Redacció:Julio Baños
A la dècada dels anys 20 del segle passat hi havia als nostres barris tres corals adherides a la Federació dels Cors de Clavé. Dos de Port: la Portense, ja desapareguda i La Joia de Montjuïc, encara plena d’activitat i a punt de complir el seu 90è aniversari. La tercera era La lira Tunisenca del barri de Casa Antúnez (Can Tunis). Han passat molts anys i ja gairebé ningú s’enrecorda de les desaparegudes. Per això escric de la Lira Tunisenca, que vaig arribar a conèixer.
La Lira Tunisenca es va crear l’any 1922 a l’Ateneu Obrer de Casa Antúnez. La formaven socis de l’entitat i la dirigia el mestre José Voltas Viñas. Tenia una àmplia sala cafè on es discutien tots els temes d’actualitat i on es feien activitats de tota mena. Hi havia un grup teatral i una magnífica escola de primària dirigida pel mestre Sr. Torralba. També hi havia una coral infantil amb nens de l’escola. L’ateneu gaudia de molts serveis pels seus associats. Com en aquell temps l’empresa Santiveri de productes dietètics, estava ubicada a Can Tunis, el Sr. Benito Santiveri i Margarit, l’amo, era el membre d’honor de la Lira Tunisenca.
Quant va esclatar la guerra civil a Espanya ( 1936-1939) la coral va deixar d’actuar perquè la majoria dels seus joves van ser cridats a files.
Acabada la guerra, el local de l’Ateneu Obrer de Can Tunis va ser expropiat pel Consorci del Puerto Franco, que el va tancar i va prohibir fer-ne ús. Així va ser fins a l’any 1947, quan el govern va donar permís per reunir-se i cantar, però en castellà. Més tard, finalment, tots els Cors de Clavé van poder cantar en català.
A la Festa Major de Casa Antúnez de l’any 1949, es fa un acte simbòlic carregat de gran sensibilitat: el cercavila s’inicia davant la porta del local que hi havia estat el centre social de la Lira Tunisenc, l’edifici de l’antic Ateneu Obrer de Can Tunis al passeig Agrícola. La Lira Tunisenca estava acompanyada de diferents corals, entre elles les dues del barri veí del Port. La cercavila va continuar pel Passeig de Can Tunis. Una banda de música alegrava el recorregut, aturant-se de tant en tant enmig del passeig de Can Tunis i cantant totes les corals juntes, fins arribar a la nova seu de la Lira , el bar del Pinyol al passeig de Can Tunis.
Des d’aquell moment La Lira Tunisenca va actuar a les festes majors dels barris, van fer els seus assajos setmanals i les seves sortides anuals, etc. Al 1953 van marxar cap a Madrid on van fer una gran trobada de Cors de Clavé. També es arribar a crear la “Lira Tunisenca Juvenil.”
L’any 1956, la fàbrica CAMPSA va expropiar i va enderrocar una illa de cases al passeig de Can Tunis, entre els carrers Macià i Lagasca. Era la illa més antiga del barri on vivien la majoria de cantaires de la Lira Tunisenca. Els van traslladar a la Verneda Vella, a l’altre extrem de la ciutat. Pocs anys desprès el Consorcio del Puerto Franco va expropiar i enderrocar més cases a l’inici del Passeig Agrícola. Moltes famílies, en veure el futur que els esperava, van optar per marxar a viure fora del barri.
No tinc la data exacta de la desaparició d’aquesta Coral, però tots els indicis apunten que va ser cap a finals de la dècada dels anys 50.
Esperem i desitgem de tot cor que la Joia de Montjuïc celebri amb tota alegria i vigor del món el 100è Aniversari de la seva creació.
