Isabel Martínez, advocada de professió i número deu a llista per Ciutadans ha acceptat aturar-se per atendre’ns a La paradeta al barri, l’espai d’entrevistes als candidats a les eleccions del 14 de febrer. Un esforç organitzat des de la plataforma multimèdia de La Marina: el Diari La Marina, La Marina FM (102.5) i lamarina.cat, amb la intenció d’interpel·lar la participació del veïnat amb un missatge molt més directe.
Les prioritats que ha de tenir el nou govern que resulti de les eleccions, les perspectives i contradiccions dels seu propi partit i la política de pactes postelectorals, han estat algunes de les qüestions que la candidata de la formació taronja ha respòs. També hem pogut conèixer el seu perfil més personal. Els referents que té a la vida pública i els referents de barri que estima i amb els quals conviu.
Acabem el bloc intentant relaxar una mica el to, que s’agraeix especialment en campanya. L’hem demanat que es mulli escollint a algú de la resta de partits amb qui li vindria de gust fer una cervesa i també algú a qui si pogués li compraria un bitllet d’anada amb destí a una illa deserta sense el bitllet de tornada. Quins noms ha donat? Martínez és incisiva en el seu missatge i parla de les preocupacions que l’han portat ha participar activament en política. Escolteu l’entrevista!
Les periodistes Yohany L. Ayala i Andrea Bello, conductores del programa Sintonia amb els barris, de la Marina FM han estat les responsables de fer totes les entrevistes. Totes dues han volgut qüestionar però des d’un to de conversa, i destaquen l’actitud i la predisposició dels convidats per fer “La paradeta al barri.
Podeu seguir totes les entrevistes al web lamarina.cat i a la marina FM, on les podreu escoltar a les 13 hores en punt el dimecres 10 (CUP i Ciutadans) dijous 11 ( Barcelona en Comú) i divendres 12 (Esquerra i el PSC ) de febrer al 102.5, el dial de l’emissora del barri.
Molt encertada l’entrevistadora, la Yohany, quan li ha recordat a l’entrevistada (no sé si viu al barri o a Terrassa) que uns mateixos fets que ella denuncia com a “cop d’estat” (en un país, España, experta en haver-los fet i també patit), per a la meitat si més no de la població són fruit d’una expressió democràtica.
Vull recordar als dèbils de memòria que, si s’hagués acceptar dialogar i negociar un referèndum pactat, no ens hauríem vist empesos pel mur (“The Wall”) a tirar pel dret amb l’objectiu d’expressar el dret a decidir que tota nació porta a dins.
Violència la del MHP Torra empenyent a apretar? En tot cas, incoherència com a activista polític i a la vegada President.
Violència dels CDR (ui, quina por que en fan aquests diables rojos!)?
Violència a l’octubre del 19, a Urquinaona? I tant, la part més jove de la nostra societat va expressar amb contundència el rebuig per la vergonyosa sentència del Suprem contra els presos polítics. Ben fet! Cal expressar-se, no deixar que ho faci només l’ultradreta al carrer i que a més li surti de franc. Que és vergonyosa la sentència no ho dic jo: ho diu el Grup de Treball de l’ONU contra les Detencions Arbitràries, que forma part del Comitè de Drets Humans de l’ONU.