El debat sobre la immigració s’ha tornat a convertir en els darrers anys en l’epicentre d’una part important dels discursos polítics i socials. La inseguretat, la precarietat i la pèrdua de recursos genera un malestar que sovint es canalitza cap als sectors equivocats, empesos per sectors afavorits que prefereixen que la ciutadania miri cap a una altra banda.
Parlar de Candel és parlar també d’aquesta realitat migratòria. En les seves obres, abordava la realitat de les persones provinents d’altres racons d’Espanya —Andalusia, Múrcia o Extremadura—, als quals anomenava els altres catalans. Avui aquests “altres” arriben d’arreu del món, però la mirada de fons continua sent la mateixa.
El divendres 7 de novembre, el cicle de xerrades organitzat per l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL) en honor al centenari del naixement de l’escriptor, va tancar-se amb una tertúlia sobre la immigració al Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya.
Els altres catalans continuen existint, vivint invisibles entre nosaltres i formant part d’una societat que massa sovint els recorda que no són benvinguts
Un escenari immillorable que va comptar amb uns convidats de luxe. L’acte, moderat per la periodista de l’AMCL, Yohany L. Ayala, va reunir al president de SOS Racisme Catalunya, Cheikh Drame Tine; la presidenta de l’Associació Guineocatalana Bisila, educadora infantil i veïna de la Marina, Judit Raso; la vicepresidenta de la Fundació Francesc Candel, Gal·la Cortadellas, i el conseller de Barcelona En Comú a Sants – Montjuïc, Jorge Trujillo.
Una taula plural que representava, en si mateixa, moltes de les realitats que es volien abordar. En Cheikh nascut a Dakar, capital del Senegal, però criat a Martorell, es defineix a si mateix com un “català d’origen divers”. En Jorge és nascut a Colòmbia, però va créixer i es va formar entre Astúries i Barcelona. És professor de llengua catalana a un institut i sempre es presenta amb un: “Em dic Jorge Trujillo, nascut a Colòmbia i seré el vostre professor de català”. La Judit i la Gal·la són originàries de Catalunya, però cadascuna amb un vincle propi amb la diversitat cultural. Judit, filla de pares guineans, ha crescut entre dos mons sense sentir-se plenament d’enlloc.
Entre tots van reflexionar sobre els reptes i dificultats que pateixen les persones immigrants o amb arrels d’altres països, especialment quan es tracta de nacionalitats que no provenen del concebut com món occidental. Experiències que, en molts casos, podien relatar en primera persona.
“Soc una víctima”, va començar Drame amb contundència. No puc votar perquè entro en la definició d’immigrant il·legal arran d’un antecedent penal d’atemptat contra l’autoritat. En realitat, sis agents de la policia em van apallissar. Això és la meva història, però també la de molts altres ‘Cheikhs’”.
Va aprofitar per denunciar la deshumanització amb què es troba sovint. “Quan em senten parlar català o castellà se sorprenen i em feliciten, però quan comparteixo idees antiracistes ja m’envien de tornada al Senegal. És important entendre que la convivència de cultures únicament no és garant de cap situació d’igualtat”.
Una sensació compartida per la Judit Raso, conductora del programa Invisibles a La Marina FM 102.5, un espai sorgit per donar veu a qui no acostuma a tenir-ne. “Vaig néixer a Barcelona, on se’m discriminava pel meu color de pell. Quan viatjava a Guinea Equatorial tampoc era d’allà. Diferent a tot arreu i reconeguda enlloc”, explicava.
“Hi ha moltes persones que, com jo, són invisibles en el seu dia a dia. Només deixem de ser-ho quan es parla de delictes. Mai es parla de nosaltres i sempre es parla per nosaltres”, va reflexionar la presidenta de l’Associació Guineocatalana Bisila.
Els intervinents van assenyalar diversos factors que perpetuen aquesta desigualtat. Un d’ells, el model econòmic i la manca d’un relat compartit. “L’error de les esquerres és no haver estat capaços de construir un projecte comú il·lusionant”, va dir Trujillo. Ens hem oblidat dels discursos de classes. Les lluites s’han de cohesionar amb reivindicacions bàsiques com ara l’habitatge i els salaris”.
Drame hi va afegir que el capitalisme, basat en la desigualtat, necessita cíclicament un boc expiatori. “Ara mateix, els ‘diferents’ som els que paguem els plats trencats”.
L’educació també va ocupar un espai central del debat. Escoles, instituts i universitats són l’espai de creixement i formació d’idees dels menuts i joves que formaran el món del demà. Malauradament, de vegades també esdevenen entorns de discriminació.
La Judit va recordar experiències que encara ressonen en l’actualitat. “Tinc 50 anys, ja us podeu imaginar quants nens negres hi havia aleshores als centres educatius, només jo i els meus familiars”. “Durant una setmana d’interculturalitat em van demanar que portés un plat típic del meu país, i els vaig portar una truita de patates” va bromejar.
Avui, com a mare, detecta que persisteixen els mateixos biaixos. “Fa poc van encarregar al meu fill una salutació en l’idioma dels seus pares. Va portar ‘bon dia’ i li van cridar l’atenció perquè no era correcte”.
Cortadellas va subratllar una idea clau. “Els nens i nenes que van a l’escola són catalans, i s’han de sentir així, però per desgràcia molt d’ells no se senten reconeguts”. També va establir paral·lelismes entre la realitat actual i l’obra de Candel. “Va donar veu a un col·lectiu silenciat i marginat que amb un altre rostre continua existint avui en dia. A partir del 2000 hi ha una altra onada immigratòria, diversa en llengües, cultures i religió, que encara no ha estat prou assimilada”.
El llegat d’aquest il·lustre veí de la Marina continua, així, plenament vigent. El barri i el seu veïnat torna a llegir amb atenció les històries impreses en els escrits de Candel per reflexionar sobre el món que l’envolta. Els altres catalans continuen existint, vivint invisibles entre nosaltres i formant part d’una societat que massa sovint els recorda que no són benvinguts. Vivències quotidianes, reals i palpables que mereixen ser escoltades per garantir una convivència justa als nostres barris i ciutats.
Gal·la Cortadellas, vicepresidenta Fundació Francesc Candel
“Necessitem molts més actes culturals i comunitaris, per erradicar prejudicis i discursos d’odi que no fan més que trencar uns països que es construeixen des de la suma”
Cheikh Drame Tine, dinamitzador comunitari i president de SOS Racisme Catalunya
“Estem vivint una lluita de la classe treballadora, entre fills i filles d’immigrants. Les races no existeixen, són un constructe social per tenir persones de primera i segona categoria”
Judit Raso, educadora infantil i presidenta de l’Associació Guineocatalana Bisila
“La Marina està en ple procés d’expansió, amb la consegüent arribada de persones provinents de tot el món. Actualment, travessem un moment bastant delicat amb la immigració. Hem de treballar des de tots els estaments per construir un barri de primera”
Jorge Trujillo, conseller de Barcelona En Comú a Sants-Montjuïc
