En la setena edició del Memorial Francesc Candel i en un acte organitzat al col·legi de Periodistes de Catalunya aquest passat dimecres 7 d’octubre, la Fundació Paco Candel va atorgar el premi del memorial 2014– representat per una escultura de Ferran Soriano i una litografia de Joan-Pere Viladecans- a l’escola SEAT en l’àmbit de la Comunicació. En l’àmbit social i cultural es premià la sociòloga Anna Cabré i Pla i als músics Jaume Cristau i Brunet i Josep Mut i Benavent respectivament.
Marta Pascual, directora del centre explica que cada any l’escola tria una temàtica per treballar un projecte entre tots i exposar-lo als pares i mares de família. L’any passat, degut a la celebració dels 50 anys del llibre “El altres catalans” de Paco Candel es decidí apostar per aquest tema. “Va representar un desafiament per a la tota la comunitat de l’escola doncs mai abans havíem treballat un personatge sinó més aviat temàtiques d’estil més general com les matemàtiques, per exemple”, declara.
Aquesta feina ha estat duta a terme per tota la comunitat educativa de l’escola al llarg del curs 2014-15 i exposada als seus passadissos fins a fi de curs. A la nit d’entrega d’aquests premis amb la participació de Jordi Navarro del col·legi de periodistes, Pere Baltà, com a President de la Fundació Paco Candel i Neus Munté com a vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya va ser exposat un vídeo sobre el projecte. Una cançó dedicada a Paco Candel i al ritme de “la cucaracha” va arrencar més d’un somriure.
Però la creativitat en la composició d’aquesta cançó va ser només el principio d’una extensa mostra en la que amb diferents mètodes els nens i nenes de l’escola SEAT varen la vida i obra de Francesc Candel.
Les activitats, ajustades a l’edat escolar de cada curs, se’n realitzaren varies. Per exemple, un grup d’estudiants, entre ells els de segon i cinquè optaren per centrar-se en l’obra commemorada: “El altres catalans”. Varen localitzar en el mapa d’Espanya la procedència que tenien els nous vinguts a Catalunya i a Barcelona i es reconegueren a ells i les seves famílies com la generació “dels altres catalans”. La seva presentació deia: “Sabem que les nostres famílies han vingut cap a Barcelona a treballar, igual que van fer les famílies de l’època d’en Candel. També molts dels nostres pares i mares ja han nascut a Barcelona, perquè son el nostres avis els que van venir a treballar als anys 60 i d’altres son de Catalunya de tota la vida. Tots i totes som els catalans del segle XXI”, els nous catalans.
Un altre curs optà per convidar a l’aula a la tieta d’una estudiant per que els descrigués com transcorria la vida a les Cases Barates (Barri Eduard Aunós) en aquell temps. A partir d’aquestes narracions i d’investigar i estudiar “Donde la ciudad cambia su nombre”, escrit per Candel van recrear als seus passadissos les casi mítiques Cases Barates (Barri Eduard Aunós).
“Conèixer l’historia del barri és bàsic per què ells entenguin per què son on son, per què el col·legi es diu SEAT i per què molts d’altres se n’han anat amb el trasllat de la SEAT a Martorell. És important saber el que era el barri abans, d’on venim i saber on podem arribar”, senyala José Ruiz, tutor de segon curs.
Carmen Navarro, Professora de Quart curs l’any passat i que ara és responsable de tercer coincideix amb el seu col·lega Ruiz i afirma que “la vida es fa a través de la historia” i per això és importantíssim en el futur dels nens. Per la seva part la professora Elizabeth, de tercer de primària l’any passat i ara de quart curs, considera important que els nens coneguin que el barri ha anat canviant i millorant. “Primer només hi havia horts i fàbriques. Aquest barri també ha anat creixent, tenim els nostres CAPs, la nostra biblioteca, les nostres escoles, afirmà.
L’art va ser un altre dels espais més i millor treballats, un grup de primer va realitzar collages del retrat de Candel inspirats en l’il·lustrador Hanoch Piven. Així va resultar un retrat de Candel en el que els seus ulls es dibuixaven amb dues taronges i un plàtan tombat dibuixava la seva boca. Els de segon curs van triar Andy Warhol per a la seva inspiració. Van estudiar la tècnica amb la que l’artista retocava les fotografies i l’imitaren retocant el retrat de Paco Candel.
I així cada curs va aconseguir destacar-se amb treball diferent. Els de sisè, a l’assignatura d’informàtica realitzaren un treball de geolocalizació mitjançant el qual es podia ubicar en el mapa les zones rellevants en la vida de Candel. Una espècie de “ruta candeliana”. Els més petits, amb el seu Candel gegant al capdavant, cortesia “del gegants” del barri, el varen dibuixar i crearen un conte de la vida de Candel. Un altre grup d’infants va realitzar el “Candel History”, un llibre en anglès que presentava a Candel en les seves facetes de periodista, escriptor i polític.
La Marina va conversar amb estudiants de diferents cursos i al preguntar que havien après de Paco Candel van respondre amb gran entusiasme:
-Joan: era un escriptor de llibres
– Jara: Vivia a les barraques de Montjuic
-Raúl i Aleida: El Paco va ser Periodista i un altre nen agregà: també va ser polític
-Jim: Primer vivia a les barraques de Can Tunis i després se’n va anar al carrer Fonería.
Per la seva part Esther Péris, Mónica Murillo, Raquel Calvo, Montse Rico i Raquel Dominguez de l’AMPA de l’escola ponderaren el treball exposat pels estudiants. Afirmaren que en els pares i mares de família el projecte generava un interès diferent per tractar-se temes en els que molts s’hi reconeixien. “Recordava aquella època en la que mencionar que vivies aquí era complicat, et deien: “Ui la zona franca i no et portaven ni les pizzes ni els taxis, abans no passaven de la Plaça Cerdà”.
“Donem gràcies a tots els que han fet possible aquest premi: als mestres que han treballat a l’escola aquest curs, als nostres alumnes, a totes les famílies de l’escola, a la Fundació Francesc Candel que ens ha ajudat en la nostra tasca d’investigació, a la Biblioteca Francesc Candel, a Josep Mª Torres i la seva exposició “Els paisatges de Candel”, als geganters de la Marina que ens han deixat al gegantó,…. Aquest premi ha estat possible gràcies a la col·laboració de tots. Gràcies a tothom” diu el web de l’escola, comprovant una vegada més que el que es treballa en comunitat sempre resulta millor.
Que el treball de l’escola SEAT i dels demés centres educatius de la zona, serveixin per a seguir transformant aquesta realitat que recorden les mares de l’AMPA SEAT i per a eliminar l’estigma negatiu que s’ha encunyat des de fora al nostres barris, que si bé ha millorat encara ens queda camí per recórrer. Necessitem un sentit de pertinença, identitat i cohesió que urgeix forjar entre tots.
