESO al Centre Sopeña (una escola concertada de Badal) indiquen a aquest diari que han estat estudiant una peça d’El País sobre Greta Thunberg a classe.

A més, els estudiants, d’entre 14 i 16 anys, expliquen que van assabentar-se de la manifestació pel clima del passat 27S per la televisió i que valoren positivament la iniciativa malgrat no haver-hi assistit. No obstant això, “tampoc canviarà res”, segons la Yaiza, perquè “a la majoria de gent li dona igual”. “Si ens unim tots, sí”, discrepa un company.

En el mateix grup, hi ha qui es mostra més preocupat pels riscos que representa la crisi climàtica i hi ha qui ho està menys. “M’és igual, la veritat”, confessa la Gemma, amb qui coincideix la seva amiga Nerea: “a mi tampoc és que m’incumbeixi molt”.

D’altres, com el Raul, expliquen que el tema els inquieta “una mica”, o de manera tèbia —“més o menys”—, com ara l’Arnau.

En canvi, per a uns altres, es tracta d’una qüestió més greu: “Els meus pares diuen que és una cosa molt important” perquè “pot acabar amb la humanitat”, explica la Mar, lleugerament preocupada. Per a l’Óscar, la contaminació és un problema perquè “em preocupa la salut de tots”. Per part seva, El Paul considera que, a causa de la crisi climàtica, “ens podem extingir”, una visió amb la qual coincideix el Carlos: “Al 2050, ens extingirem”, sentencia.

Com a possibles solucions, proposen “recollir escombraries del carrer” o reciclar. Tanmateix, encara no aconsegueixen que el seu nucli familiar separi els residus “per falta d’espai a casa” o perquè els seus pares no volen comprar més cubells d’escombraries. “Estem començant al col·legi ara” amb el reciclatge, expliquen.

Una revolució verda a Barcelona

Les dades catastròfiques que la ciència aporta i l’activisme ecologista difon no són cap novetat, res que la comunitat científica no ens vingui advertint de fa anys. Tanmateix, on les veus dels investigadors no arribaven, moviments com ara Fridays for Future aconsegueixen un fort impacte a la consciència del jovent, que ha sabut organitzar-se i situar aquesta onada ambiental al debat públic.

A Barcelona, Fridays for Future s’autodefineix com un moviment estudiantil assembleari i horitzontal per assolir una “reducció dràstica” en l’emissió de gasos hivernacle (causants de l’escalfament global) i reclamar polítiques ambientals. Maria Marcet, una de les portaveus de F4F Barcelona, sintetitza aquestes aspiracions en el concepte de “justícia climàtica” i al lema “canviem el sistema, no el clima”. Aquesta idea al·ludeix al fet que “el poder se centralitza en grans empreses que no tenen en compte el clima”.

Des de l’organització verda, s’oposen a iniciatives del govern d’Ada Colau com les superilles: “no creiem que siguin [polítiques] ecologistes”. Tampoc validen la futura Zona de Baixes Emissions (ZBE) perquè consideren que penalitzarà els més pobres, en haver de comprar cotxes nous per renovar els més vells, a més de la contaminació i consum de recursos que suposaria la seva fabricació. En canvi, l’alternativa d’un peatge ambiental reduiria encara més les emissions, segons calculen.

El col·lectiu es va reunir recentment amb l’Ajuntament per plantejar fins a 7 propostes: la no ampliació del port i aeroport, la desinversió fòssil, una política de “residus 0”, difondre informació responsable amb el medi ambient, la sobirania energètica i alimentària o promoure els horts urbans.

L’Ajuntament no té totes les competències per aplicar algunes de les mesures (en matèria de port i aeroport, per exemple). En canvi, sembla més fàcil avançar pel que fa a horts urbans o en una qüestió clau, la incineradora: segons Maria Marcet, les negociacions entre F4F i el consistori apunten que “es tancaria  ”.

La portaveu es mostra conscient de la dificultat de conscienciar els joves, sobretot de barris amb més dificultats socioeconòmiques, perquè “no ens acabem de creure que el nostre futur, el de les generacions joves, pot veure’s greument afectat”. Però “la ciència ens avisa del col·lapse ecològic”, diu, preguntant-se què passarà també a nivell social quan comenci a haver-hi més refugiats climàtics.

Citant l’exemple de Síria, explica que hi hauria hagut una sequera de 10 anys al país abans de la guerra. D’aquesta manera, il·lustra que, tot i que el clima no té per què ser la causa directa de conflictes en “pot ser el detonant”.

Les dades científiques

Desastres climàtics