Viure. Una paraula tan bàsica com essencial que, paradoxalment, s’ha convertit en un dels impossibles de l’actualitat. De manera natural, tothom tendiria a pensar que poder fer vida als carrers on has crescut és un dret fonamental que hauria de ser respectat.
Quan ets petit, sovint et pregunten què vols ser quan siguis gran. La resposta varia, però el lloc on t’imagines és casa teva. Qui deia que aniria a viure fora semblava un il·lús. Ara, el somiador és qui diu que es quedarà a viure a la ciutat.
No hem descobert el foc: la crisi d’habitatge actual no és més que l’herència d’una realitat que Candel ja narrava fa més de mig segle. I, d’una manera o altra, la Marina n’ha estat protagonista en totes dues ocasions.
La Marina, epicentre del debat
Amb motiu del centenari del naixement de l’autor, l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL) ha organitzat un cicle de xerrades sobre els temes que Candel abordava en la seva literatura. Veí de les Cases Barates i, abans, de les barraques de Montjuïc, l’habitatge i les condicions socials van ser l’eix vertebrador de bona part de la seva obra.
El divendres 17 d’octubre, l’Espai Veïnal Química —seu dels mitjans de La Marina— va acollir el debat “On vivim, com vivim. De les barraques de Candel a l’actualitat”. Hi van participar perfils diversos del món públic, polític, professional i comunitari dels nostres barris.
Entre els ponents hi havia Aurora López, arquitecta cap de l’Oficina del Prat Vermell; Alexandre Ramon, portaveu de la cooperativa d’habitatge CoopGeeni; Carme Lleó, regidora de Junts a l’Ajuntament de Barcelona; Emili Hormias, veí arquitecte expert en habitatge social, director de l’Oficina Tècnica de l’edifici Venus (La Mina), i Joan Ramón Riera, comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona.
Des de les seves experiències i coneixements, els participants van coincidir a assenyalar el repte de l’habitatge, amb especial atenció a la singularitat de la Marina del Prat Vermell, un dels principals pols de creixement urbanístic de la ciutat, amb les oportunitats —i també reptes— que això comporta.
“La Marina del Prat Vermell està pensada per disposar de tots els equipaments i serveis necessaris per viure al barri, amb especial atenció a la cohesió entre els nouvinguts i la gent que ja hi viu”, va assenyalar Aurora López.
Un barri en transformació que, en un futur proper, acollirà una densitat de població comparable a la de molts municipis. En parlar de la realitat de Candel, López va recordar el creixement accelerat dels barris de la Marina, històricament separats del centre per la muntanya de Montjuïc i amb una connexió de transport públic deficient, una situació que a molts encara els resulta familiar. “Estem creant una nova ciutat i ens interessa que sigui sostenible. Per fer-ho, calen millores en l’accessibilitat i la connectivitat”, va afegir la responsable de l’Oficina del Prat Vermell.
Apuntant cap al Consorci de la Zona Franca i el Port de Barcelona, va remarcar que un barri “situat al mig d’un pol econòmic d’aquesta magnitud ha de reclamar respostes a les seves necessitats”. Tanmateix, López va voler destacar el potencial de la Marina del Prat Vermell com a oportunitat per viure a la ciutat: “El 70% de l’habitatge que s’hi construirà tindrà alguna mena de protecció, i els edificis residencials representaran el 73% del territori del barri.”
El cooperativisme com a via d’accés i la mirada necessària sobre l’habitatge
Enmig d’aquesta crisi d’habitatge, noves formes de conviure emergeixen com a alternatives davant d’un mercat tan exigent com excloent. Tot i això, aquestes vies no escapen a la interminable batalla contra la complexitat institucional i burocràtica que sovint frena els projectes.
El cas de CoopGeeni, cooperativa d’habitatge de la qual n’és portaveu Alexandre Ramon, exemplifica aquesta tensió entre la voluntat comunitària i els obstacles administratius.
L’entitat va ser beneficiària del conveni ESAL, creat per promoure 2.000 habitatges de cessió d’ús a través de cooperatives i fundacions. Durant el mandat passat se’n van construir unes vuit-centes, i en quedaven més d’un miler en procés. Entre aquests projectes hi havia les promocions de CoopGeeni a la Marina: tres edificis amb 180 pisos, dels quals 150 eren de la cooperativa i 30 estaven reservats a altres entitats que finalment no es van arribar a constituir. Tot estava aparaulat, però mai no es va signar.
Des d’aleshores, Ramon s’ha convertit en una de les cares visibles de la lluita del veïnat per poder viure a la Marina: “És digne o especulatiu el que s’entrega al barri? —reflexionava durant la seva ponència—. Que la gent del barri que es vulgui quedar no ho pugui fer és un problema que hem d’afrontar”, deia.
