Som la Viviana i la Pamela, les mares d’en Jeyden i de l’Allen, que actualment van junts a l’Escola Bressol Municipal Niu d’Infants; tots dos van començar l’escola a l’estança de lactants (la dels més petits) ara fa tres anys. Quan ens vam conèixer no sabíem que iniciàvem un camí que acabaria amb la fi de l’etapa de bressol i l’inici de l’escola de primària.
Ens estimem molt tot el que hem viscut en aquesta etapa, però també estem il·lusionades pel camí que emprenem. Ara observem que s’adaptin bé al canvi: a l’espai, als infants més grans, a les mestres… Volem fer el millor possible el procés de familiarització i establir una relació de confiança amb l’escola i les educadores, l’espai, i les criatures.
Quan vam decidir portar als nostres fills a l’escola bressol, va ser per necessitat familiar i laboral, però també en la confiança que des de Niu d’Infants rebríem un acompanyament professional pel seu creixement integral. Volíem que els nostres petits aprenguessin a relacionar-se, que s’obrissin al món, a ser sociables, a comunicar-se…
De l’escola, ens quedem amb la importància de l’afectivitat i el respecte de les educadores, que són com una segona mare per als infants. Igualment, la figura de l’educadora social ens ha acompanyat en molts moments d’inquietud. Després, hem vist l’evolució global que han fet els nostres fills, ja que van entrar sent uns nadons: van aprendre a beure amb got, sols, a gatejar, a caminar, a parlar i a fer servir una llengua nova per a ells (com és el català), a compartir amb la resta dels companys, a saber esperar i ser pacients, a ser empàtics amb els sentiments i la situació dels altres, a tenir una rutina i uns hàbits, a ser més autònoms. En definitiva, han construït i desenvolupat la seva pròpia personalitat i han après la importància de fer pinya amb la resta del grup.
Pel que fa a nosaltres, les famílies, hem forjat noves i bones amistats (nosaltres dues ens hem conegut aquí) i ens hem acompanyat en moments bons i en els més difícils; ens hem recolzat creant un espai segur on confiar-nos somnis i neguits. A més a més, valorem el fet que els nostres fills hagin pogut assistir a l’escola bressol: a una de nosaltres ens ha permès estudiar i accedir a una nova feina, ens permet treballar per créixer professionalment, així com tenir temps per nosaltres mateixes (no té el mateix gust prendre un cafè tu sola, que quan ho fem pendents d’ells) i poder descansar per recuperar energies i poder estar més actives i gaudir-nos mútuament quan estem junts.
Així que per tot plegat, volem animar a les famílies que dubten de si portar els infants a l’escola bressol a què perdin la por i els hi portin. Al principi és difícil, sobretot el fet de separar-se del fill o la filla, però després, tot són recompenses, sobretot quan veus que són feliços a l’escola i que es lleven amb ganes d’anar-hi cada dia!
