La SEAT, amb la seva fàbrica, els habitatges i l’Escola d’Aprenents, és un dels elements que han donat forma al barri. Bona part del veïnat encara hi manté un vincle directe; hi va treballar o és familiar d’algun antic empleat.
La simbologia de la SEAT, com passa també amb altres empreses que hi havia aleshores, va més enllà del seu valor productiu. Es tracta d’un emblema de la lluita obrera i la memòria històrica del barri.
Una importància que recullen el periodista Jordi de Miguel i la il·lustradora Cristina Bueno a la novel·la gràfica La SEAT: Motor de llibertat, elaborada en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i el mitjà Sentit Crític.
L’obra va ser presentada el dilluns 24 de novembre a una sala de conferències de la Biblioteca Francesc Candel plena fins a la bandera. Entre l’assistència, extreballadors i els seus familiars, representants polítics i moltes cares conegudes de la xarxa comunitària del barri.
El còmic, elaborat mitjançant testimonis reals d’alguns dels protagonistes, rememora les lluites obreres viscudes a la fàbrica, fent especial incís en la vaga del 18 d’octubre de 1971, una data marcada en la memòria de la Marina. Aquell dia, milers de treballadors van ocupar durant tretze hores les instal·lacions de la SEAT en protesta per l’acomiadament de set representants sindicals progressistes que havien guanyat per majoria les eleccions sindicals de l’empresa.
En temps de dictadura, aquesta victòria no va ser acceptada, derivant en mesures repressives i el posterior cessament d’aquests empleats. El 18 d’octubre, els treballadors acomiadats van entrar a la factoria i els seus companys els van donar suport amb una assemblea a les oficines centrals, amb la participació d’entre 6.000 i 10.000 persones. El resultat va ser una vaga general a la fàbrica – prohibides i tipificades com a delicte durant la dictadura – i un aturament total de la producció amb la finalitat de readmetre aquells qui havien perdut la feina.
L’empresa es va tancar en banda, negant-se a negociar i avisant a la policia per fer fora als treballadors. La situació va derivar en forts enfrontaments entre manifestants i la Guàrdia Civil, que va fer ús d’armes de foc per dissoldre la concentració. Antonio Ruiz Villalba, treballador de la SEAT de 33 anys, va rebre vuit impactes de bala a l’abdomen, morint tres dies després a l’hospital. També hi va haver més de vint ferits. Mai es va detenir a l’autor dels fets que van comportar la mort de Villalba, ni tan sols investigar.
Amb l’ocupació reprimida, l’empresa va fer un tancament patronal i va suspendre d’ocupació i sou a 12.000 treballadors i treballadores. Sigui com sigui, l’àmplia difusió nacional i internacional de la vaga va suposar que centenars d’empreses d’arreu, com ara Hispano Olivetti, La Maquinista i Cipalsa, paralitzessin la seva producció en solidaritat amb la lluita dels treballadors de la SEAT. A Barcelona, més de 10.000 persones van protestar pels successos i la situació d’aquesta factoria al centre de la ciutat.
Fruit de la lluita es va aconseguir, al cap d’un temps, la readmissió de més de 200 treballadors, l’alliberació d’una setantena de detinguts i millores laborals substancials.
Un veritable exemple de lluita obrera i antifranquista encara recordat al barri cada 18 d’octubre i recollit amb excel·lència en aquesta novel·la gràfica, que va ser celebrada amb molts dels seus protagonistes en l’acte de presentació.
A banda dels autors, van participar de la tertúlia en Carles Vallejo, president i fundador del Memorial Democràtic dels Treballadors de la SEAT i en Tomás Martínez, membre del memorial.
La novel·la gràfica fa especial incís en la vaga del 18 d’octubre de 1971, una data marcada en la memòria de la Marina, que any rere any homenatja a Antonio Ruiz Villalba, treballador assassinat aquell dia
Durant la conversa, es va resseguir la història dels protagonistes, així com el procés de realització de l’obra. “Ha estat veritablement un repte representar les escenes de violència i acció”, va confessar la dibuixant Cristina Bueno.
D’altra banda, Carles Vallejo va fer una crida a historiadors i escriptors per aprofundir en els fets de la SEAT. “Bona part dels implicats són encara vius. Es tracta d’una història d’èxit i sense precedents que va aconseguir mantenir en vida una gran empresa nacional, que mereix molt més reconeixement del que té”.
“Les reivindicacions que es feien a la SEAT eren extensives a la resta de barriades de la zona i de la ciutat. Lluitàvem pels drets humans, entre els quals hi ha el dret sindical, el de reunió i el d’expressió, en una època on això era penalitzat greument, amb tortures i presó”, va afegir Vallejo.
En Tomás Martínez també va rememorar alguns dels episodis viscuts mentre era treballador de la fàbrica. “Les mobilitzacions sempre comportaven la presència de la policia, que es desplaçava amb unes furgonetes que eren conegudes popularment com a lecheras, perquè en baixar als agents repartien ‘llets’ a tothom qui es trobaven”.
Uns testimonis que van tocar de prop a la gran majoria dels presents, especialment aquells ubicats a primera fila, seients reservats per als protagonistes i els seus familiars. Entre ells, part de la família d’Antonio Ruiz Villalba. “Agraïm molt la feina que heu fet, compartint històries que val la pena que siguin escoltades. Ens agradaria no ser a la Fila 0, sinó a la 10 o la 11”, va expressar una de les nebodes del difunt treballador.
L’acte va omplir la sala i va esgotar tots els exemplars disponibles. Tanmateix, ben aviat el còmic estarà disponible a la Biblioteca Francesc Candel i a totes les llibreries. Si el ritme de venda continua sent al mateix, aviat s’haurà de preparar una segona edició.
