“En la pintura hi aboco el que sovint trobo a faltar: calma i comunitat”

Zuzana Rohelová (1995, República Txeca)

Formació / ofici? Pintora, tot i que he estudiat un grau d’auxiliar d’infermeria, d’higienista dental, de disseny d’interiors i decoració.
Estat civil? Soltera.
Religió? Atea.
Política? Crec en tot allò que defensi el valor de les persones, però com que estic molt en desacord i decebuda amb la classe política, prefereixo mantenir-me al marge.

Tant si sou —com si no— de xarxes socials, heu d’anar a buscar el compte @z.rohelova. Zuzana Rohelová és una pintora que ha establert el seu estudi a la Marina i que, en poc temps, ha assolit una trajectòria fulgurant: ha exposat a Austràlia, França i Barcelona, i ha venut obra original a països com el Japó, Taiwan, Suïssa, Itàlia, Holanda o els Estats Units. El 100 % de les seves vendes arriben a través de les xarxes socials, que gestiona amb la mateixa cura i autenticitat amb què pinta.

Inspirada pel surrealisme i fascinada per autors com Egon Schiele, Hopper o Goya, Zuzana combina l’instint i el talent creatiu amb una disciplina tenaç. Treballa majoritàriament de nit i dedica mig dia a la part invisible de la feina artística: correus, contingut digital i logística. Tot i no haver pogut accedir a una educació artística reglada, ha sabut obrir-se camí en el món de l’art amb una veu pròpia que transmet calma, misteri i (des)arrelament.

Conversant amb ella —prima, aguda i amb uns ulls vius que irradien determinació— no en tens cap dubte: és una artista. Encara que, com passa sovint entre les dones amb mèrits propis, va trigar a reconèixer-s’hi.

Quina és la seva història? D’on ve i com arriba fins aquí?
Els meus pares van emigrar de la República Txeca a Espanya quan jo tenia dos anys i mig. Vam arribar a Alcanyís, a Terol, un poble típic d’uns 20.000 habitants. M’hi he criat tota la vida i fins als 25 anys.

Què tal la vida allà?
Tenia la sensació que tot estava massa estructurat. I quan venia algú de fora —de Barcelona o de Catalunya—, veia que tenien un altre tipus d’inquietuds, especialment culturals i artístiques. Això em feia somiar amb marxar, però abans havia d’estudiar. Fer una carrera era massa car. I l’educació gratuïta a la zona només permetia escollir cicles formatius de grau mitjà: auxiliar d’infermeria o mecànica, vaig triar la primera.

Però els seus pares volien que vostè continués estudiant.
Sóc filla única i ells insistien a ajudar-me. Així que vaig anar a Terol a estudiar per ser higienista bucodental, però no m’hi veia treballant en una clínica. Sempre he tingut clar que volia fer alguna cosa per mi mateixa, no dependre dels altres. I la meva mare em repetia: “Has nascut per fer els teus projectes, per crear i viure d’això”. Però jo no sabia ben bé el què.

Així que s’hi va posar a l’hostaleria.
Exacte. Volia poder mantenir-me, però allò d’higienista dental no era el meu. Així vaig estar sis anys fent de cambrera al poble.

I un bar li va portar l’amor.
Treballant-hi vaig conèixer la meva parella, que ja vivia a Barcelona i era allà per feina. Al cap d’un temps, em vaig animar a venir i buscar noves opcions i em vaig apuntar a un curs de decoració d’interiors. Mentrestant, jo continuava pintant a casa, i em sentia molt animada.

Fins que s’anima a compartir el que fa.
Durant la COVID començo a compartir a Instagram coses de decoració i els canvis que feia a casa. Vaig penjar unes làmines que havia fet amb llapis i aquarel·la. Sense cap expectativa. Però de sobte vaig començar a rebre missatges de gent de fora que havia vist aquell post i em preguntava si venia aquell quadre i quant costava.

I què va fer?
Al principi vaig dir que no fins que un dia em va escriure un home de Sevilla. I em va dir si li podia fer un bosc inspirat en una sèrie que estava veient. Ho vaig acceptar i va ser la meva primera venda.

Impulsava una pintora.
No m’ho podia creure.

Però va passar.
Creava obres i en feia reproduccions en print, així vaig començar.  Però em va costar (somriu, amb cara d’incrèdula encara). Al principi pensava que no tenia prou formació per demanar diners per l’art que feia. Però al final vaig entendre que l’art és una altra cosa. És expressar alguna cosa d’una manera que et surt natural. I, en el meu cas, això és la pintura. Si algú se sent atret per aquella obra o li transmet alguna cosa, doncs ja està. D’això es tracta, l’art.

