Entre la gent vinguda d’arreu, la del barri i algun que altra turista, la zona de les cascades i els estanys de la plaça Carles Buïgas estava plena a vessar de gent, per celebrar les 34 edicions de la Nit de l’Havanera, tot en un marc immillorable com són les Fonts de Montjuïc. L’escenari il·luminat, la flama del rom-cremat preparant-se en una banda, l’exposició fotogràfica de les anteriors edicions col·locada davant de l’escenari, i un clima que va fer bondat i va aturar la pluja per un dia, van convertir la nit en el pla perfecte pel dissabte al vespre.
La vetllada és una iniciativa impulsada per Folk Montjuïc, entitat arrelada als barris de la Marina dins el districte de Sants-Montjuïc. Uns barris on encara els seus veïns i veïnes més grans recorden i retenen en la memòria el passat marinenc d’aquella platja de la qual un dia van gaudir, just on ara s’ubica una part del Port de Barcelona.
A les 8 i 30 minuts, puntualment, iniciaven els presentadors de la nit, els periodistes Yohany L. Ayala i Gerard Carrion. Folk Montjuïc va ser el primer grup a actuar. Han realitzat moltes cantades i han participat en l’exterior. Com per exemple, a la Trobada Internacional de Música que es va celebrar a prop de Lisboa, Portugal, on van participar sota la direcció d’Adolfo Vilallonga, i impulsats per la seva presidenta, la Isabel Valiente. Així, Habanera de Cadiz, Viajera, la Gavina o la Xalana, van ser algunes de les peces que van entonar en aquesta 34a edició de la Nit Havanera.
Entre el públic, tres veïnes vingudes expressament per la cantada des de Cornellà destaquen per l’entusiasme. A l’escenari, continua Crema Catalana. És el grup més jove. Es va crear l’any 2015 i el teatre de l’Ateneu Familiar de Sant Vicenç dels Horts va acollir la seva primera actuació. Els de “Crema” van interpretar en el seu repertori cançons de tots els estils emmarcats en el “cant de taverna”. Per exemple, Escolta el vent, Torrevieja, La Barca abandonada, He perdido una perla, o la Moreneta, entre altres.
A la mitja part hi ha un moment de pausa. Tothom gaudeix del rom cremat. El públic és molt familiar, majoritàriament femení i amb bon nombre de gent gran. “Soc de Barcelona, de l’Eixample i em fa vergonya, però és la primera vegada que vinc dels 34 anys; me n’he assabentat per internet, em sembla meravellós tot això”, diu una de les assistentes.
Una altra parella, que voreja la cinquantena d’anys, és també de l’Eixample, i són dels habituals: “Fa anys que venim i sempre ens agrada molt”, asseguren. Un petit que ha vingut amb la família, diu: “sortíem del MNAC i en veure-ho, hem decidit quedar-nos”. Encara hi ha gent que deixa espai a la improvisació i l’espontaneïtat en l’oci i el gaudi de la cultura!
Comença la segona part. Inicia la seva actuació Havaneres de Montjuïc. Durant els seus 31 anys de trajectòria el grup ha recorregut una bona colla de festes majors de pobles de Catalunya, amenitzant-los amb el seu repertori de cançons marineres i per a tots els gustos: havaneres antigues de compositors desconeguts, valsets, rumbes, boleros i per descomptat les havaneres de sempre. Algunes de les peces triades per aquesta nit van ser: Barquejant, El vell veler, Plora guitarra, o 20 años.
Tot seguit, es feien amb l’escenari els Pescadors de l’Escala. Avui canta un pescador, A cau d’orella, La Maria de les trenes o La rumba dels pescadors, van ser algunes de les peces amb què van delectar un públic que els va reconèixer amb veritable exaltació al final de cada peça.
I és lògic, el grup s’ha especialitzat en la vella cançó satírica de taverna, tan històrica, clàssica i antiga com l’havanera de la Costa Brava, porten més de sis mil actuacions en directe, trenta enregistraments discogràfics, i actualment són el grup d’havaneres i cançó popular més antic. El grup a més de participar en moltes de les cantades més importants d’arreu Catalunya, ha actuat també a Ses Illes, a les Illes Canàries, Andorra, Alemanya, França, Suïssa, Argentina i Luxemburg entre d’altres.
Després de tot l’escalf del públic amb els grups arribaven els homenatges. Enguany, ha estat pels 60 anys de trajectòria dels Pescadors de l’Escala. El grup l’integren en Jordi Cabarrocas (contrabaix i baríton alt), l’Ernest Ollero (veu) en Quim Mas (guitarra i veu) i l’Albert Prat (acordió, veu i direcció musical). Isabel Valiente, presidenta del Grup Folk Montjuic i Enric Frigola, de la Fundació Ernest Morató, entregaven una placa en reconeixement de l’extraordinària carrera que els ha portat a rebre diversos guardons, entre ells la Creu de Sant Jordi l’any 2014.
Els organitzadors també van destacar la periodista Yohany L. Ayala, directora del diari La Marina, pel suport a l’acte, i la Maria J. Bulto Antolín, pel seu canal de difusió de l’Havanera al Facebook.
I entre havaneres, rumbetes i el vent que a aquesta hora refrescava Barcelona, els quatre grups, plegats a l’escenari, i un públic entregat, van acomiadar la nit: Después de un año de no ver tierra, porque la guerra me lo impìdió…. i El meu avi se’n va anar a Cuba… La Bella Lola i El meu avi, dos clàssics infaltables de qualsevol nit havanera tancaven aquesta trenta-quatrena edició, una trobada “preciosa” asseguraven molts dels assistents tot esperant la de l’any que ve.
