La figura i importància de Candel és incommensurable. Moltes vegades quan parles de la Marina i els seus barris a altres zones de la ciutat, allunyades del dia a dia d’aquests carrers, et responen amb un “Ah, sí! Allà tenien un escriptor molt bo, en Candel”. Una mostra més de la seva rellevància en la Barcelona del segle XX, explicant una realitat sovint silenciada de la ciutat, així com en el pensament crític i literari de l’època és el reconeixement que el Parlament de Catalunya li va oferir el passat dimarts 27 de maig.
“Candel va posar paraules a una realitat social ignorada, situant el fenomen migratori al centre d’un debat encara vigent”, va expressar Gal·la Cortadellas, presidenta de la Fundació Paco Candel, una de les tres entitats organitzadores de l’acte, junt amb Òmnium Cultural i l’Ateneu Barcelonès. “És una veu imprescindible per entendre com es va construir la Barcelona metropolitana, sent capaç d’explicar per què la immigració era i és una oportunitat per a tots nosaltres, tot exposant una realitat que molts catalans i catalanes desconeixien”.
De part d’Òmnium Cultural va prendre la paraula el seu president, Xavier Antich. “És de justícia poètica i política que el Parlament, que és el símbol de la sobirania del poble de Catalunya obri les portes per homenatjar, mitjançant Paco Candel, la veu dels altres catalans, aquells que massa sovint són invisibles o bé invisibilitzats”.
Josep Rull, president del Parlament:
“En Candel era la coherència entre el que explicava als seus escrits i el que feia, convertint-se en patrimoni de Catalunya”
La presidenta de l’Ateneu Barcelonès, Issona Passola, va compartir records de la seva infantesa a casa dels Candel. “M’ha fet molta il·lusió abraçar fa uns instants a la Maria [Candel]. És un honor poder homenatjar a una figura imprescindible per entendre la societat civil catalana. L’esperit de Candel és essencial avui en dia, en un context en el qual és més necessari que mai abraçar-nos i cantar cançons junts”.
Sobre la taula es va posar el vessant activista i polític de Francesc Candel, exposat en relació amb temes ben vius avui en dia, en una taula rodona moderada per la periodista Laura Aznar, i de la qual en van participar els periodistes Marc Andreu Acebal i Yohany L.Ayala, acompanyats per la politòloga i investigadora experta en migracions, Eunice Romero.
De fet, la pregunta amb la qual es va obrir aquesta tertúlia va ser; “qui és el Candel actual?”. Una qüestió amb difícil resposta, però que va donar lloc a propostes com ara el futbolista Lamine Yamal (Rocafonda, Mataró), el cantant Morad (la Florida, l’Hospitalet de Llobregat) o també totes aquelles persones que des de la seva posició social es comprometen amb els seus barris i les seves lluites, al capdavant o com a membres d’entitats i associacions locals.
Una trobada per celebrar la vida i el llegat d’un escriptor que va donar visibilitat a realitats tan incòmodes com certes. Oportú per reflexionar sobre la persecució de persones migrades i l’atac a la intel·ligència i el progrés que ens han permès ser on som.
Les reflexions van portar a comparar la realitat que narrava Candel en les seves obres amb el context social i polític actual, especialment en termes relacionats amb la immigració. “Identifico la relació de Catalunya amb els immigrants com una roda d’un molí. Un engranatge que, tot i que potser no s’ajusta perfectament, té la intel·ligència per fer que el mecanisme funcioni i avanci per una mena d’inèrcia, perquè les dues parts es beneficien mútuament. Uns busquen sobreviure i els altres mantenir el seu estatus social”, va declarar en aquest sentit Yohany L.Ayala.
“És un acte que ens ha arribat al cor, i a mi en primera persona, en ser filla d’aquests altres catalans”, va afirmar la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo. “Catalunya és model en acollida i en un gran nombre de les coses que predicava Candel, i sobta que encara avui en dia aquests missatges molestin a certs sectors de la societat”, va afegir.
Mònica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials i Inclusió:
“Sóc filla d’aquests altres catalans, Catalunya és model en acollida i sobta que encara avui en dia aquest missatge molesti a certs sectors de la societat”
En cloure l’acte, el president del Parlament, Josep Rull, va reafirmar les paraules expressades per la consellera, així com pels ponents de la taula rodona, assegurant que la història de Catalunya està “estrictament lligada a la immigració”. “És una obvietat, però de tant en tant val la pena reivindicar-les.
Les nacions s’expliquen per les persones exemplars, i Paco Candel és una d’aquestes que ha marcat una època i ens ha permès avançar. Ell era la coherència entre el que explicava als seus escrits i el que feia. Es va convertir en patrimoni de Catalunya, una terra que va estimar i on es va voler arrelar, sempre compromès amb la justícia social, pedra angular del seu pensament”, va concloure.
Durant l’acte, es va projectar un vídeo on diverses personalitats recordaven la faceta personal i social de l’autor. Concretament, li van dedicar unes paraules el periodista i membre del patronat de la Fundació Candel, Pere Baltà, el biògraf d’en Paco, Genís Sinca, el fotògraf Pepe Encinas, la directora de la biblioteca Francesc Candel, Àngels Migueles, la periodista i membre de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural, Mònica Terribas i l’expresident Jordi Pujol.
“Era una persona compromesa amb el barri i la classe treballadora. A la Marina va reflectir les vulnerabilitats i la precarietat amb la qual vivia la gent del seu entorn”, va assenyalar Migueles.
“Amb bon humor i una fina ironia, que va rebutjar el poder per viure sempre on va créixer”, afegia Encinas.
També van participar de la vetllada els artistes Aina Tramullas, Vicente López Anaya i Camil Arcarazo, així com els actors i actrius del grup de teatre Amics d’Alpha 63, Laura Farrés, Anna Trias, Oriol Nogueras, Dolors Sala González, Enric Sanfeliu i Anna Maria Vilanova, que van interpretar diferents textos de Francesc Candel sota la direcció escènica de Joan Soto Soler.
Un acte de celebració i record al més alt nivell institucional, amb la presència d’algunes de les figures més representatives de la societat política i cultural catalana, així com d’una àmplia representació del veïnat. Entre les assistents, hi havia persones veïnes, així com membres de les directives de l’Associació de Mitjans de Comunicació Local i de l’Associació de Comerciants de la Marina —casa seva—, a més de familiars i coneguts de Paco Candel. També hi era el col·laborador d’aquesta casa que recull el seu llegat, el també periodista Jesús Martínez.
Una trobada per celebrar la vida i el llegat d’un home que, agradi més o menys, va donar visibilitat a realitats tan incòmodes com certes. Un homenatge especialment oportú per reflexionar sobre el moment present: la persecució de persones migrades als Estats Units i els atacs de certs polítics locals contra la immigració no són només un atac contra elles, sinó contra la intel·ligència i el progrés que ens han permès ser on som.
Fotos: Josep Vicens / www.parlament.cat / P.L.
