El Port de Barcelona és una de les institucions més importants de la ciutat, sent l’epicentre d’un enorme flux d’activitat comercial internacional, amb arribades i sortides de mercaderies provinent d’arreu del globus.
De fet, segons les dades que ofereix aquesta organització, representa el 23% del comerç marítim anual de tot l’Estat Espanyol, amb 71 milions de tones de tràfic total i donant feina a prop de 40.000 persones.
La relació del Port amb els barris de la Marina és singular. Allà on ara s’estenen els quilòmetres i quilòmetres de grues, contenidors i naus industrials hi havia una platja que gaudien les persones que vivien a aquesta banda de Montjuïc. L’únic símbol que queda d’aquella època és el Far del Llobregat, popularment conegut com la Farola, que roman impassible com una minúscula càpsula del temps entre enormes contenidors de matèria primera ubicats en el territori portuari, enmig de tota l’activitat que s’hi desenvolupa. Una situació que, per bona part del veïnat, especialment pel més veterà, suposa un “deute històric”.
En els darrers anys, l’autoritat portuària ha fet un gran esforç per intentar desempallegar-se de la imatge d’entitat blindada i completament aliena al que ocorre al seu voltant. En són exemple les jornades de Portes Obertes, que enguany han celebrat la seva segona edició, les múltiples celebracions del “Nadal al Port” o les diverses visites que el veïnat de la Marina ha realitzat, precisament, a la Farola.
En les darreres setmanes, han donat una passa més. Amb la voluntat d’obrir-se al veïnat marinenc, i amb el suport de l’Associació de Comerciants de la Marina i La Marina Viva, han organitzat el cicle de xerrades “El nostre barri, el nostre port” a la Biblioteca Francesc Candel.
Unes converses que també van incorporar una visita guiada en vaixell, i en les quals s’han tractat temes cabdals per comprendre la figura, rellevància i funcionament del Port de Barcelona.
La primera d’elles, sota el títol de “El Port avui: Creixement sostenible amb mirada ciutadana” va estar a càrrec de la directora de Relacions Institucionals, Ingrid Boqué,el subdirector general d’Explotació i Planificació Portuària, Quim Compte i de la cap de Seguretat Industrial, Anna Perera.
Els representants portuaris van desgranar davant l’assistència els valors, objectius i característiques de la seva tasca, apropant el veïnat a un ens tant proper com desconegut, tot reconfigurant la percepció que se’n té des del barri.
El diumenge posterior a la primera xerrada, el veïnat que s’havia inscrit va gaudir d’una visita guiada en vaixell per les instal·lacions portuàries, en una activitat força similar a la que es duu a terme durant les jornades de Portes Obertes, però en aquesta ocasió, de manera exclusiva pels veïns i veïnes de la Marina. Amb sortida des del Moll de Drassanes i amb una hora aproximada de durada, els assistents van poder veure de primera mà el que succeeix darrere els murs del Port de Barcelona.
El dilluns 27 d’octubre, ja de tornada a terra ferma, es va celebrar un segon col·loqui, orientat principalment al jovent dels barris. En concret, la trobada abordava una paraula coneguda per tothom, però amb un significat que sovint costa definir, “la logística”. Amb el lema “Logística i la necessitat de formar-se”, en Xavier Lluch, extransitari – persona que s’ocupa de gestionar el transport de béns i mercaderies que s’exporten o s’importen, d’acord amb les necessitats dels seus clients– i consultor logístic, i Núria Carbonell, exformadora en transport i logística, van relatar les seves vivències i aprenentatge continu entorn aquesta matèria, cadascun d’ells des del seu camp professional.
El missatge va ser clar; adaptar-se als canvis i a les noves necessitats és clau per a subsistir en un context professional regit per la immediatesa i les noves tecnologies. L’exemple més recent; la intel·ligència artificial, una eina de recent creació que avança amb passos de gegant i que ja ha irromput en els diferents sectors de treball, incidint especialment en aquells relacionats amb la comunicació i la il·lustració. Arribats a aquest punt, coincidien els ponents, l’única opció és formar-se perquè esdevingui una aliada i no pas una enemiga.
Per acabar el seguit de converses, el dimecres 29 d’octubre, el divulgador d’història social i veí Enrique Mangas, va presentar l’acte “Història del Castell de Port”, una construcció medieval desconeguda però amb una gran importància en la història dels nostres barris. Mangas va oferir un recorregut per la seva cronologia entre el segle XI i principis del XX, tot reflectint el seu paper estratègic en el desenvolupament de Montjuïc i Barcelona.Una trobada que va cloure amb l’actuació de la soprano Paula Sánchez-Valverde.
Un cicle ric, profitós i que vol convertir-se en un precedent en el caràcter de les relacions entre el Port de Barcelona i els barris del seu voltant.
