Redacció/Fotografia:Jesús Martínez/Eva Albiol
«Todo el mundo sabe en lo que anda.» Amb aquesta frase treta de la novel·la Mejor la ausencia, l’Edurne Portela descriu la fi dels anys vuitanta, una dècada considerada prodigiosa entre més.
Frase i època interessen directament la creació de la Ràdio Zona Franca al 1988 com a precedent de l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL), el 1994. D’aleshores ençà, aquesta associació sense ànim de lucre ha estat presidida pel Juan Antonio Reyes, la Maria del Mar Alegret, la Maria Jesús Valderas, en Joan Barutell i ara per la Yohany Limpias. «La idea que teníem al cap era donar-los oportunitats als joves, perquè els noranta van ser anys molt durs per a tots», afirma en Juan Antonio, acadèmic fet a les lluites socials, dirigent sense permís i arrelat a fortes conviccions.
L’acció de l’AMCL ha estat constant en els barris de La Marina al llarg de 30 anys, s’ha renovat per créixer. A la carta enviada als socis (uns dos-cents) la periodista i directora de la revista La Marina, Yohany Limpias, successora d’en Barutell a la presidència de l’AMCL, el verb créixer va unit a construir: «Volem construir un projecte que ens apel·li a totes i tots des de la causa que cadascú defensem: la bondat de l’ofici dels periodistes, la necessitat d’apostar per la cultura popular, la posada en valor de la solidaritat, el repte dels diversos col·lectius, la necessitat de recuperar la història des de diverses mirades…», i sempre amb esperit crític.
La AMCL inclou el diari La Marina, nascut al gener de 1994 amb una portada d’urgent actualitat («La crisi de Seat continua») i l’emissora de ràdio del mateix nom (102.5 FM Barcelona, abans Ràdio Zona Franca i Districte 3 Ràdio), en un primer moment ubicats al carrer Segura, a El Polvorí. (Ràdio TV Zona Franca s’acabaria integrant en Betevé.)
«Todo el mundo sabe en lo que anda»: la comunicació local, de proximitat.
Objectius
De bon començament, l’AMCL va orientar els seus objectius entorn a set grans eixos:
Contribuir a la normalització lingüística («defensa i promoció de la cultura i la llengua catalanes»); fer barri («participar en el progrés de la societat catalana»); formar ciutadans conscients i exigents («transmissió dels valors cívics i socials propis d’una societat democràtica»); cuidar els col·lectius amb risc d’exclusió (com ara la gent gran i els nouvinguts); esdevenir mitjà informatiu («difusió de les activitats socials, culturals i esportives que es realitzen als nostres barris»); produir continguts de qualitat («realització de reportatges sobre temes propis») i buscar sinergies amb altres projectes («enfortir la xarxa local de mitjans de comunicació»).
Entre les línies d’actuació de la nova junta destaquen la viabilitat econòmica; l’estratègia de comunicació i el procés intern participatiu, del qual fa gala a la seva pàgina web, amcl.cat: «l’AMCL manté acords de col·laboració amb diverses entitats a nivell de ciutat i de país, com ara el Consell d’Associacions de Barcelona, la Taula de Comunicació (entitat fundada per l’AMCL, juntament amb Diomira, i que treballa des del 2000 defensant i promovent els mitjans de comunicació de proximitat i associatius), la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya (amb La Marina FM com a emissora federada) i l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals (amb la publicació La Marina com a mitjà adscrit)».
Així mateix, l’AMCL, mitjançant l’oenegé Pau i Tercer Món, ha participat en congressos internacionals per la pau a Europa, iniciatives de la Unió Romaní, en programes de cooperació a Centreamèrica (a Xiapas, Guatema, Brasil i Bolivía) o a l’Àfrica (amb el poble Sahrauí). I també ha format part de Gernika Gogoratuz (recordant a Guernika), entitat de resolució de conflictes d’àmbit internacional, entre altres iniciatives.
Història d’un diari
La Marina és un «vehicle de diàleg», com la definia Juan Antonio Reyes ara fa 25 anys: «La llibertat d’expressió i la llibertat d’opinió juguen en aquest projecte un paper important. Però les persones que coordino, com a director, posen al respecte la tolerància i la pluralitat per sobre de tot».
