Andreea Roxana Cazacu, 33 anys.
Ofici o professió: Professora d’anglès i de francès.
Formació: Filologia anglesa i francesa i també estic formada en pedagogia.
Estat civil: Soltera.
Religió: Ortodoxa.
Política: Es considera de centre.
Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), només el 25,3% de la població catalana sap parlar anglès. Aquest percentatge és més alt entre els joves: el 44,7% de les persones d’entre 20 i 29 anys i el 39,2% de les de 10 a 19 anys tenen coneixements d’aquesta llengua. Per darrere, se situen el francès (8,9%), l’àrab (2,3%), l’italià (2%) i l’alemany (1,8%).
Andreea Roxana Cazacu, de caràcter rialler i impulsiu, ha fet de la seva passió per les llengües un projecte propi: l’acadèmia d’anglès Small Talk, situada a la plaça Sant Cristòfol. Va començar amb un sol grup, però avui compta amb 250 estudiants i un equip de quatre mestres. Parlem amb ella sobre la importància de l’aprenentatge d’idiomes i les oportunitats que s’obren a la Marina, un barri que, en poc temps, duplicarà la seva població.
Des de la seva experiència com a mestra, subratlla que l’aprenentatge és emocional i que qualsevol edat és bona per adquirir una nova llengua. Tot i això, la consolidació és més efectiva quan es comença de petit. Per als adults, en canvi, aprendre’n també té un gran benefici: ajuda a estimular noves zones neuronals. L’anglès, sempre present a la llista de propòsits de milions de persones cada any, continua guanyant força com a eina clau per a la progressió laboral. “Som afortunats d’haver-lo d’aprendre, perquè a l’inrevés costa molt més. El castellà i el català tenen concordances verbals i moltes inflexions. I en xinès, ni t’explico. Així que, comparat amb tot això, l’anglès és fàcil!” (riu).
Qui és?
Soc de Romania, de Dofteana, un petit poble de 10.000 habitants. La història de la meva família és la d’una immigrant típica (riu). Primer va venir el meu pare, perquè es va quedar sense feina, i va començar a treballar en la construcció fa molts anys. Després va venir la meva mare, que de professió era assistent mèdica. Però, per qüestions de convalidació de títols, al final ha fet de tot, sobretot cuidant persones grans. Més tard, vam venir la meva germana i jo. Ella havia acabat la universitat a Bucarest, i jo acabava el batxillerat. Quan vam arribar, vivíem a Tarragona.
Quines van ser les seves primeres impressions de la ciutat?
Va ser un gran contrast. Pensa que vinc d’un poble petit i, d’entrada, Barcelona és força gran. A més, a la universitat em va sorprendre la importància del català, perquè des de fora no es percep tant. Sabia que era la llengua local, però no m’imaginava que tingués un ús tan ampli i que tantes persones el parlessin en el dia a dia.
Més contrastos.
Després, em va cridar l’atenció el toc bohemi que Barcelona manté: la llibertat i la diversitat estètica. I em va sorprendre la mania dels estudiants de seure a terra, amb el fred que fa! Ara sé que ho fan des de petits, però encara no entenc per què els agrada tant. Això sí, ara jo també ho faig… però només amb nens!
I decideix estudiar idiomes!
Sempre m’han agradat les llengües estrangeres. I a Romania la majoria estudiem anglès o francès des de l’escola. Els idiomes han estat la meva passió, i després el ball, però això és més aviat un hobby. Començo a treballar en una acadèmia familiar a Sant Andreu de la Barca i descobreixo com m’agrada ensenyar. Va ser molt intens, però també una de les experiències més enriquidores.
Però després se li va quedar curt?
Més aviat tenia ganes d’alçar el vol. En una empresa petita i familiar, les oportunitats de creixement són limitades. Així que el que tenia sentit era emprendre. Ho vaig fer amb els meus estalvis. Vaig pensar: si aquesta acadèmia ha funcionat, jo podria muntar-ne una de similar—una acadèmia propera, en un espai on els nens puguin jugar, amb molta llum…
I buscant lloc, arriba al barri.
Sí, a la plaça de Sant Cristòfol, just on hi ha la parròquia.
Com li va?
Genial! Tan bé que acabo d’obrir una altra acadèmia a Esplugues. Ara que puc comparar els meus inicis, m’adono que aquí el creixement va ser exponencial. Ara sé el que és picar pedra. Al barri hi ha moltes escoles, però poques acadèmies. A l’hora d’emprendre, la gent no acaba de confiar en el perfil socioeconòmic de la zona, però en realitat hi ha molta demanda. Ja el primer curs vam tenir 40 infants. Una passada!
