Gràfic: Daniel Navarro
Aquest dies hem tornat a sentir la noticia que una dona ha estat assassinada per la seva ex parella, aquesta vegada a Saragossa. I que ell vivia a més de 400km de distància, el que feia que ella no tingués protecció de l’Estat. Encara que tenia ordre d’allunyament, van considerar que la distància faria que ell desistís de la seva amenaça de mort. L’explicació que han donat ha estat que no van valorar correctament el perill. Però la Soraya ja és morta. No em puc treure el dol de sobre. No ens podem treure el dol de sobre. I no ens el traurem fins que no s’acabi.
Aquest és només un exemple portat al màxim, de moltes altres coses que pot patir una dona avui dia al nostre país, la nostre ciutat o el nostre barri. I el que és greu, és que amb la quantitat de medis que hi ha per fer-ho, encara no podem tenir estadístiques generals, de totes les desigualtats que patim les dones. Potser és que no es important o que el dia que se sàpiga fins a quin punt és dura la situació per a les dones algú haurà de reaccionar i no estan disposat a fer-ho.
El nostre barri n’és un exemple. Hem intentat esbrinar dades de nivells de formació, d’atur, de desigualtat laboral, de maltractament, d’hores de feina, de pensions, etc. I només hem trobat alguns números. No per ser desconeguts, son menys reals. Posem un exemple:
La bretxa salarial a Catalunya en funció del sexe és gairebé un punt més alta que al conjunt de l’Estat, segons un informe presentat per la UGT. Els salaris de les dones catalanes són de mitjana gairebé una quarta part (un 24,8%) més baixos que els dels homes. (a Europa és el 16’5%). Si els que legalitzen ho comencessin a arreglar a dia d’avui, trigaríem 80 anys en cobrar el mateix que els homes.
Aquesta data, representa una altre penalització a l’hora de cobrar les pensions les dones. Hi ha vegades que deixen de cotitzar en diferents etapes de la seva vida laboral i també solen optar per feines a temps parcial per motius de conciliació familiar. La diferencia entre les pensions dels homes i les dones és d’un 38% menys per a elles, segons un estudi del IESE. Però encara és pitjor el cas del percentatge de dones que no tenen dret a pensió per no haver arribat als 15 anys mínims de cotització. Com ja se sap, la feina feta a casa i el fet de fer-se càrrec de les persones de la família malaltes, no només no està pagat, sino que sembla que està penalitzat.
La última cosa que s’ha de tenir en compte per conèixer les diferencies entre les pensions del homes i les dones és la major esperança de vida de la dona que acaba rebent una pensió de viudetat que redueix també la mitja de les pensiones del sector femení.
Aquest any, l’Ajuntament de Barcelona ha augmentat el pressupost per a tot el relacionat amb la violència masclista i te previst presentar les dades per districtes. I no només d’aquestes sinó també d’altres formes de violències com les agressions sexuals, els matrimonis forçats o les mutilacions genitals. El que ens diuen les trucades ateses al telèfon de violència masclista és que dins l’entorn familiar, l’agressió a les dones és majoritàriament feta per la parella, per la ex parella i sorprenentment, en tercer lloc la violència dels fills cap a les seves mares.
Encara que la informació pot arribar a tothom i que des dels CAP del barri s’ofereix en temes de salut i de prevenció a tota la població en general i a les dones en concret i especialitzada, la Marina és un dels barris on hi ha un nivell d’embaràs juvenil dels més alts de la ciutat.
No ens podem deixar de citar la presència de prostitució femenina als voltants del cementiri, actualment residual, però encara visible i que sembla incorporada al paisatge del barri. Pocs anys enrere hi havia moltes més dones i anava lligada a la drogoaddicció .
Hem parlat amb les representants de les associacions de dones del barri que treballen en diferents vessants perquè ens expliquin la situació als barris de la Marina des dels seu punt de vista. Han estat la Maria del centre Àncora, la Tonyi del centre cultural Estrelles Altes, la Jana de la Taula de Dones i l’Anabel de l’Engranatge. Ens han explicat les activitats que fan i com integren les dones de la Marina en actes, celebracions, i inquietuds comunes.
Sobre els problemes de les dones del barri remarquen que tots es magnifica quan es tracta d’elles, la manca de feina, la manca de diners, les càrregues familiars tant dels fills com dels pares, etc. Al que s’ha d’afegir l’assetjament, la discriminació o la desigualtat. Això fa que el pes a suportar per les dones és més gran i en molts casos son el pal de paller de la família. Com ja hem dit abans, també, des de la Taula de Dones, reclamen poder conèixer les dades, que de moment no n’hi ha, ni tant sols de la violència masclista. Els mossos d’esquadra només poden donar casos determinats però no estadística. Quan una dona va als serveis socials per demanar ajuda, si pateix maltractament, no ho manifesta d’inici.
Ens queda un llarg camí encara per recórrer, i s’ha de començar a fer des de l’escola; ensenyar a nens i nenes que son iguals en drets i deures i que s’han de respectar. En cas contrari serà llarg i dur per a les dones arribar a ser persones de la mateixa categoria que els homes i d’això n’hem de prendre consciència totes i tots.
Per acabar, només un exemple de la feina que ens queda per fer a aquest barri: Les imatges de dones que unes artistes van pintar en unes tanques del passeig de la Zona Franca, han estat maltractades per alguns inconscients que han pintat sobre les cares taques fosques i regalims de sang. És l’exemple de la violència indirecta contra les dones. Potser, tristament, és el que han vist a casa seva.
