Mercè Conesa (Terrassa, 1968) és advocada i ha estat Alcaldessa de Sant Cugat (2010-2018), Presidenta de la Diputació de Barcelona (2015-2018), i des del 2018 és Presidenta del Port de Barcelona, una infraestructura cabdal en la dinàmica econòmica de la ciutat i de Catalunya, que es configura com a porta d’entrada i de sortida prioritària de mercaderies. Xerrem en unes oficines rodejades de mar i lluminositat sobre els desafiaments de la seva gestió, però també sobre la relació i les oportunitats dels barris que envolten el Port.
Com explicaria la importància del Port a una persona que, tot i viure a la ciutat i els barris de La Marina, la desconeix?
L’activitat del Port, que podríem definir com una activitat de càrrega i descàrrega de mercaderies, implica també la ubicació de més de 500 empreses que són determinants per generar la riquesa econòmica del país i més de 41.000 llocs de feina. M’agradaria que els veïns i veïnes veiessin aquesta part positiva i no només els inconvenients de mobilitat o els desavantatges, que prenguessin consciència de les oportunitats que genera per a la societat.
Quin pes té l’economia que mou el Port en el conjunt del PIB de la ciutat i de Catalunya?
L’activitat portuària representa el 1,7% del PIB català. Però, a més, si mirem l’activitat logística que va associada a l’activitat portuària, el sector logístic en té un pes de gairebé el 6%. Per tant, no només és l’activitat portuària sinó també tot el sector logístic. Amb referència als creuers, vam fer un estudi que assenyala que l’impacte d’aquesta activitat al PIB de Catalunya són mil milions d’euros, dels quals la majoria repercuteix a la ciutat de Barcelona en forma d’uns 9 mil llocs de feina. Els ciutadans, a més d’habitatge, que el Port no pot aportar, necessiten llocs de feina, i aquí sí que nosaltres responem a una demanda social.
Què representa el tràfic de creuers al Port respecte al tràfic de mercaderies?
La nostra activitat principal és el tràfic de mercaderies, mentre que el de creuers és molt petita. Movem al voltant de 68 milions de tones de mercaderies, i això vol dir prop de 3,4 milions de contenidors, alhora que el negoci dels creuers no arriba al 10%. A més, hem prioritzat els creuers que surten i acaben al Port de Barcelona, que ens tenen com a base d’operacions, perquè aprofitem sinèrgies amb l’aeroport. Això és important: si els creueristes poden quedar-se a la ciutat dos o tres dies en acabar el creuer, hi fan despesa. I com que els creuers es concentren a l’octubre, ens plantegem el repte de desestacionalitzar les arribades oferint a les companyies un seguit d’avantatges per fer-los venir preferentment quan la ciutat no va tan col·lapsada.
S’ha qüestionat el negoci dels creuers per la contaminació que generen.
Reduir la contaminació és un dels eixos fonamentals on m’he volgut centrar des que sóc presidenta. ¿Com podem ser cada vegada més respectuosos amb el medi ambient i amb els barris més propers? Pensar com desenvolupar aquesta activitat que està totalment localitzada i tenir cura dels barris que envolten el Port, fer-lo compatible.
Què s’hi ha fet?
Al llarg d’aquests anys, hem consensuat amb l’Ajuntament i amb l’Àrea Metropolitana un sistema per mesurar les emissions que generen els vaixells i saber fins on cal reduir-les. Ara sabem que la pol·lució que genera el Port se situa entre un 6% i un 10% del total a la ciutat, i la resta l’aporta principalment el vehicle privat. Però això no vol dir que no tinguem la responsabilitat de reduir aquest percentatge, ja que probablement la nostra activitat perjudica més als barris més pròxims.
I ara que ja se sap quant reduir-les, ¿se sap com fer-ho?
S’estan engegant diverses iniciatives per pal·liar-ne els efectes negatius. L’any 2020 entrarà en vigor una nova normativa de la Organització Marítima Internacional que obliga a tots els vaixells a utilitzar uns fuels que redueixen el sofre i, per tant, els elements contaminants. Un segon factor és que cada cop arriben més vaixells que utilitzen com a combustible el gas natural liquat i no emeten NOx, unes partícules nocives per a la salut. Una altra cosa es que emetin CO2… però com a mínim les nocives ja no las produeixen. I una tercera iniciativa és l’aposta que fa el Port per l’electrificació dels molls, per tal que els vaixells puguin connectar-se a la xarxa elèctrica mentre hi estiguin atracats. Hi estem treballant perquè el projecte es faci realitat d’aquí a 5 anys. Totes aquestes mesures ajuden que siguem més respectuosos amb l’aire que respiren els veïns.
Amb tot el potencial que tenen infraestructures com ara el Port, com poden ajudar a millorar la realitat social dels barris del voltant?
Al Port tenim l’oportunitat de generar llocs de feina a les empreses, però és clar que aquestes busquen treballadors pels sistemes ja establerts, serveis d’ocupació, empreses de treball temporal, o d’altres. Com a Port, no és responsabilitat nostra endegar polítiques actives d’ocupació. Això no vol dir que no puguem participar i estar coordinats amb diferents programes.
A quines altres iniciatives participeu?
Tenim diversos programes de formació portuària, que no és una formació qualsevol. En tenim un que és diu “Forma’t al Port” i que fem conjuntament amb instituts de formació en comerç internacional o logística, per tal de preparar els joves estudiants i donar-los l’oportunitat de ser contractats per les empreses del Port. Si la ciutat o el districte ens proposés de fer itineraris específics per a persones en situació d’atur, ens ho podríem plantejar: aquestes persones podrien tenir l’oportunitat de formar-se al Port, però res no els podem garantir més enllà.
Heu participat en la recuperació del Far, la memòria dels barris de La Marina i del seu vincle amb el Port. Que tindrà continuïtat, aquesta iniciativa?
Les infraestructures portuàries no poden estar obertes al públic en general perquè s’hi desenvolupa una activitat industrial els perills de la qual cal prevenir mitjançant una sèrie de mesures de seguretat per no prendre-hi mal. Amb tot, els nostres equips han volgut mantenir contacte amb els barris del voltant del Port perquè efectivament hi tenen una memòria històrica i cultural que és important preservar. En aquest sentit, hem rehabilitat i obert el far de Llobregat a què els veïns i veïnes puguin visitar-lo. L’experiència ens ha fet pensar que podíem garantir la celebració d’un aplec anual a l’entorn d’aquest espai que és un símbol pels barris de La Marina. Primer calia rehabilitar-lo i ho hem fet, ara volem organitzar una festa un cop a l’any conjuntament amb els veïns del barri per mantenir aquest vincle establert.
