Comencem l’any amb una nova Reforma Laboral que ha estat aprovada pels pèls el dia abans d’acabar l’any. Aquí hi ha posat tot l’empeny personal la ministra de treball, la dona amb més força de tot el consell de ministres, la senyora Yolanda Diaz. Ha descordat el nus amb que la dreta havia lligat els treballadors, assegurant que Espanya serà una mica millor després d’aquesta reforma. Ara haurà de convèncer els empresaris. Els punts més importants d’aquesta reforma son dirigits a que s’acabi la precarietat laboral, els contractes de misèria i que molts treballadors visquin de molles mentre uns pocs es mengen tot el pa. No costen massa de resumir perquè ja ho esperàvem que els contractes no podien continuar massa temps sent tant precaris. Pensem que hi ha persones que mai no han tingut un contracte fix des que van començar a treballar.
Doncs bé, a partir d’ara, el contracte que es faci ha de ser sempre, preferentment, indefinit i els contractes temporals podran ser només de dos tipus: estructurals o formatius. Continuarà contracte del fix discontinu per a feines o activitats de temporada i als treballadors amb aquest tipus de contracte, se’ls reconeixerà el contracte de tot el període en què ha tingut lloc la relació laboral i no només la dels períodes treballats. Si es detecta alguna irregularitat, el treballador passarà a fix automàticament.
Sobre els convenis col·lectius, amb la llei del PP, si no es renovaven, caducaven i els treballadors podien estar sense conveni fins que se’n signava un altre. A partir d’ara si no hi ha acord entre empresa i treballadors, el conveni tindrà vigència fins que se’n signi un de nou i prevaldrà el conveni del sector per sobre del conveni de l’empresa, blindant, sobre tot, els salaris en què es podrà triar sobre les hores extres entre pagar-les o compensar-les. Sobre l’horari i la distribució del temps de feina, l’adaptació de la classificació professional i les mesures de conciliació familiar, prevaldrà el conveni d’empresa per sobre del sector.
Amb aquesta reforma s’ha recuperat l’article 86 de l’Estatut dels Treballadors, la ultra activitat plena no tindrà límits temporals. Cosa que s’havia perdut amb la reforma que va fer el govern del PP el 2012 en què era només d’un any i si no hi havia acord entre treballadors i empresa, el conveni se suspenia. I es potenciarà els ERTO en detriment dels acomiadaments col·lectius (ERO). Finalment, l’últim consell de ministres, va aprovar el preu del salari mínim en 965€ bruts mensuals amb 14 pagues fins que es pacti un nou increment.
Doncs per aquest costat, sembla, sí, que el 2022 serà una mica millor, cosa que de moment no podem dir sobre la COVID, doncs a la tardor semblava que ja s’acomiadava i que per contrari, ens ha fet acabar l’any més tancats a casa del que volíem. Te totes maneres hem de ser optimistes pensant que la última mutació ho serà de veritat i que d’aquí a uns anys, les generacions que no vam patir cap guerra podrem explicar als nostres nets la “batalleta” de la guerra contra el SARS Cov-2, que ens ha fet més forts, més solidaris i més curosos amb el medi ambient que ens envolta sense queixar-se.
Bon any Nou!
