Juan Bibian
“Bon Deu, la teva obra no ha fet res més que començar! Nosaltres, en canvi, farem d’aquests Estats Units una nació moral!”.
Elmer Gantry (Burt Lancaster)
“El Foc i la Paraula” (Elmer Gantry, 1960) de Richard Brooks.
Vista fa uns dies després de bastants anys i actual como poques.
3 Oscar: Actor (Lancaster), Secundaria (Jones) i guió adaptat avalen aquesta notable pel·lícula.
Elmer Gantry (Burt Lancaster) és un home atractiu, oportunista i extremadament immoral , tot això ens recorda Presidentes i líders polítics que cada vegada més proliferen fins i tot en el primer món i més en les èpoques de crisis. El dia en el que assisteix, per casualitat, a una reunió religiosa se n’adona de lo fàcil que és guanyar diners coma predicador i es converteix a la religió Evangèlica. Junt amb la germana Sharon (Jean Simmons), Elmer pronuncia uns estremidors sermons que li permeten aconseguir fama i diners. En canvi, un periodista (Arthur Kennedy) segueix les seves passes per a desemmascarar-lo. La situació es complica encara més quan reapareix a la seva vida una antiga amiga (Shirley Jones), que farà que Gantry s’hagi d’enfrontar al seu passat tèrbol.
Pel·lícula apassionant sobre la gran novel·la de Sinclair Lewis , Premi Nobel de Literatura , que radiografia un personatge dibuixat amb traces d’artista. Una obra mestra indiscutible, cim de la carrera d’un cineasta compromès, agressiu i lliure com Richard Brooks
Critica punyent i contundent als santons, líders espirituals, supremacistes, extremistes i populistes polítics, i a un ús de la religió com a vehicle per a manipular les masses.
El millor és la manera com ofereix la seva visió d’una societat en part ignorant, hipòcrita i fanatitzada , amb la terrible necessitat de subjectar-se a algú o a alguna cosa per a poder seguir endavant.
Sembla mentida que aquest gran film de Brooks tingui més de 60 anys. Si la poden aconseguir no se la perdin.