Els barris de La Marina ja no són aquells llocs pràcticament monocolors de l’etapa del regidor Enric Truñó. El mapa de formacions polítiques ha canviat (als partits s’han sumat les confluències, i les sigles s’han multiplicat), el paisatge s’ha modificat (a la plaça Ildefons Cerdà, l’edifici Seat ja no exhibeix els utilitaris, per exemple) i la composició sociològica n’és una altra, amb l’obertura de carrers i la reordenació del territori (el Prat Vermell).
Des d’aquell llunyà gener de 1994, col·laborava puntualment l’escriptor Paco Candel (Donde la ciudad cambia de nombre): «En estos momentos tan ofuscados, en los que la riqueza florece estercolada por la demografía del hambre…».
Al número de juliol-agost de 1996, la periodista Mònica Cabestany sintetitzava les funcions dels mitjans de comunicació locals: «informar, de manera objectiva, plural i oberta a tots els actors de la societat, així com de forma lliure davant de qualsevol tipus de coacció institucional o de qualsevol altre mena que pogués tenir lloc».
«L’esforç de l’equip s’ha vist recompensat. El balanç del primer any és positiu», afirmava la periodista Noèlia Nicolau al gener de 1995, en el primer aniversari de la publicació.
La Marina va esdevenir un dels primers diaris de proximitat amb el seu propi llibre d’estil (tipografia, infografia, fotografia…), «per clarificar i concretar els detalls finals que se’ns passen per alt».
En la seva praxis, les normes bàsiques: «La Marina s’esforça per presentar una informació veraç, completa, interessant i actual que ajudi el lector a formar el seu propi criteri».
Des de 1994, La Marina ha estat plataforma indispensable en la formació de molts joves comunicadors. Per les seves instal·lacions han passat nombrosos periodistes, historiadors i grans professionals: Juan B. Martínez, Sandra Pedrals, Javier Sanz, Carles Lamelo, Eva Albiol, Julio Baños…
Nova etapa
El matí d’aquest 19 de gener, els dits entumits per la humitat, La Bàscula era un formiguer de nens jugant a futbol.
A la sala de reunions del centre cívic, a les instal·lacions de l’AMCL, començava l’assemblea per obrir «una nova etapa d’il·lusió i treball conjunt».
Al costat dels instruments de les bandes de música (teclat Roland i bateria Millenium), la nova junta es comprometia a «sumar veus»: Yohany Limpias (presidenta, «crear opinió»), Esther Pardo (vicepresidenta, «no ens hem de posar cap fre»), Ibtissam Chakkour (secretària, «quan bufi el teu vent, aprofita-ho»), Josep Maria Capdevila (tresorer, «usuaris fidels»), i un reguitzell de vocals que va posar un especial èmfasi en les campanyes de solidaritat: Entre els quals, es van donar cita la promotora escolar Luisa Montero («treballo sobretot amb el col·lectiu gitano»); la presidenta de l’associació de veïns Can Clos, Rosalía Fernández («cal que vingui la gent del barri»); el fotògraf que al seu dia va col·laborar en el diari El Noticiero Universal i locutor veterà del programa radiofònic Arrels, Josep Vicens («noves idees»); la representant de la comunitat guineo-catalana Judit Raso («mirar endavant»); la vocal i conductora del programa de ràdio “Amb veu de dona”, Fany López («ser comercials de nosaltres mateixos perquè ningú es quedi en el camí»); la treballadora de Seat i voluntària de l’Hospital Sant Joan de Déu Encarni Aranda, promotora de l’espai en les ones Raíces del sur («cal posar-hi l’ànima») i l’arquitecte social Emili Hormias («anar més enllà»).
També hi eren presents l’històric de la ràdio i anterior president, Joan Barutell («hom ha lluitat molt»); i la periodista de RNE a Catalunya, i ex-vocal de l’anterior junta, Eva Albiol («hem d’estar presents amb les noves tecnologies»)
L’assemblea va decidir crear dos òrgans en forma de consells, un de consultiu, per tal de consensuar la línia editorial amb les entitats (Coordinadora d’Associacions de veïns i Comerciants, Escola de Fútbol Ángel Pedraza i el resta d’entitats esportives, culturals i reivindicatives del barri) i un altre d’assessor, amb el concurs de professionals i acadèmics.
Amb la mirada cap endavant, la reunió va acabar entre piulades del twitter a la sala i la cridòria dels nens fent puntades de peu a la pilota, a l’aire lliure.
A la pissarra, la primera tasca del nou temps: «Si us plau, quan acabi l’assemblea recolliu i plegueu les taules i els cadires».
