S’acosta el 14 de març, dia en què se celebra “El dia Mundial de l’Endometriosi”, una malaltia que afecta entre el 10 i el 20% de les dones en el món, una malaltia silenciada, una malaltia que a qui la pateix impacte en la seva qualitat de vida, en la seva vida familiar, social, sexual i fins i tot laboral.
Heu sentit parlar d’ella?
L’endometriosi és una malaltia en la qual es dona el creixement anormal i benigne del teixit interior de l’úter (endometri) en zones com els ovaris, trompes de Fal·lopi, i fins i tot en l’intestí, estómac, pulmons, etc.
Quins símptomes s’experimenten?
El ventall és ampli, es pot trobar des de dones que no tenen símptomes fins a dones amb clínica severa. Els símptomes més comuns són: dolor durant la menstruació, problemes reproductius (fins a un 40% de les dones), dolor pelvià crònic i dolor durant les relacions sexuals.
Hi ha tantes dones que ho viuen de manera constant que podria arribar a considerar-se una malaltia crònica.
Aquests símptomes ginecològics, que també poden anar acompanyats d’uns altres com a dolor en orinar, defecar o dolor abdominal, són més intensos durant la menstruació, millorant en l’embaràs i en la menopausa.
Com es diagnostica i quin és el seu tractament?
El diagnòstic de la malaltia és un procés complicat a causa dels símptomes variats que té i que es poden superposar amb altres processos. La clínica no és suficient per diagnosticar la malaltia, per la qual cosa hi ha diferents mètodes com l’exploració física, una ressonància magnètica, analítica, i la més important avui dia, l’ecografia transvaginal. Es pot trigar entre 7-8 anys en el seu diagnòstic.
No existeix un tractament que curi la causa, però sí que hi ha tractament per a reduir els símptomes, així com per a millorar la fertilitat en aquelles dones que busquin un embaràs. Es pot tractar amb teràpia hormonal, analgèsics i intervencions, i és essencial menjar saludable, fer exercici regularment i evitar hàbits tòxics.
Una altra de les preguntes que un pot fer-se, és quina és la causa. Doncs bé, existeixen diverses teories, però no es coneix amb certesa la causa. El que si sabem, és que hi ha factors que predisposen com són: primera menstruació primerenca, sagnat abundant, cicle menstrual curt, primera gestació tardana o no haver estat embarassada, familiars de primer grau amb la malaltia, cirurgies que afecten l’úter, factors mediambientals, i des de fa poc, s’està evidenciant la relació amb experiències traumàtiques.
Paula Rico Rodríguez
Resident d’infermeria Familiar i Comunitària
C.A.P. Doctor Carles Ribas
