L’estiu polític i social ha deixat notícies que marcaran el curs que tot just comença: de la Diada amb nou lema i recorregut, a la flotilla que salpa cap a Gaza; del retorn del Districte 11 com a símbol de solidaritat internacional, a l’entrevista de Pedro Sánchez i la trobada d’Illa amb Puigdemont; sense oblidar una onada d’incendis que ha sacsejat mitja Espanya. Un repàs als principals esdeveniments per situar-nos de nou en l’actualitat.
Diada 2025, actes institucionals i mobilitzacions sota el lema ‘Més motius que mai’
Els actes institucionals
El Govern de la Generalitat ha presentat el programa oficial de la Diada 2025, que s’estendrà del 6 al 17 de setembre amb activitats arreu del país, així com a Madrid i en diverses delegacions exteriors. El president Salvador Illa pronunciarà el missatge institucional el dia 10 i l’endemà encapçalarà l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova a les 9 h.
L’acte central d’enguany tindrà lloc al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) amb un muntatge que recordarà fites històriques, lectures de textos i actuacions musicals. Estarà conduït per la periodista Aurora Masip i comptarà amb artistes com Núria Guiu, Queralt Lahoz, Ignasi Terraza, Àngel Llàcer, Ven’nus, Pemi Fortuny, Els Amics de les Arts, Antonio Orozco, entre molts altres, així com els Castellers de Vilafranca.
La imatge institucional de la Diada, obra de la cooperativa creativa Partee, reinterpreta les quatre barres de la senyera a partir d’expressions artístiques de ciutadans de diferents edats i orígens. El cartell, juntament amb les propostes finalistes, s’exposa al Palau Robert fins al 28 de setembre.
Les mobilitzacions independentistes
Paral·lelament, les principals entitats independentistes —ANC, Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN— convoquen manifestacions sota el lema “Més motius que mai. Independència”. Les mobilitzacions es faran de manera simultània a Barcelona, Girona i Tortosa.
A la capital catalana, la marxa canvia de recorregut: sortirà del pla de Palau, passarà pel passeig d’Isabel II i el passeig de Colom i finalitzarà al carrer de la Rambla, número 1.
Enguany, els organitzadors volen superar la baixa participació del 2024, quan a Barcelona es van mobilitzar unes 60.000 persones, la meitat que l’any anterior i molt lluny dels anys àlgids del procés, com el 2017, quan es va assolir el milió de participants. Aquella davallada es va interpretar com a símptoma de la pèrdua de força del bloc independentista, que a les eleccions catalanes de maig de 2024 va quedar amb un 43% dels vots, per sota del 51% assolit el 2021.
Malgrat aquest context, les entitats nacionalistes insisteixen que el moviment no ha claudicat i fan una crida a “recuperar la unitat” i “teixir complicitats”. El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha subratllat que l’objectiu és superar el desànim i reactivar la mobilització ciutadana.
La Flotilla Global Sumud fa escala a Tunísia abans de reprendre la travessia cap a Gaza
La Flotilla Global Sumud ha arribat aquest cap de setmana (7 de setembre) a Tunísia, on espera reforços abans de reprendre el viatge amb destinació a la Franja de Gaza. L’expedició internacional, formada per desenes d’embarcacions, confia en incorporar-se amb altres naus procedents de ports magribins i italians per continuar la travessia conjunta.
A bord hi viatgen més de 300 activistes i representants de la societat civil de quaranta països, entre els quals l’activista sueca Greta Thunberg, l’actriu Susan Sarandon i l’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau. L’objectiu és portar tones d’ajuda humanitària i denunciar el bloqueig imposat per Israel.
La missió va salpar el 31 d’agost del Port de Barcelona, acompanyada per centenars de persones que van voler mostrar el seu suport. Entitats solidàries, col·lectius palestins i veïnes i veïns d’arreu de Barcelona van omplir els molls en una sortida que va tenir un fort ressò mediàtic i que es va viure com una crida a la solidaritat internacional amb Gaza.
El trajecte, que es preveu de prop de vint dies, ha estat marcat des de l’inici per dificultats: el mal temps va obligar la flota a tornar a port poques hores després de salpar, i cinc embarcacions es van retirar per motius de seguretat. A tot això s’hi suma l’amenaça del govern israelià, que ha advertit que considerarà els participants com a “terroristes”.
Malgrat les adversitats, la Sumud es manté en ruta i continua sent la missió més gran mai organitzada en suport a Gaza, amb la intenció d’arribar-hi en els pròxims dies.
Barcelona recupera el Districte 11 per reforçar la cooperació amb Palestina
L’alcalde Jaume Collboni ha anunciat la reactivació del Districte 11, una iniciativa que Barcelona ja va impulsar el 1995 per ajudar a la reconstrucció de Sarajevo i que ara es vol aplicar a les ciutats palestines. L’objectiu és reforçar la cooperació tècnica i estable en àmbits com el planejament urbà, la salut, l’educació o l’accessibilitat, amb equips municipals desplaçats sobre el terreny i també amb formació a Barcelona.
El projecte compta amb un pressupost inicial d’un milió d’euros i es desplegarà a través de tres vies: col·laboració amb organismes internacionals com l’UNRWA, cooperació tècnica entre ciutats i suport a ONG amb presència a la zona. Paral·lelament, el consistori ha anunciat que doblarà l’aportació econòmica a l’UNRWA, passant de 200.000 a 400.000 euros anuals.
