El cervell d’un adolescent encara està en procés de maduració. Tot i que creix ràpid, no completa aquest procés fins a ben entrada l’edat adulta. És com el meló, no basta que tingui un bon volum, ens hem d’esperar que estigui al seu punt. Això explica per què, durant l’adolescència, ens costa més de posar límits, anticipar conseqüències o gestionar la pressió del grup. És precisament en aquest moment quan l’entorn —també el digital— pot convertir-se en un espai de risc.
Amb l’ús d’Internet plenament estès —el 97,5% dels infants i adolescents a Espanya el fan servir, segons l’INE—, també han augmentat les situacions de violència digital, com el ciberassetjament, la difusió d’imatges sense consentiment o els insults a les xarxes socials. La tecnologia exigeix cada vegada més informació i acompanyament. No és casual que el debat hagi arribat també a l’agenda política: a inicis de febrer, el Govern espanyol va anunciar la voluntat de limitar l’accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials, una mesura que s’afegeix a decisions similars adoptades recentment en països com Austràlia o França.
Davant d’aquesta realitat, la preocupació és compartida per famílies i centres educatius. A l’Institut Lluís Domènech i Montaner, aquesta inquietud es treballa a través d’un taller amb estudiants de segon i tercer d’ESO, impulsat conjuntament amb la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya i l’Associació Escola Dominical Undebel, i coordinat per la promotora escolar del centre, Lluïsa Montero, amb un objectiu clar: educar per prevenir la violència digital i fomentar un ús responsable de les xarxes socials.
Els joves conviuen cada dia amb riscos a les xarxes socials. Cal protegir-los de la violència digital no només des del control, sinó també des de l’acompanyament i l’educació
Manel Gavarre, tècnic de comunicació de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) i un dels professionals que imparteixen el taller, explica que es troben “amb molts casos de baralles entre adolescents i amb dificultats per entendre el mal que es pot causar a altres persones, així com el risc que suposa exposar-se un mateix a les xarxes”. Atenen casos de conflictes, sobreexposició i dificultats per posar-hi límits.
A més, Gavarre assenyala la manca d’eines, informació i d’espais de conscienciació: “molts joves es fien massa perquè no sempre són conscients que les xarxes no són de color rosa, que també hi ha perills i situacions que els poden quedar grans, i que, en aquests casos, més val prevenir”.
Quan els educadors pregunten qui té xarxes socials, gairebé tota la sala —una vintena d’estudiants— aixeca la mà. “Faig servir TikTok i WhatsApp, i sé que les plataformes socials tenen molt de perill”, explica l’Antònia Gavarre. Les xarxes formen part de la seva rutina diària, reconeix el grup.
Victòria i Conxi Santiago, les altres dues educadores presents al taller, els hi proposen un exercici pràctic: projectar imatges a la pantalla perquè els estudiants identifiquin quines són reals i quines han estat generades amb intel·ligència artificial. En alguns casos, el consens és ràpid; en d’altres, fins i tot als adolescents, avesats a l’entorn digital, els costa de distingir-les. La manipulació fins fa poc era impensable i ara tot és possible, i en són plenament conscients.
Ara bé, aquestes sessions els ajuden a interioritzar un principi bàsic de respecte que és bo tant a Internet com fora d’ell: “el que no t’agradaria que et fessin, ni a les xarxes ni en persona, és millor no fer-ho tu”, el verbalitza José Gavarre Campos, estudiant. Un posicionament que posa de manifest que la gestió de la privacitat és un dels grans reptes de l’entorn digital, especialment quan els perfils són públics i el contingut pot circular sense control.
A poc a poc, s’albira una millor comprensió del risc de tot el grup classe: “Si tens un perfil públic, milions de persones poden veure el que penges, i qualsevol detall es pot utilitzar per riure’s de tu, fer comentaris fora de lloc o fer-te mal”, raona Kilian Campos Amaya, i subratlla la importància de preservar la privacitat.
Però la violència digital no impacta tothom de la mateixa manera. Els prejudicis i els estereotips fan que alguns col·lectius siguin especialment vulnerables a l’assetjament a les xarxes, i els adolescents també en són conscients: “Les lesbianes, els gais, les persones gitanes o les dones en pateixen més”, comenta l’Azahara Giménez Sáez, quan l’hi preguntem. I insisteix en mesures de protecció bàsiques, com configurar els comptes com a privats i evitar compartir determinades imatges.
Configurar el compte com a privat és una de les recomanacions que més verbalitzen els estudiants, tot i que reconeixen que encara els costa fer aquest pas.
Com dirien les àvies, tal com està el pati, cal vigilar però també convé no perdre de vista la bona notícia de la dinàmica del cervell d’un adolescent: té una capacitat extraordinària de canvi i adaptació.
És precisament en aquesta etapa quan les experiències positives i basades en la confiança poden marcar la diferència. Participar en tallers, assumir reptes educatius, fer exercici o implicar-se en propostes creatives contribueix a enfortir els circuits cerebrals i afavoreix una maduració més saludable.
Un potencial d’adaptació que reforça la importància de prevenir la violència digital no només des del control, sinó també des de la comprensió, l’acompanyament, i l’educació. “Respectar-nos és protegir-nos”, conclouen els joves a la sessió. I ho sabem nosaltres, que fa estona fem toc-toc al nostre meló, amb l’esperança que, tard o d’hora, ens retorni el so apropiat.
Violència i assetjament entre infants i adolescents a Internet
Segons diversos estudis, les agressions més habituals entre infants i adolescents a Internet són de tipus verbal i relacional. Destaquen conductes com posar malnoms o fer burles, difondre mentides per provocar el rebuig del grup, parlar negativament de l’aspecte físic o excloure algú de manera sistemàtica. Aquestes formes de violència no es viuen igual segons el gènere. Les noies pateixen amb més freqüència agressions relacionals i comentaris sobre el seu cos, mentre que els nois són més exposats a agressions físiques, racistes o vinculades a l’orientació sexual.
Entre els factors de risc més freqüents per patir assetjament escolar hi ha l’orientació sexual, les dificultats d’aprenentatge, l’origen familiar i l’aspecte físic. Quan es pregunta a les víctimes pels motius que atribueixen a la seva situació, el 52,9% assenyala l’aspecte físic com la causa principal —un 26,6% ho relaciona amb el sobrepès—. El 44,2% considera que desafiar els estereotips sexistes, és a dir, no comportar-se com s’espera d’un noi o d’una noia, també és un factor determinant. Altres respostes habituals són “perquè em tenen enveja” (42,2%) o situacions d’indefensió i aïllament (41,1%).
Les dades mostren que els col·lectius més vulnerables a l’assetjament i la violència són les nenes, els infants i adolescents LGTBI, els que tenen capacitats diverses i els d’origen migrant.
Protegim la infància i l’adolescència de la violència.
