Dijous 22 de maig a les sis de la tarda. Les veïnes i usuàries del Centre Cívic de Magòria de fa setmanes que fan difusió de la convocatòria de la “concentració i berenar reivindicatiu” per salvar el jardí de l’antiga estació de ferrocarrils.
Un veïnat que porta en peu de guerra des de mesos enrere, refusant tirar la tovallola i donar per perdut un recinte autogestionat i comunitari, en greu perill de desaparèixer, almenys com es coneix avui en dia, pel projecte urbanístic de la ‘nova’ Magòria. Un projecte que, a més a més d’un gran complex esportiu, un centre sociosanitari i habitatges, inclou un centre subterrani de neteja i de Parcs i Jardins que les veïnes temen que suposi “greus molèsties i contaminació per la constant entrada i sortida de vehicles i uns sistemes de ventilació que expulsaran els gasos al carrer”, a banda d’amputar bona part d’aquest oasi verd al barri de la Bordeta.
Audiències públiques, Consells de Barri i de Districte, sessions informatives… pertot han passat nombrosos grups de veïns de l’espai natural de Magòria per a reclamar solucions al govern municipal, de moment, sense èxit. Tot i aquest bloqueig de les converses amb l’Administració, el veïnat no s’ha quedat de braços plegats. De fet, la indignació ha funcionat com benzina que ha mobilitzat a més d’un centenar de persones que es van presentar a la concentració reivindicativa.
Tot just a l’entrada, s’havien ubicat dues tauletes on les membres del Centre Cívic i dels seus tallers recollien firmes per evitar el tancament del recinte i distribuïen els cartells que serien emprats durant les dues hores que va durar la concentració. De la mateixa manera, algunes veïnes repartien xiulets per a fer-se sentir al barri.
Al bell mig del jardí, una taula decorada amb una pancarta que resava “Salvem l’espai natural Magòria”, oferia dolços i begudes als veïns que s’hi havien congregat al voltant. A pocs metres, una cinta dibuixava el perímetre de les edificacions que previsiblement ocuparan bona part de l’espai quan el projecte urbanístic de la zona sigui una realitat. “Aquí tindrem un mur de 18 metres”, afirmaven els folis que s’hi havien enganxat.
Letícia, professora de tallers del Centre Cívic de Magòria: Hi ha pocs espais naturals a la ciutat, i no es poden perdre, i encara menys per substituir-los per ciment
Entre les veïnes hi era la Roser Monros, de noranta anys i del barri des fa gairebé trenta. Vivint al carrer Moianès, té una vista privilegiada de l’espai natural des del seu balcó. “Tinc una terrassa molt bonica des d’on observo el jardí cada dia”, va declarar als micròfons de La Marina. Tot i que no duu a terme cap taller a l’exterior, la Roser hi balla sardanes cada setmana al Centre Cívic, sense faltar ni una, religiosament. “El que volen fer és un autèntic disbarat. Aquí ve molta gent cada dia a fer activitats, a cuidar el verd i de l’entorn”, va expressar la Roser.
A causa de l’edat, la seva mobilitat és cada vegada més reduïda, però això no va ser excusa per faltar a l’ocasió i mostrar el seu descontentament. Conduint el seu escúter elèctric, i amb una pancarta que resava “veïnat en lluita” a la cistella, va ser una de les líders de les protestes veïnals.
L’Aurora és usuària dels tallers que s’ofereixen a l’espai natural. Com la Roser, també fa dècades que n’és partícip. “Gairebé ni me’n recordo” – bromejava – “deu fer almenys vint anys que vinc aquí”. En ser preguntada per la seva opinió sobre la pèrdua parcial de l’espai, va respondre contundentment. “Parlant clar, una porqueria i una aberració. Aquesta mena de situacions porten a pensar que només ho fan per omplir-se la butxaca”. “Aquest espai té un cost zero per l’Ajuntament i hi venen persones diàriament a cuidar-ho i a fer activitats i ens el volen treure, senzillament no s’entén”, va concloure.
Les professores del Centre Cívic de Magòria, com era d’esperar, també van assistir a la concentració. La Letícia en va ser un exemple. “Tinc diversos cursets i treballo aquí. Ara que ve el bon temps el jardí és fonamental i molt pràctic per desenvolupar diverses activitats”, va afirmar. “Canviar això pel complex urbanístic i tot el que comporta em sembla pura especulació. Hi ha pocs espais naturals a la ciutat, i no es poden perdre, i encara menys per substituir-los per ciment”, va assenyalar.
Tot i que són conscients de com de complicat és trobar una solució que els satisfaci per aquest espai, es neguen a rendir-se. “L’esperança és l’últim que es perd. Estem defensant un bé per la comunitat i gent del barri que és necessari mantenir”, va expressar la Letícia.
La Roser, amb noranta anys, va ser una de les líders de les protestes veïnals, conduint el seu escúter elèctric amb una pancarta a la cistella que resava “Veïnat en lluita”
Després de prop de tres quarts d’hora de reunió a l’interior de l’espai, la concentració es va transformar en manifestació, i el centenar de veïns i veïnes van tallar part de la Gran Via, escortats per agents de la Guàrdia Urbana, per reclamar solucions per a la seva lluita. Passats uns vints minuts, les protestes es van desplaçar cap al carrer Moianès, just davant de l’antiga estació de ferrocarrils.
Allà, diverses representants de les entitats de la Bordeta van agafar el micròfon per exigir solucions i fer proclames per insistir en la defensa “d’un espai únic i autogestionat”. En aquell instant, un dels presents va suggerir la idea de pujar Moianès fins a arribar al carrer Creu Coberta, on està ubicat l’edifici del Districte de Sants – Montjuïc per fer notar el seu descontentament als representants polítics de manera directa.
Pel camí, els altaveus que formaven part de la comparsa van servir per demanar el suport del veïnat que transitava pel carrer i també d’aquells curiosos que van sortir a la finestra atrets pel constant soroll dels xiulets i els crits dels manifestants. “Baixa i signa per salvar el jardí de l’estació de Magòria”. “No et quedis a casa i lluita pel barri”. En arribar a la seu del districte, el conjunt de veïnes van exigir respostes dels representants polítics que es trobaven a l’edifici.
Una mobilització que va ser la primera, però no l’última. Amb l’anhel de trobar respostes, cada dijous s’ha convocat una nova concentració per fer pressió i exigir una resolució que satisfaci a totes les parts.