Hi ha molta competència en els mètodes d’ensenyament. Com ho ha abordat?
Defenso molt les acadèmies familiars. Vaig començar en una i he apostat per muntar-ne una perquè em sembla un model coherent i efectiu. Som conscients que competim amb grans franquícies que tenen departaments de màrqueting, però el nostre punt fort és seduir a través de l’excel·lència del servei. Construïm confiança ajudant els estudiants a fer progressos reals.
Què ens passa amb l’anglès, que genera tanta frustració?
El problema és que no hi ha màgia. Sempre ho comparo amb el fitness: per aconseguir resultats, cal ser constant, tenir disciplina i dedicar-hi temps. Amb l’anglès passa el mateix. Sovint ens arriben famílies que busquen solucions ràpides, és a dir, volen que l’estudiant superi una prova en un parell de setmanes, però sense tenir una base sòlida. A més, hi ha qui pensa que viatjant dues setmanes aprendrà més que en un any de classes, i no és així. L’aprenentatge és acumulatiu. És molt millor fer una mica cada dia, cada setmana, i anar superant nivells. També, hi ha molts gurus que prometen miracles per internet, però si funcionessin, totes les acadèmies ja hauríem tancat. Aprendre requereix esforç, i cal fer-lo per a millorar
Quin creu que és el major repte d’ensenyar anglès a hispanoparlants?
El fet que no estan exposats a l’anglès. La cultura local és molt forta, tant en castellà com en català, i es valoren molt. A més, hi ha un gran consum cultural d’Amèrica Llatina. Per això, la cultura anglosaxona xoca una mica, perquè és molt diferent. El portuguès, l’italià o el francès no resulten tan estranys, però l’anglès ja és una altra història.
Quin paper juguen les tecnologies en l’aprenentatge d’idiomes?
Nosaltres preferim que a classe es concentrin en les activitats que fem. Utilitzem la tecnologia més com a recurs lúdic. A l’aula, el que necessitem és concentració, i aconseguir-la cada vegada és més difícil per als infants i adolescents.
Ha notat alguna diferència de gènere entre l’alumnat?
Les diferències les veig més entre els pares, en el sentit que, normalment, qui s’encarrega de l’educació és la dona. Conec pocs pares, la majoria són mares que es fan càrrec dels nens. Potser és coincidència, no ho sé. El cert és que la majoria de vegades tractem amb les mares.
Què ha estat el més gratificant de tot aquest procés com a professora?
Per a qualsevol professora, el més gratificant és veure que els alumnes milloren els seus resultats i que la seva actitud és motivada per aprendre. I cada edat és un món diferent. Els més petits són força divertits; els adolescents són com mini adults, posant-ho tot a prova mentre es desenvolupen; i amb els adults pots tenir converses més profundes.
Què ha estat el més fàcil i el més difícil de la seva emprenedoria?
El més difícil ha estat aprendre que les coses no han de ser perfectes i que no sempre s’han de fer segons el meu criteri. Quan cometia algun error em castigava molt, i això genera un desgast emocional important. No és bo, però he après a gestionar-ho.
I el més fàcil per a mi ha estat ensenyar, suposo que perquè m’agrada molt fer-ho: aquest procés de conèixer l’alumne, d’intentar entendre les seves necessitats.
Si poguessis donar un sol consell a algú que vol millorar el seu anglès, quin seria?
El més important és que es decideixi a venir a “Small Talk” (no perd una de vendre’s l’Andreea). Cal conèixer el nivell que es té i, a partir d’aquí, seguir un pla d’estudi. Les plataformes digitals i programes ajuden, però mai substitueixen l’aprenentatge formal, que és essencial per consolidar el que s’ha après. Aquesta és la manera conscient d’aprendre, però també ajuda veure sèries, i escoltar música, i s’aprèn de manera inconscient.
Acabem amb la teva opinió sobre el barri.
M’encanta la quantitat de zones verdes que tenim, la proximitat amb Montjuïc i la bona ubicació a prop de l’aeroport. És un bon lloc per viure. A més, la nova zona del Prat Vermell pot atreure més inversió. Hi ha gent que mira les oportunitats, i poden ser moltes per als petits negocis. I deixa’m dir que estic agraïda a l’associació de comerciants, que ens ajuda molt amb la visibilitat i actua com a nexe amb l’administració.
