El districte de Sants–Montjuïc ha donat el tret de sortida a les activitats del 8 de març amb una taula rodona centrada en els estereotips de gènere i la memòria del moviment feminista. L’acte, celebrat el passat dimarts 3 de març a l’edifici del carrer Creu Coberta, va reunir la periodista feminista Elvira Altés i l’activista veïnal Eva Fernández en una taula rodona moderada per la vicepresidenta del Consell de Dones, Gènere i LGTBI de Sants–Montjuïc, Elba Blanco.
La jornada la va inaugurar el parlament de la presidenta del Consell Municipal del districte, Jessica González, qui va defensar que la lluita feminista ha d’involucrar tothom. “La lluita feminista ens pertoca a tots i totes, no va associada només a les dones. Hem de remar per aconseguir un món on tothom pugui mostrar-se com és sense represàlies”.
La campanya municipal pel 8M fa especial incís en trencar amb els estereotips, que sovint associen una activitat, responsabilitat o actitud a un gènere determinat. “Totes hem sentit parlar d’estereotips, moltes vegades sense saber ben bé a què es refereixen i com sorgeixen”, va afirmar Elvira Altés.
“Són els cosins germans dels prejudicis, serveixen per catalogar i etiquetar. És un sistema d’alerta que tenim per avançar-nos a situacions, i fins i tot, a perills, tot i que es pot afirmar que en la gran majoria de casos ens porten a equivocacions”, va afegir la periodista.
Tot seguit, va oferir un breu repàs de les etiquetes que han acompanyat a les dones al llarg de la història. Per exemple, va relatar com al segle XIX va sorgir la creença que les dones no podien assumir tasques d’importància perquè “el seu cervell era de menor mida que el dels homes, sense tenir en compte les condicions físiques”. Una situació que va resumir amb la famosa frase pronunciada pel filòsof alemany Schopenhauer, qui definia a les dones com “un animal de cabells llargs i idees curtes”.
“La dona sempre ha estat vista com l’àngel de la llar, i es considerava que on millor estàvem era a casa, cuidant la llar i la família. En alguns indrets encara persisteix aquesta idea”.
“La dona sempre ha estat en una posició de desavantatge, fins fa no tant, s’havia de demanar permís als homes per apuntar-se a la universitat, per treure’s el carnet de conduir i, fins i tot, a vegades quan es treballava la nòmina era enviada directament al marit”, va afegir Eva Fernández.
Argumenta, de tota manera, que tot i existir aquest mandat de gènere a partir del qual les dones s’han de quedar a casa, aquestes si que sortien al carrer quan veien en compromís l’estabilitat de casa seva. “Hem participat de les reivindicacions de material i equipaments des de temps immemorials. El moviment veïnal ha estat sempre eminentment femení, però la presa de decisions i els càrrecs de poder sempre han recaigut en els homes”, va afirmar.
Quan les dones volen manar i se’ls escapa un crit, es converteixen automàticament en histèriques; això no passa amb els homes
Elvira Altés
La presència de dones en posicions de poder és una matèria pendent encara avui en dia, i així coincidien les dues intervinents. “Quan les dones volen manar i se’ls escapa un crit, es converteixen automàticament en histèriques que no tenen la calma necessària per liderar. En canvi, quan un home alça la veu, és vist com un gran líder”, va denunciar Altés.
En el mateix sentit, recriminen que les dones que arriben a assolir aquestes posicions de direcció, en un gran nombre d’ocasions són acusades “d’haver passat pel llit d’algú qui li ha atorgat aquest poder”.
El paper de les dones com a subordinades del gènere masculí és visible també a altres entorns com l’informatiu o el digital. Des de la seva experiència en mitjans de comunicació, Elvira Altés va reflexionar sobre el paper de l’audiovisual en la reproducció de missatges o situacions que perpetuen aquestes desigualtats.
“Els homes són els herois a la política, a les arts i als esports. El protagonisme femení als mitjans ha estat sempre supeditat a la seva figura”, va assegurar.
Posant la vista enrere, les ponents van aprofitar l’ocasió per fer valdre tot el que s’ha aconseguit en el darrer segle. “Fa cinquanta anys la violència de gènere era vista com un element de la vida privada de les famílies, i no hi podies entrar. Ara, tenim un dia destinat a erradicar aquestes violències”, assenyalava Fernández.
El moviment veïnal ha estat sempre eminentment femení, però la presa de decisions i els càrrecs de poder sempre han recaigut en els homes”, Eva Fernández
“L’escletxa salarial continua existint, però ja no és vist com un element natural, sinó com una anomalia. Aquestes coses continuen passant, però ja hi ha una consciència social al respecte”, va declarar.
Malgrat això, són conscients que encara queda molta feina per fer i que drets aconseguits no és sinònim de drets garantits. “La fórmula per abolir els estereotips és la persistència, no abaixar els braços i continuar lluitant. Hem de tenir molt clar que els drets aconseguits no són per sempre, i tenim d’exemple alguns països que estan retrocedint en comptes de progressar”.
Va tancar l’acte la regidora del districte, Raquel Gil, en un exercici de memòria històrica i homenatge, seguint el fil de les intervencions que la van precedir. “Les dones van ser molt importants en la lluita antifranquista, de la mateixa manera que la lluita sindical ha estat feta per les dones i des de les dones”. “És important recordar d’on venim i tot el que hem aconseguit i ara ens toca defensar-ho, perquè és feble”, va concloure.
La taula rodona va ser l’inici de la programació del 8M al districte, que inclou exposicions, tallers, xerrades i activitats culturals a tots els barris al llarg de les properes setmanes.
