Malgrat que les dades més recents del Ministeri de l’Interior —recollides per elDiario.es el setembre de 2024— indiquen una reducció general dels delictes a Barcelona, amb descensos destacats en robatoris i furts, a la Marina la sensació d’inseguretat ha augmentat els darrers mesos i ha generat descontentament i mobilització veïnal. Han sorgit grups i plataformes que comparteixen preocupacions, però discrepen en les propostes. En aquest reportatge recollim també la visió d’associacions i entitats amb una llarga trajectòria al barri.
“Dir que a la Marina no s’hi pot viure ni passejar és fals i ens perjudica”
L’Assemblea de la Marina de Port
N’és membre impulsora Lídia Gómez, que considera que, malgrat el descens general de la delinqüència a Barcelona, als barris de la Marina hi ha hagut un repunt, difícil de contrastar perquè les dades policials es publiquen per districtes.
Sigui com sigui, afirma que la situació no arriba als nivells de gravetat que “s’ha volgut compartir”. “Cal demanar més vigilància i presència dels cossos de seguretat, però no és correcte magnificar la problemàtica ni dir que no es pot viure o passejar pel barri, o que venir aquí és sinònim de robatoris o agressions, perquè no és real i ens perjudica”.
Un altre repte ha estat desvincular-se dels partits polítics que sovint s’han sumat a les convocatòries. Segons Lídia, això ha afavorit la diversificació de plataformes. “Un dels problemes que em vaig trobar és que la comissió que va iniciar el moviment col·laborava amb l’extrema dreta als seus comptes d’Instagram i TikTok, i no m’hi sentia còmode ni identificada amb aquells discursos”.
Sorgida com a alternativa a les primeres plataformes, una de les banderes de l’Assemblea és la defensa de la immigració com a “element de riquesa, diversitat i unió”, així com un “símbol d’identitat dels barris marinencs”.
Arran de les mobilitzacions, el barri ha rebut més presència policial, fet que per a Lídia és motiu de celebració, però també de crítica. “Aquestes solucions ràpides només demostren que es podria haver actuat abans”, denuncia.
Ara insta entitats i veïnat a sumar-se a l’Assemblea per assentar les bases de les lluites i línies d’actuació, amb la voluntat de ser un espai exclusivament veïnal. Espera que les propostes polítiques, sempre benvingudes, es portin a terme i no serveixin només per “posar-se medalles i fer publicacions a les xarxes socials”.
“Hi ha més inseguretat, però ens desmarquem de qualsevol partit polític”
Grup veïnal La Zona Franca Unida
El grup veïnal Zona Franca Unida va sorgir arran dels problemes als Jardins de la Mediterrània i, amb el desgast acumulat durant anys, va ser pioner en les mobilitzacions veïnals, aplegant progressivament veïns i veïnes d’altres punts de la Marina.
L’agrupació pretenia ser unitària, però la presència de partits com PP i Vox a les protestes o la col·laboració amb mitjans televisius estatals de línia conservadora van provocar que molts veïns s’organitzessin d’altres maneres, sorgint noves plataformes i assemblees per incidir en els problemes dels barris.
Afirmant-se oberts a treballar amb tothom, insisteixen que no estan vinculats a cap partit. “Al grup som 600 veïns, cadascú amb la seva opinió política; per tant, dir que som d’extrema dreta és absolutament ridícul. No hem cridat a cap formació política: ells han vingut i nosaltres ens hem aprofitat de la seva visibilitat i capacitat de difusió. Ho hauríem fet amb qualsevol partit”, afirmen.
“En aquest temps hem aconseguit moltes coses: que els veïns estiguin informats, que es parli d’inseguretat al Districte, que els partits facin propostes i que hi hagi més presència policial. Les millores són notables, però no suficients. En volem més i per aconseguir-ho hem de treballar plegats”, afegeixen.
Sobre la percepció creixent d’inseguretat, es mostren contundents: “Hi ha un increment de la delinqüència, i això és així perquè no hi ha cap conseqüència pels seus actes”, afirmen, referint-se a robatoris i agressions físiques. “He d’avisar familiars i clients que no deixin el mòbil ni la cartera a les terrasses per por que vingui algú amb patinet i els els robi. La imatge del barri és molt trista i les propostes polítiques són una presa de pèl.”