Com viu l’aterratge a Barcelona?
En arribar, era impossible viure només de vendre els meus prints, així que primer vaig treballar en una fleca i després en una botiga de sabates. Feia jornada completa, i ho compaginava amb la pintura a les nits. A poc a poc vaig començar a vendre força. Vaig anar pintant amb acrílic sobre tela, i després vaig passar a l’oli.

I ara, com es troba?
Ha estat un creixement tan ràpid que m’ha costat molt d’assimilar tot el que m’està passant. Estic molt contenta… però encara ho estic paint.

L’any 2023 va fer la seva primera exposició aquí, a Barcelona.
Sí, al novembre de 2023 a la galeria Arte Lunar. Va ser el millor dia de la meva vida. Hi vaig exposar una sèrie que es deia Hogar itinerante: eren 10 quadres, i es van vendre tots abans de la inauguració. Una bogeria!

Quin preu poden arribar a tenir les seves obres?
Aquest, per exemple (assenyala els esbossos d’un quadre de gairebé dos metres), és un encàrrec per a una clienta de Nova Jersey i costa sis mil euros. També estic treballant en una exposició a Austràlia, i les obres —d’una mida aproximadament la meitat de l’anterior— tenen un preu de quatre mil euros cadascuna.

Haurem d’estalviar per fer-li un encàrrec…
També tinc aquests més petits, que costen 400 euros.

Més accessibles. Què sol pintar?
Els meus encàrrecs no són el típic retrat de família, ni tampoc busco transmetre cap missatge concret. Quan pinto, sento que marxo a un altre lloc. Molta gent em diu que les meves obres els transmeten pau, i crec que alguna cosa d’això hi ha. També hi veuen una mena de “suspens”, com si hi hagués alguna cosa amagada en tot el que pinto.

I n’hi ha?
Quan hi reflexiono, penso que potser no és calma el que vull expressar, sinó el desig d’aconseguir la calma que m’agradaria tenir… i que no tinc. M’he adonat que m’encanten les formes rodones i tot el que és més “brut”, més natural, com més arrelat a la terra, i crear textures.

Sap per què?
N’estic segura: el que plasmo és la sensació que jo vull tenir, la que enyoro. Al final, jo sóc immigrant, tota la meva família és fora, només tinc aquí els meus pares i cap dels dos viu a Barcelona. Llavors, busco aquesta sensació de comunitat. Però tot això ho he reflexionat molt després.

Com creu que Barcelona tracta els artistes joves?
Crec que l’escena artística a Espanya és pobra, però no per manca de talent. A Barcelona hi ha molta oferta cultural, sempre hi ha exposicions i galeries, però molta gent hi té respecte o pensa que és car, o que cal tenir cert nivell cultural. I no és així: amb l’art, o connectes o no. Caldria divulgar més aquest enfocament per arribar a més públic.

I a la Marina, com aterra?
Fa un any vaig deixar la feina a la botiga de sabates per dedicar-me només a la pintura. Volia un lloc proper i vaig trobar aquest estudi a les Galeries del Port. Aquí m’hi sento en comunitat: prenc el cafè sota Las Palmeras, camino a tot arreu, la copisteria em queda al costat… Em fa sentir més a casa.

Si hagués de representar el conflicte de Gaza en un quadre, com seria?
El que està passant a Gaza és una aberració. I no crec que ho pogués representar amb la meva pintura. Potser, per fer-ho, necessitaria més escriure que pintar.

I per il·lustrar els joves d’avui i la sensació que tenen del món, què triaria?
La meva situació fins fa un any era molt precària. Frustra molt viure amb la sensació de no arribar mai. No poder pagar les despeses bàsiques o l’habitatge genera una angoixa constant. El contracte de lloguer s’acaba aviat i només de pensar que ens puguin fer fora… tot val una barbaritat. Ens estem plantejant marxar de Barcelona.

Què li dona esperança?
M’emociona veure grups de joves mobilitzant-se o col·lectius que lluiten per alguna cosa, encara que sigui molt petita. Llavors penso: tenim esperança.

4 COMENTARIS

  1. 尖端资源,价值百万,一网打尽,瞬间拥有!多重收益,五五倍增,八级提成,后劲无穷!摸币网,最嚣张的上线替下线赚钱网站:https://1925.mobi/

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here