Ara que tenim un cicle electoral intens al davant, amb les eleccions basques, les catalanes i les europees a tocar, hem de persistir en la demanda ciutadana que la política abordi els reptes i problemes socials, per complexos que siguin. I ser exigents amb els que en sortiran elegits, perquè explorin i s’encaminin a les possibles respostes, plantejant debats i propostes que ens permetin construir alternatives.
Davant un moment de certa desconnexió col·lectiva respecte a la política, convé respondre amb la nostra participació i exercir una mirada crítica i propositiva, ja que el moment també és una oportunitat per reclamar comptes i deixar palesa la nostra voluntat que la classe política abandoni l’actitud d’apatia i menfotisme respecte als problemes que ens assetgen al dia a dia. O si més no, que s’esforci un xic més per implantar els consensos socials. Perquè n’hi ha i en són molts.
Així, aprofitem aquests dies de campanya per informar-nos dels temes que marcaran les polítiques legislatives vinents. I sobretot, per posicionar-nos decididament sobre assumptes que fan a l’equilibri social i democràtic: com restablim la veritat sobre la mentida, com abandonem els blocs i trossegem la polarització, com aconseguim deixar d’exacerbar les identitats en un i l’altre bàndol.
Quines són les respostes a temes tan importants com la sequera, el descontentament al camp, la inflació, l’informe PISA, la indústria, la precarietat i mercat laboral, l’habitatge, el repte demogràfic, el context de guerra, Ucraïna, Gaza i l’amenaça real que personatges de l’extrema dreta com Donald Trump arribin al poder. Problemes i reptes que són i han de ser a l’agenda.
Ja heu gaudit les vacances (els que heu pogut). Gaudiu ara les campanyes que venen!
La impunitat del govern israelià a Gaza estremeix
El genocidi que Israel està perpetrant contra civils innocents a Gaza, infants, àvies, mares, persones vulnerables, personal d’auxili humanitari, etc. – ja abans d’aquest genocidi Gaza tenien una situació força inhumana- té un cost social, moral per descomptat, però sobretot té un terrible cost democràtic. És un punt d’inflexió dels valors i els límits de les nacions respecte a les minories amb les quals conviuen, sigui en els termes que siguin. En aquest sentit, és un precedent perillós per les democràcies liberals.
Altrament, cal destacar l’encert del posicionament del president Pedro Sánchez i alguns governs europeus defensant els dos estats, i també el ressò que n’ha fet l’exalcaldessa Ada Colau. I és que entre les poques veus que s’alcen contra aquest crim en Occident, fins i tot escassegen les dels civils; crims que estem veient cada dia amb la impunitat i l’arrogància del govern israelià, és també un senyal de la fatiga democràtica present arreu. Els més mobilitzats són col·lectius força minoritaris i que de tant en tant organitzen manifestacions esporàdiques en favor del poble palestí, com la d’aquest 30 de març al passeig de Gràcia.
Participeu sempre que pugueu!
