Dissabte assolellat, hora del vermut i una temperatura idònia per prendre unes tapetes a una terrassa amb bones vistes. Em reservo aquesta idea per més tard, perquè abans assisteixo a les Jornades de Portes Obertes del Port de Barcelona. En concret, es tracta de la segona vegada que aquest veritable gegant econòmic obre les portes a la ciutadania. L’any passat, que també vaig ser-hi, va resultar ser un èxit aclaparador, motiu pel qual l’autoritat portuària s’ha atrevit a fer-ho un cop més, amb uns resultats iguals o, fins i tot, millors.
Durant el cap de setmana del 16, 17 i 18 de maig, el Port ha ofert un munt d’activitats recreatives, lúdiques i esportives, així com visites guiades terrestres i marítimes a les seves instal·lacions, habitualment restringides al públic general. I això, pels curiosos i també pels periodistes (dues paraules que van de bracet) és irresistible.
“Si haig de treballar un dissabte que sigui sempre a la vora del mar i prenent el sol”, penso quan em dirigeixo a la ubicació on se’ns recollirà per després endinsar-nos a la terminal de contenidors Hutchison Ports BEST, una de les més importants d’Europa i de tot el món.
Arribem al Moll de Barcelona, i allà ens envien a un autocar que em recorda als que fèiem servir a l’escola per marxar d’excursió o de colònies. Evidentment, en aquest cas, no hi ha menjar volant ni música als seients del fons, cosa que, especialment la primera d’elles, celebro amb ganes.
La guia agafa el micròfon i ens dona informació, característiques i curiositats de tot el que hi ha al nostre voltant. “Els contenidors que es veuen a banda i banda provenen en general de la Xina, i s’hi transporten principalment vehicles, roba, dispositius electrònics i alguns productes de primera necessitat”.
En aquell precís instant, em concentro en el petit grapat d’edificis de color groc que s’aixequen a la dreta del vehicle, un petit nucli aïllat entre la Ronda Litoral i les instal·lacions portuàries. Una barriada minúscula que en ulls d’aquells que no coneixen la seva història pot semblar insignificant, però que és l’últim reducte d’una zona que les ha vist de tots els colors, cap d’ells d’una tonalitat amable. De fet, em sembla que soc l’únic en tot l’autocar que hi ha parat atenció.
El mediàtic Bar Litoral que fa cantonada ens diu adeu i deixem enrere el lloc on la ciutat canvia de nom, una càpsula del passat que encara és ben present en la memòria, caràcter i, per descomptat, biografia de bona part del veïnat de la Marina.
Torno al present i a la visita a la qual estic assistint. Al cap de pocs minuts, passem pel costat d’un tren de mercaderies que transporta un centenar de cotxes per una via ubicada a pocs metres d’on som. “Són Volkswagen nous de trinca. Som uns seixanta aquí, ens arriba per tenir un cadascun”, bromeja la guia, que s’ha adonat de com de meravellats s’han quedat els passatgers.
Tot just abans d’entrar a la terminal, tenim una vista privilegiada de l’aeroport Josep Tarradellas i dels avions que hi arriben i surten que, tot i estar a milers de metres, sembla que es puguin tocar amb la punta dels dits. Som a la vora del Llobregat i de l’Estany de la Ricarda, emblemes de la reserva natural de la zona. A una banda del riu es distingeix un petit balcó des d’on observa un petit grup de persones, equipats amb prismàtics i barrets de pescadors. De fons, el mar Mediterrani, brillant i blau. Les càlides temperatures ja donen ganes de capbussar-se-hi.
“BEST és la terminal més gran del Port de Barcelona, opera des de l’any 2012 i és una de les més eficients d’Europa”, ens explica Mireia Fort, membre del Departament Comercial de l’empresa que ens acompanya durant la visita. “Disposa d’un moll de 1.500 metres de longitud i 16,5 metres de calat, la qual cosa permet acollir fins a tres mega bucs de manera simultània”, assenyala.
En ser dissabte, l’activitat és menor que entre setmana, però tot així durant el recorregut podem observar a uns quants estibadors transportant contenidors d’un costat a l’altre amb unes grues híbrides anomenades Shuttle Carriers.
De fons, les tretze imperials grues Super Post – Panamax, de més de quaranta metres d’alçada, descarreguen contenidors dels vaixells que hi ha repartits al moll. “El terra de les cabines dels estibadors són de vidre, perquè així poden veure tot el que hi ha al seu voltant”, diu la Mireia. Una afirmació que fa venir calfreds a aquells que patim vertigen.
L’home que tinc assegut al seient de davant, un cop ha finalitzat la visita, conversa per telèfon amb algú amb qui bromeja d’agafar un cotxe. “Està tot ple de Cupras, Audis… Ningú ho notarà”, diu tot rient.
L’itinerari de tornada ens fa passar per un altre punt històric, com és La Farola. “Aquí venia la gent de la Marina a banyar-se quan no hi era el Port” – explica la guia – “avui en dia, tot i estar envoltat de dipòsits i contenidors, el far continua funcionant”.
Abans de baixar de l’autocar, ens proporcionen una dada que reflecteix a la perfecció la dimensió i importància de l’autoritat portuària a la ciutat. En concret, el Port de Barcelona representa un 11% de l’extensió de tota Barcelona. De nou al Moll de Barcelona, ens entreguen un clauer com a obsequi per la nostra visita.
La jornada, però, encara no ha acabat. A la una del migdia, per tancar en gran el matí, m’espera una visita marítima a bord d’una de Las Golondrinas, les famoses embarcacions turístiques que operen des de fa segles a la ciutat. Partim des del moll de les Drassanes i naveguem per les aigües del Port, rodejats per colossals embarcacions que fan que la nostra nau sembli un vaixell de paper.
La gran majoria d’ells han optat per gaudir del bon clima i asseure’s a la coberta, en uns seients força anhelats que, per moments, han provocat una mena de “joc de les cadires”. Allà, una guia ofereix una explicació sobre el que es va veient durant el recorregut.
Tot i que hi vaig pujant amb freqüència per a fer fotografies, m’instal·lo a la part inferior, menys poblada i sorollosa. Obro la finestra i m’arriba l’aroma del mar, que de tant en tant m’esquitxa subtilment a causa del moviment de l’embarcació. “M’hi podria acostumar a això”, penso mentre fantasiejo amb teletreballar a una Golondrina.
Durant el camí ens topem amb uns quants creuers, i aprofitem per a saludar als turistes que molt probablement ens creuarem al carrer en unes hores. Un grupet de nens i nenes s’emociona en veure un ambientat de Disney que hi ha varat al port. “Dumbo!” crida un, en veure la figura del reconegut personatge capitanejant la proa del vaixell.
Al cap de poc més de mitja hora, atraquem de nou al moll i donem per finalitzada la nostra visita. Abans de marxar, m’apropo a tafanejar el mercadet d’antiguitats que s’ha aixecat a la vora, mentre els nens corren, meravellats, a observar de prop el camió dels Bombers que s’està mostrant com a part del programa. El dilluns a l’oficina, m’arriba la nota de premsa del Port de Barcelona. “Les Portes Obertes apleguen més de 15.000 persones i es consoliden com una cita anual amb la ciutadania”. L’entitat ja ha començat a treballar en la tercera edició i nosaltres ja iniciem el compte enrere per tornar a ser-hi.