Amb aquesta decisió, Barcelona vol “canalitzar el compromís amb Gaza i Palestina” i recuperar l’esperit de solidaritat que fa tres dècades va convertir Sarajevo en el simbòlic onzè districte de la ciutat.
Sánchez obre el curs polític amb una entrevista marcada per la polèmica
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va triar TVE i una entrevista amb Pepa Bueno per inaugurar el curs polític. La periodista no va defugir cap tema i va posar sobre la taula les causes obertes que afecten el seu entorn familiar i polític. L’escenari, lluny d’incomodar el president, li va permetre oferir la seva versió i denunciar el que considera un ús partidista de la justícia i una ofensiva política contra la seva figura i la seva família, cosa que ha generat rebombori en l’esfera política i judicial. Arran d’aquestes acusacions, Alberto Núñez Feijó va decidir no assistir a l’obertura del curs judicial.
Sánchez va reivindicar la seva “honestedat” i va assenyalar que, des del primer dia, ha hagut de fer front a un nivell d’assetjament excepcional, sovint traspassant la frontera de la vida personal. Va admetre que va arribar a plantejar-se la dimissió, però va insistir que no tolerarà la corrupció dins del seu govern ni del seu partit. El que continua generant interrogants és la seva explicació sobre com no es va assabentar de casos que afectaven figures de primer ordre del PSOE com José Luis Ábalos i Santos Cerdán.
L’entrevista també va servir per situar el debat polític en un clima de crispació creixent. El president va retreure al Partit Popular i a dirigents com Isabel Díaz Ayuso haver normalitzat l’insult i la desqualificació personal com a eina política. En paral·lel, va reivindicar que la responsabilitat del seu executiu és garantir l’estabilitat i avançar amb els pressupostos, fins i tot prorrogats si fos necessari, abans de precipitar el país a unes eleccions anticipades.
En aquest context, és lògic que hi hagi opinions dividides sobre les paraules del president i la seva contundència. Però també va quedar palès el valor de l’exercici periodístic: Pepa Bueno va saber sotmetre’l a un qüestionari exigent i rigorós, i això va permetre que fos ell mateix qui es posicionés davant la ciutadania en un moment de màxima tensió política.
Salvador Illa i Carles Puigdemont es reuneixen a Brussel·les
El president de la Generalitat, Salvador Illa, i l’expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont, es van reunir el passat 2 de setembre a la delegació del Govern a Brussel·les. La trobada, que va durar prop d’una hora i mitja, va ser la primera entre tots dos des que Illa va assumir el càrrec l’agost del 2024.
Sense declaracions públiques al principi ni al final, cadascun va transmetre la seva lectura de la reunió a través dels seus canals: Illa la va emmarcar dins el “diàleg democràtic” que ha mantingut amb tots els expresidents, mentre que Puigdemont va traslladar a la direcció de Junts que la trobada havia estat positiva i presidida pel “respecte institucional”.
Més enllà del contingut concret, el valor polític de la imatge és evident. La fotografia dels dos presidents ha estat llegida com un punt d’inflexió: per a alguns, simbolitza una amnistia política que anticipa l’efectiva aplicació de l’amnistia judicial. També arriba en un moment crític per a Pedro Sánchez, que necessita els vots de Junts per tirar endavant uns pressupostos encara incerts, mentre que el partit de Puigdemont reclama visibilitat i capacitat d’incidència.
Puigdemont va assegurar en la reunió amb l’executiva de Junts que no s’havien tractat els pressupostos, ni espanyols ni catalans, i va expressar a Illa el seu malestar pels incompliments dels acords amb el PSOE, especialment en matèria de competències d’immigració i d’oficialitat del català a la Unió Europea. Va advertir que a la tardor el partit haurà de decidir si manté el suport al govern central.
En paral·lel, Illa ha reiterat que no hi haurà una “normalitat política” fins que Puigdemont pugui tornar a Catalunya i Oriol Junqueras pugui ser candidat. En aquest sentit, la trobada es llegeix també com un moviment que obre camí a una eventual reunió entre Puigdemont i Pedro Sánchez, una cita que tindria un pes polític encara més determinant.
Una onada d’incendis forestals arrasa l’oest d’Espanya durant l’agost
Prop de 400.000 hectàrees calcinades, diverses víctimes mortals i quantioses pèrdues econòmiques. Aquesta és la tragèdia que ha marcat el mes d’agost a Espanya, amb zones afectades tan diverses com Galícia, Castella i Lleó i Extremadura.
La comunitat més castigada ha estat Galícia, amb més de 143.600 hectàrees cremades segons xifres oficials, una xifra que representa el 43 % del total nacional. Alhora, Castella i Lleó ha registrat uns 141.200 hectàrees afectades, amb focs greus a Lleó, Zamora i Palència. Extremadura també ha patit l’impacte, amb 41.500 hectàrees destruïdes.
Segons dades del sistema europeu Copernicus, l’estiu de 2025 ha estat un dels pitjors dels darrers temps: entre el 5 i el 10 d’agost, la superfície cremades es va disparar massivament. El 18 d’agost va ser el dia més crític, amb fins a 23 focus simultanis arreu del país, especialment intens a Castella i Lleó, on es van mobilitzar prop de 6.000 efectius de la UME i altres cossos d’emergència.
En resum, els incendis que han sacsejat Espanya aquest estiu no s’han circumscrit només a Galícia, sinó que han afectat de forma especialment greu també Castella i Lleó i Extremadura, convertint aquest episodi en una crisi ambiental sense precedents per extensió i intensitat