La cooperativa que lidera ha impulsat projectes com La Chalmeta, un edifici construït en només nou mesos que avui és la llar de més de mig centenar de persones, el 65% de les quals vivien al barri i el 85% al districte de Sants-Montjuïc. En el seu torn, Alexandre va reclamar la continuïtat de programes com el conveni ESAL perquè iniciatives locals com aquesta puguin tirar endavant.
Aquesta visió va ser ampliada per l’arquitecte Emili Hormias, coautor del llibre De la Marina a la Zona Franca. 100 anys d’habitatge social a Barcelona, que va descriure la Marina com “el rebost de l’habitatge social de Barcelona durant els últims cent anys.”
“Quan la ciutat no trobava solars per construir, venia cap aquí. En són exemple la SEAT, el Polvorí o Can Tunis, barriades que habitualment acollien famílies de classe treballadora.”
Hormias va subratllar que ara vivim una crisi d’habitatge sense precedents, on fins i tot les famílies de classe mitjana no poden accedir al mercat. “Això passa perquè les promotores actuals busquen exclusivament la rendibilitat dels edificis. “Quan parlem d’habitatge, parlem també de persones: no hi ha vida digna sense un habitatge digne. Quan comencem a entendre’l com el fonament de les nostres vides, que és el que és, començarem a parlar d’habitatge com ens urgeix fer-ho.”, va concloure.
El Prat Vermell com a laboratori del futur
Viure a la ciutat: Un dret no garantit
El repte institucional
Des de la perspectiva política, les opinions també van ser coincidents. “Crec que Barcelona ja ha superat el debat ideològic envers l’habitatge, i tots identifiquem que es tracta d’una matèria cabdal”, va afirmar la regidora de Junts, Carme Lleó. Lleó va remarcar que la Marina del Prat Vermell, amb la seva expansió, representa un repte per aconseguir arrelament social, un objectiu que ha d’anar acompanyat de polítiques públiques sòlides.
“És una oportunitat per crear un barri del segle XXI que ens permeti veure com ha de ser la Barcelona del futur. La ciutat ha d’emmirallar-se en el que s’està construint aquí”, va afegir.
Responent a la gran pregunta formulada per la moderadora —“viure a Barcelona serà possible?”—, el comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament, Joan Ramón Riera, va ser clar: “Sí, podrem viure a la ciutat. Des de l’administració hem aconseguit frenar el creixement del preu del lloguer, que del 2013 al 2023 va augmentar un 70%.”
Riera va subratllar la importància de la regulació per evitar noves crisis: “Si no hi ha regulació, caiem inevitablement en crisi. Totes les generacions n’han viscut una, i la llei ha de permetre que les pròximes no ho hagin de patir.”
Pel que fa a les solucions, va apostar per incrementar la producció d’habitatge: “Necessitarem sòl per construir, amb l’objectiu de crear 10.000 habitatges en els pròxims anys”, va concloure.
La xerrada, moderada per Noemí Farré, vicepresidenta de l’AMCL i presentadora del programa Tercera Era a La Marina FM 102.5, i conduïda per José Luis Mateo, cap tècnic de l’emissora, va reunir més d’una cinquantena de veïns i veïnes que van reflexionar sobre un dels temes més candents de l’actualitat.
En acabar les intervencions, el veïnat va poder dir-hi la seva en un torn obert de paraules. Cinquanta anys després, potser el drama és menys literari o cinematogràfic, però el debat és el mateix. Avui, molts fills i néts d’aquells veïns encara depenen de les cases dels pares i avis per no haver d’amuntegar-se en noves barraques invisibles. Viure continua sent un impossible, però la Marina encara ho discuteix en veu alta.
Aurora López, arquitecta cap de l’Oficina del Prat Vermell
“La Marina del Prat Vermell està pensada per viure-hi: treballem perquè arribin els serveis, els equipaments i una bona connectivitat per fer-ho possible.”
Alexandre Ramon, portaveu de la cooperativa d’habitatge CoopGeeni
“Que la gent del barri que es vulgui quedar no ho pugui fer és un problema que hem d’afrontar. Les cooperatives accessibles a rendes baixes són una resposta perquè viure a la Marina continuï sent possible.”
Emili Hormias, director de l’Oficina Tècnica de l’edifici Venus (La Mina)
“Quan parlem d’habitatge, parlem també de persones: no hi ha vida digna sense un habitatge digne. La Marina ha estat el rebost de l’habitatge social de Barcelona i aquesta experiència cal aprofitar-la per construir una ciutat més equilibrada i justa.”
Carme Lleó, regidora de Junts a l’Ajuntament de Barcelona
“La Marina del Prat Vermell és una oportunitat per crear un barri del segle XXI i repensar la Barcelona del futur. Hi hem de ser tots, perquè la qüestió de l’habitatge supera les barreres ideològiques i ens obliga a atendre la realitat.”
Joan Ramón Riera, comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona.
“Sí, podrem viure a la ciutat. La regulació és clau per evitar noves crisis i garantir que les pròximes generacions puguin accedir a un habitatge digne.”
