“Perquè les coses canviïn, cal que tots posem el nostre gra de sorra”

Josep Vicens

Sara Serradell Reyes

Advocada i aspirant a jutgessa.

Tinc 25 anys, no estic casada, ni tinc fills. Sóc cristiana evangèlica i el meu pensament polític és d’esquerra.

Filla de dos veïns del Passeig de la Zona Franca que treballen al servei de neteja de l’Ajuntament de Barcelona –camioner el pare; escombriaire i ara pensionista, la mare– la Sara m’explica l’esforç de perseguir allò que li agrada i aspira: ser jutgessa i impartir justícia.

Contactem amb ella després de sentir-la al programa Amb Veu de Dona, conduït per la Fanny López a La Marina FM. La Sara ha fet la primària a l’Enric Granados i la secundària a l’Institut Domènech i Montaner. El seu entorn ha estat l’església evangèlica on ha conviscut sobretot amb membres del col·lectiu gitano i als qui considera part de la seva comunitat.

L’entrenament diari que fa per opositar se li nota per la velocitat amb què parla. “I a l’examen ho de fer gairebé tres vegades més ràpid” explica. Fluïdesa, cap fred i molta mesura és la sensació que ens deixa en acabar l’entrevista. Li desitgem molta sort a l’octubre quan afrontarà la prova per a la qual es prepara des de fa tres anys.

Fa oposicions per a jutgessa. Expliqui’ns una mica com va, això.

L’oposició consisteix a fer tres exàmens, bàsicament. El primer, és del tipus test, que només serveix per fixar la nota de tall. És a dir que depèn de la quantitat de places, els candidats i el nivell de cadascun. Després vénen dos exàmens orals al Tribunal Suprem de Madrid, on un jurat compost per diferents membres de la judicatura avaluen els candidats sobre cin temes escollits per sorteig entre 180. Tindré 15 minuts per fer un esquema i tot seguit una hora per exposar-los, a raó de 12 minuts i mig per tema. Com que els temes són molt extensos, cal parlar més ràpid de l’habitual, gairebé de forma mecànica. A més, a moltes parts del temari s’exigeix recitar el contingut literal d’un article, i cada tema en té moltíssims.

És dur. Ara entén que porti tres anys sencers estudiant vuit hores diàries. Com es que  va convertir-se en aspirant a jutgessa?

Amb nou anys vaig veure una noticia a la televisió que explicava el descontentament dels ciutadans amb la justícia. En aquell moment d’infantesa vaig pensar “si tant malament estan les coses hauré d’anar jo a solucionar-les” (riu).  Sembla una idea ximple però em va calar molt, i des d’aquell moment vaig decidir que volia estar en els jutjats per aportar el meu granet de sorra per canviar les coses.

 Ser una noia de barri li ha afavorit o al contrari?

Ni una cosa ni l’altra. A l’escola li deien a la mare que jo era intel·ligent i a l’Institut vaig trobar a faltar una mica més d’orientació, però els docents fan el que poden. Ha estat la motivació pròpia la que més empenta m’ha donat.

O sigui que creu en la justícia.

Sí, per descomptat.

Aquí, a la terra?

Crec que la justícia aquí és imperfecta, perquè els humans no som perfectes i no es pot pretendre que un ésser humà imperfecte apliqui una cosa perfecta. Però crec que la nostra justícia té reflexes d’aquesta justícia universal i divina. De vegades es donen injustícies però hi ha molt altres casos en què sí que es fa justícia.

Ara es qüestiona molt la independència del poder judicial dels polítics, quina és la seva opinió?

Crec que la gent es confon amb el que és la cúpula del poder judicial, que és el Consell General. Allà sí que són el Congrés dels Diputats i el Senat qui escullin. D’aqui ve una mica aquesta desconfiança ciutadana. Però la gran majoria de jutges han de fer mèrits i una de les seves prerrogatives és la independència. El Consell General no li pot dir a un jutge que faci una cosa o una altra, i això es manifesta en les disparitats de les sentències, per exemple.

Molts joves no s’identifiquen amb la Constitució. Vostè sí?

Sí, penso que molts joves no han llegit la Constitució i que hi ha un gran desconeixement sobre el seu contingut. Jo crec que està ben feta perquè té un repertori del reconeixement de drets fonamentals i que són les nostres garanties. Potser cal fer una millor aplicació i fins i tot millorar algunes  lleis i la seva interpretació, però des del meu punt de vista la Constitució no està obsoleta. Exceptuant potser l’àmbit de la monarquia, però també això és podria canviar si hi hagués un gran consens perquè existeixen els mecanismes. Per mi és una Constitució moderna.

La gent interpreta injustícia quan veu casos com el de la Manada. Què n’opina?

Crec que la percepció d’un cas concret no es pot traslladar a la justícia en general. Cada dia surten moltíssimes sentències que són justes però que no són notícia. En el cas de la Manada és cert que hi ha més discrepància i jo mateixa  estic en desacord amb el que han fet els jutges. Però totes són interpretacions de la llei. Hi havia un problema bàsicament jurídic de diferenciar entre la categoria d’abús i intimidació. Potser això està obsolet a la llei i s’hauria de treure abús i que tot fos agressió, però els jutges no fem les la lleis, només les apliquem.

És masclista la justícia tal com està concebuda?

De manera general, no. Sí és cert que hi ha certes categories en les quals pot haver-hi problemàtiques. El cas de la Manada és un exemple de la dificultat d’aplicar alguns articles de la llei que es poden interpretar de diverses maneres. Segur que cal debatre i revisar algunes normes, però mai es recomanable fer-ho en calent.

 Quina és la teva opinió sobre el judici del procés?

No em ficaré amb el Tribunal Suprem perquè el respecto moltíssim però crec que s’ha fet una interpretació que no és correcta del delicte de rebel·lió. Potser sí va haver altres delictes, però no aquest.

Ha nascut i crescut al barri, quina valoració en fa?

Ha millorat moltíssim però tot i així sempre ha estat un barri deixat de banda. Per exemple, hi ha certs col·legis desbordats i tinc la sensació que es formen com guetos. Escoles on van els immigrants i d’altres on va la gent d’aquí. Hi ha poca barreja i es nota l’escassa inversió i la manca de visió i de polítiques per acollir els nouvinguts.

Que els diria als joves que no veuen possibilitats de futur?

Tenim un panorama polític i econòmic molt complicat, però en part és responsabilitat nostra perquè com a societat hem tingut una actitud molt passiva que ha provocat que cada cop s’abusi més i es retallin drets fonamentals. Els dic que no es rendeixin i que lluitin, bo i creient que poden aportar el seu granet de sorra per canviar les coses.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada