Aquest passat diumenge 9 de juny s’han celebrat les eleccions al Parlament Europeu. Una convocatòria electoral que s’havia identificat com a determinant per a definir el caràcter de la Unió Europea, almenys pels propers cinc anys, amb el fantasma de la ultradreta sobrevolant el continent.

Encara que previsible, les dades no deixen de ser força alarmants. A tota Espanya, la participació ha estat d’un 49,21%, 11’5 punts menys que al 2019, segons dades del Ministerio del Interior. Una mica més de mig milió de diferència entre les persones que s’han abstingut (18.111.070) i les que han anat a votar (17.554.385).

Europa

A la Unió Europea, l’ascens de l’extrema dreta és una realitat. El Grup del Partit Popular Europeu ha estat el vencedor de les eleccions, amb 185 escons, seguit per Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu, que n’ha obtingut 137.

Renovar Europa, conformat per partits centristes i socioliberals, ha estat la tercera força, amb 79 escons. Darrere seu ha quedat el Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, liderat per la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, amb 73 escons. El seu partit, Germans d’Itàlia, ha estat la força més votada del país, amb un 28,8% dels vots.  Amb aquests resultats, la ultradreta italiana portarà 24 escons al Parlament Europeu, 14 més que en les eleccions anteriors.

Meloni pretén liderar les forces d’ultradreta al Parlament Europeu, entre les quals s’hi troba Identitat i Democràcia, que ha aconseguit 58 diputats, amb la francesa Marine Le Pen com a principal figura. Agrupació Nacional, partit de Le Pen, ha guanyat amb contundència a França, amb el 31,36% dels vots i 30 escons, per davant de Renaixement, partit d’Emmanuel Macron, encapçalat per Valérie Hayer a les europees. Una situació que ha fet trontollar la política francesa, fins el punt que el president ha convocat eleccions legislatives anticipades, dissolent l’Assamblea Nacional. Tot i això, Macron continuarà al capdavant del país, degut al sistema presidencialista francès.

Alternativa per Alemanya ha estat la segona força del país germànic. La formació ultra presidida per Tino Chrupalla i Alice Weidel tindrà 15 diputats al Parlament Europeu.

Espanya

Els resultats a escala nacional han donat com a guanyador al PP de Dolors Montserrat, que ha aplegat un total de 5.963.074 vots, un 34,20% del total, amb un creixement del 14% respecte les darreres eleccions. D’aquesta manera, els Populars tindran 22 diputats al Parlament Europeu, 9 més dels que tenien fins ara. Seguint de ben a prop als de Dolors Montserrat està el PSOE – PSC, encapçalat per Teresa Ribera. Aquesta formació ha obtingut 5.261.293 vots, que es tradueixen en 20 eurodiputats, 1 menys que en les darreres. VOX, dirigida per Jorge Buxadé, s’ha erigit com a tercera força, aconseguint 1.678.218 de vots, que es tradueixen en 6 diputats i un 9,62% del total. Ahora Repúblicas, Sumar i Se Acabó La Fiesta, quarta, cinquena i sisena força respectivament, aconsegueixen 3 eurodiputats, mentre Podemos i Junts i Lliures per Europa en perden 4 i 2 respectivament. 

Catalunya

A Catalunya la situació quant a la participació no millora, més aviat tot el contrari. Els resultats indiquen que només un 43,53% de la població amb dret a vot ha acudit a les urnes. Aquesta xifra suposa una diferència de 21 punts respecte les eleccions de 2019, en les quals hi va participar el 64,18% de l’electorat. A escala autonòmica, el PSC s’ha convertit en la primera força, amb 732.362 vots, arrabassant la posició a Junts, que ha quedat segon amb 430.925 vots. ERC – Ara Repúbliques, amb 354.247 electors i el PP, amb 329.459, han estat la tercera i la quarta força, respectivament.

Barcelona

A la ciutat comtal la participació ha estat, en sintonia arreu del país, força baixa. Un 49,65% de l’electorat ha exercit el dret a vot, el que suposa una abstenció del 50,34%.

Igual que ha passat en l’àmbit autonòmic, el PSC ha estat el partit guanyador. Els socialistes han obtingut un total de 163.807 vots, el que es tradueix en el 29,88% del total. Junts i Lliures per Europa ha quedat com a segona força, amb 86.841 electors (15,84%). El PP (15,81%) i ERC – Ara Repúbliques (13,84%), han estat, en aquest ordre, la tercera i la quarta força.

Sants-Montjuïc

Si ens centrem al districte de Sants-Montjuïc, la davallada en la participació també és notòria. En concret, un 47,15% de l’electorat ha exercit el seu dret a vot, gairebé 16 punts menys que en l’última convocatòria. Dels 123.305 veïns i veïnes, només 58.141 han votat.

Sigui com sigui, els resultats al districte han deixat com a clar vencedor al PSC de Teresa Ribera, que ha obtingut un total de 18.360 vots, el que suposa el 31,68% del total, amb 10’11 punts més que en les darreres eleccions. En segona posició, amb 8.987 vots (15,5%), s’ha mantingut ERC – Ara Repúbliques, tot i que ha perdut prop de 7 punts. Fins la tercera posició ha caigut Junts i Lliures per Europa, que ha perdut un 11% dels seus suports, aconseguint 7.924 vots (13,67%), lluny dels 19.793 que van aconseguir l’any 2019, quan van ser la primera força a Sants-Montjuïc.