A més dels Jardins de la Mediterrània, assenyalen els campaments de persones sense llar a la falda de Montjuïc com a focus de delictes. L’Ajuntament, però, matisa que els perfils i les causes són molt diversos. També els preocupa l’ocupació d’un local a la plaça de Sant Cristòfol per part d’una desena de joves immigrants, que consideren “un punt de conflicte”.
En l’entrevista van participar quatre membres del grup, que han demanat mantenir l’anonimat.
“Percebo més delinqüència i indigència als carrers del barri”
Sergio Ureña, veí de la Marina
En Sergio Ureña, veí de la Marina durant bona part de la seva vida, és un dels més actius als canals de WhatsApp del barri, amb almenys cinc grups veïnals que reuneixen prop d’un miler de participants. Després de quinze anys a Premià de Mar, fa quatre mesos que ha tornat al que sempre ha considerat casa seva.
Assegura que el barri que ha trobat és molt diferent del que va deixar. “Percebo un augment de la delinqüència i de la indigència als carrers, i em refio més del que veiem cada dia que de les dades oficials, sovint condicionades perquè la gent no denuncia”, explica.
“Hi ha persones concretes que generen malestar arreu del barri. Sovint les institucions s’escuden dient que tenen problemes mentals i no poden fer-hi res. Em costa creure que totes tinguin trastorns. A més, aquests individus tornen a passejar pel barri una hora després que la policia intervingui.” També critica que l’Ajuntament parli de “casos aïllats”, quan considera que no ho són, i que, sigui com sigui, és necessari trobar solucions.
D’altra banda, rebutja que es vinculin els grups veïnals a partits polítics. “Cap d’aquestes plataformes, formades per veïns de totes les ideologies, rep cap subvenció. El que ens uneix és la decepció amb un Ajuntament que ens ha abandonat, tant en la neteja com en la seguretat.” Tot i això, s’observa que la diferència entre plataformes i associacions és més d’enfocament que no pas econòmica, amb el sentiment de d’abandonament institucional com a punt en comú.
“Quan es parla de delinqüència i immigració és previsible que apareguin PP i Vox a penjar-se la medalla. El trist és que la resta de formacions no hagi donat suport públic a les mobilitzacions, ni cap associació o entitat del barri”, recrimina. Es mostra també escèptic amb les mesures proposades pels partits per afrontar la situació.
Finalment, assenyala el centre penitenciari de règim obert de la Zona Franca que s’inaugurarà el 2026. “Una presó ‘amable’ sense murs ni reixes seria impensable en un barri de classe alta. L’han imposada a un barri obrer sense cap consulta, i les preguntes que hem fet en audiències públiques no tenen resposta.”
Portem anys de lluita: habitatge i precarietat són tan urgents com la seguretat
L’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Cristòfol
L’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Cristòfol és una de les moltes entitats que conformen el teixit social i cultural de la Marina. A més d’organitzar activitats lúdiques, participa en espais de coordinació amb l’Administració. Un dels seus membres és el veí Toni Prada.
Reflexionant sobre els darrers esdeveniments, considera que, si bé la delinqüència és real i motiu de preocupació, el seu augment està vinculat a l’increment de població arran el creixement del barri. “Mitjançant les xarxes socials és molt fàcil crear falses alarmes que generin confusió o sensacions allunyades de la realitat”, apunta.
“És innegable que el centre del barri té dos punts calents, els Jardins de la Mediterrània i la plaça de la Marina, connectats entre si. Quan la festa acaba en un lloc, es trasllada a l’altre. Tampoc ajuda que a la plaça hi hagi un supermercat obert 24 hores.”
Els assentaments de persones sense sostre al barri també necessiten solució. “És una llàstima que hi hagi gent vivint en tendes de campanya perquè no tenen més mitjans. Com a tot arreu, hi haurà delinqüents, però també persones que sobreviuen com poden. El mateix passa amb el local de la plaça de Sant Cristòfol, tot i que és evident que s’ha de buscar una sortida.”
Responent a les acusacions d’inacció de les associacions, Toni explica que no se’ls ha convidat a cap reunió o mobilització. “Quan algun de nosaltres hi ha anat a títol personal, hem sentit que no volien entitats del barri, i als xats veïnals es repetia el mateix missatge. Tampoc cap grup ens ha proposat coordinar res. Estem oberts a treballar amb tothom i ens dol que es digui que no ens impliquem quan portem anys de lluita.”
