Europa davant el nou ordre mundial editorial
Europa va ser construïda sobre la traumàtica experiència de les dues guerres mundials, i d’aquí en va néixer una cultura política basada en el rebuig frontal als conflictes bèl·lics. Durant dècades, la seguretat del continent ha estat garantida sota el paraigua protector dels Estats Units, però aquest escenari ha canviat. La retirada progressiva de Washington com a garant de l’ordre internacional i anunciar sobtadament que es farà el desentès dels compromisos adquirits amb els aliats ha deixat pas a una realitat diferent, on el vell continent es veu obligat a redefinir el seu paper en el món. I això inclou, inevitablement, el debat sobre la defensa i la guerra.
L’anunci de noves barreres comercials i l’augment dels aranzels per part dels Estats Units han afegit un nou element de tensió en aquest escenari global canviant. L’encariment de les importacions europees i la possible resposta de la Unió Europea a aquestes mesures agreugen la inestabilitat econòmica i tindran unes conseqüències imprevisibles en les relacions diplomàtiques. En un context on l’economia i la geopolítica estan més entrellaçades que mai, l’augment de la pressió fiscal sobre el comerç internacional amenaça amb exacerbar les divisions i debilitar encara més el vell equilibri global.
Els països més exposats a possibles amenaces, com els de l’est europeu, han reaccionat ràpidament, augmentant pressupostos militars i preparant les seves poblacions per a possibles escenaris de conflicte. En canvi, a Espanya, la percepció d’amenaça continua sent difusa, i el debat sobre la necessitat de reforçar la defensa genera reticències, especialment en els sectors polítics d’esquerres, on la guerra és vista amb aversió i com una opció inassumible. Però és possible evitar la discussió? La realitat internacional ens empeny a afrontar-la amb rigor i sense autoenganys.
El repte és majúscul: com es pot construir una resposta que no es limiti a alimentar la por ni caigui en un pacifisme ingenu? Com es pot garantir la seguretat sense assumir la guerra com a escenari inevitable? Aquest és el dilema al qual s’enfronta Europa, i al qual Espanya no podrà escapar. El que és inqüestionable és que el món està canviant i que el vell continent ha de ressituar-se amb pragmatisme, avaluant i actuant en tots els fronts que aquest nou ordre mundial comporta.
La Marina i el valor de la comunitat
Encara avui, a la Marina convivim generacions de persones que, en un gran nombre, venim de fora, de llocs allunyats i que, d’alguna manera, compartim vivències diferenciades en matèries que configuren el nostre dia a dia. Habitatge, feina, mobilitat, accés a serveis bàsics com la sanitat o l’educació modelen una idea del que significa ser una ciutadana o ciutadà de Barcelona.
A la Marina, tot i que sovint tenim poca consciència de la potència de la comunitat que som, convé recordar que aquests llaços veïnals ens han permès reforçar i preservar un entorn urbà, veïnal i social en què ens agrada viure. Aquesta identitat col·lectiva s’expressa en les petites i grans fites del barri: des de l’homenatge a figures com Maria Ortega fins al reconeixement de Diego Garcia amb la Medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona. També en la transformació dels nostres espais comuns, com la inauguració dels jardins del Tren de la Potassa. Són símbols d’un passat compartit i d’un futur que continuem construint junts.
En un món que es reorganitza i on les fronteres polítiques i econòmiques es redefineixen, la fortalesa dels barris i la seva capacitat d’adaptació seran fonamentals. La Marina n’és un exemple viu. I potser és en aquesta capacitat d’unir-se i reinventar-se on trobem la millor resposta als reptes que ens imposa aquest nou ordre mundial. Davant la incertesa que pot semblar aterridora, la comunitat esdevé un refugi, un espai de suport mutu que ens ajuda a fer-la més lleugera i suportable. Defensem i consolidem cada dia més la convivència als nostres barris!