Com a associació, aclareix, han buscat altres vies per afrontar la situació. “Però la mobilització ha d’anar sempre acompanyada de diàleg amb els responsables, que són els qui poden donar respostes. Dit això, benvinguts tots els que vulguin implicar-s’hi; tant de bo es mantinguin en la lluita, perquè els problemes del veïnat són molts: habitatge i precarietat laboral són igual d’urgents.”
L’alarma per la inseguretat ha fet caure l’activitat als comerços del barri
L’Associació de Comerciants de la Marina
L’Associació de Comerciants de la Marina aplega prop d’un centenar de negocis i participa activament en la vida social del barri, amb la voluntat de ser l’altaveu del veïnat. Treballa conjuntament amb la Unió d’Entitats per impulsar millores, especialment en favor del comerç local. Laura Julibert és Cap de Projectes de l’Eix Comercial de la Marina.
Sobre les protestes per la inseguretat, considera que, “tot i existir un problema de delinqüència a la Marina i a tota la ciutat, s’està magnificant una situació que dista de la realitat”. “L’alarma creada ha afectat la restauració i els comerços. He rebut trucades de comerciants que es queixen d’un descens notable de l’activitat. S’ha estès un sentiment d’inseguretat que fa que molta gent no se senti tranquil·la al carrer”, assenyala.
Per revertir-ho, defensa augmentar els efectius de la Guàrdia Urbana i canviar les lleis per evitar que els reincidents tornin al carrer poques hores després de ser detinguts.
Pel que fa a les crítiques a “la indiferència de les entitats”, les considera injustes i fruit del desconeixement del seu paper. “Des de les entitats promovem espais de diàleg amb l’administració, conscients de les dificultats burocràtiques i de la complexitat social i urbana del barri”, explica. Recorda que són hores de participació en consells, audiències i taules per fer arribar les queixes veïnals i aconseguir que s’hi actuï, ja que “quan ningú no pressiona l’administració, tot fa aigües encara més”.
“Al barri han sortit a manifestar-se unes 700 persones, però hi vivim més de 30.000. El que passa ens preocupa a tots, però hi ha altres maneres d’expressar-ho, més enllà d’aparèixer a la televisió o aprofitar l’altaveu de partits com PP i Vox, que només perjudiquen la imatge del barri”, alerta.
Sobre els Jardins de la Mediterrània, recorda que “arrosseguen un problema de convivència des de fa tres dècades”. “Per intentar pal·liar-ho es van reduir horaris i taules de les terrasses, una mesura que només afecta els establiments legals, no els locals nocturns i afters, que són l’arrel del problema. Demanem a l’Ajuntament que les reverteixi i no castigui qui fa les coses bé.”
La Taula de Civisme manté contacte gairebé diari amb els cossos de seguretat
Taula de Civisme de la Marina
Un altre dels agents implicats en la lluita contra la inseguretat és la Taula de Civisme de la Marina, de la qual n’és membre l’Elisabet Cárdenas i on participen prop d’una vintena d’entitats de la Unió d’Entitats de la Marina, la Federació que aglutina els diversos espais comunitaris i veïnals.
“Des del 2023 hem estat treballant de bracet amb el govern municipal, representat pel conseller Eudosio Gutiérrez”, afirma la representant. De la mateixa manera, assegura que també han unit esforços amb la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, especialment per incidir en els punts més conflictius del barri, com ara els Jardins de la Mediterrània, el carrer Sant Eloi o la plaça de la Marina. És en aquests punts on s’estan duent a terme plans d’actuació per tal que hi hagi més presència policial.
“Combatre l’incivisme per part d’aquells col·lectius que venen a fer escàndol fins ben entrada la matinada, pertorbant el descans del veïnat, és un dels principals reptes de la Taula”, comparteix Cárdenas. “Ens reunim amb el districte periòdicament per fer un seguiment de les actuacions, mentre que amb els cossos de seguretat el contacte és pràcticament diari”.
Una altra gran reclamació del veïnat és la neteja dels espais públics de la Marina. “En aquest aspecte estem atents a la tasca que duu a terme BCN Neta, el servei de neteja municipal, controlant que netegin correctament els dies que tenen per contracte”. En el mateix sentit, també estan actuant sobre les plagues de rates i paneroles que habiten en algunes zones de la Marina, especialment parcs i jardins. L’Elisabet defensa que és una feina portada a terme per moltes persones i entitats de manera voluntària, altruista i més silenciosa, però no per això menys efectiva.
