Reunió de dones a l’Associació de Veïnes de Can Clos

Redacció/Fotografia:Laura Sicilia i Vanesa Alemán

La tarda d’ahir divendres, al voltant de quaranta persones van omplir l’Associació de Veïnes de Can Clos per parlar de dones i feminisme en l’acte “Posa’t les ulleres liles per commemorar el dia internacional de la dona”. La majoria d’assistents eren dones, tot i que també hi havia alguna presència masculina.

La sala estava decorada per a l’ocasió; per les parets, cartells liles amb frases de dones històriques com Marie Curie, Edith Cavell o Rosa Luxemburgo que compartien missatges com “Lo más revolucionario que una persona puede hacer es decir siempre en voz alta lo que realmente está ocurriendo”. I com qui celebra una festa d’aniversari, també hi havia taules amb pa de pessic, galetes, embotit, sandwiches, cafè, sucs, refrescs… i una banderola sobre una d’elles en la que es llegia “Feliz dia mujer”.

Abans de començar amb l’activitat que tenien preparada la Xènia Morgado i l’Alba Prieto, integradora i educadora social que imparteixen tallers a la Taula de Dones de la Marina i treballen en el projecte “Dona’t més”, es va reproduir un vídeo amb fotografies de totes les dones que formen part de l’Associació de Veïnes de Can Clos realitzant les diverses activitats que l’entitat organitza al llarg de l’any. Després d’això, la Xènia i l’Alba van col·locar una caixa en mig de la sala on es trobaven dipositades unes targetes de color lila amb paraules com “Rol”, “Feminisme”, “Masclisme”, “Estereotip”, “Gènere”, i entorn aquests conceptes que les dones anaven traient d’un en un, es va iniciar una pluja de comentaris.

Entre riures i bromes, les dones van deixar palès els rols que pesen sobre elles “Som psicòlogues, infermeres, pintores, electricistes, i encara puc continuar, ho fem tot a casa” deia una de les assistents, “si una dona falta, la casa se’n va a pique” deia una altra. També es va parlar sobre la desigualtat salarial, les anomenades “feminazis” i l’evolució del feminisme, ja que la presència de dones grans va permetre fer una retrospecció  i veure que tot i que encara queda molt per aconseguir, hem evolucionat força en aquesta matèria “Abans una dona havia de demanar permís al seu marit per tot; treure’ s el carnet de conduir, obrir-se una cartilla al banc…”. Entre les presents hi era la tècnica de l’Ajuntament Lidia Pérez i la Ximena Artiaga, pastora evangelista que va donar el seu punt de vista “A casa meva érem 3 dones i 5 homes i m’ha mare ens feia fer-ho tot a les noies i em vaig rebelar, no m’agradava, no ho veia just, deia ‘jo vull ser home’, però en tenir el meu primer fill em vaig adonar que ser dona era un orgull, donem vida a vides”.

En finalitzar aquesta activitat, les organitzadores van repartir un globus a cada una de les presents amb frases que tota dona ha d’escoltar al llarg de la seva vida com “Aquesta faldilla no és molt curt?”, “Què et passa? Tens la regla?” “No et posis histèrica, no se’t pot dir res”, “Què hi ha per dinar? Què hi ha per sopar? On estan les tovalloles? M’has rentat la camisa?” i el que havien de fer amb ells era punxar-los si estaven fartes d’ escoltar aquest tipus de cometaris o no. Els crits de “peta-ho, peta-ho” van envair la sala,  juntament amb les riallades que es produïen en petar unes els globus de les altres.

Una reunió de dones, on aquestes es van desfogar, van compartir pensaments, i va quedar clar que el feminisme cadascuna el viu com vol, però totes busquen el mateix objectiu, d’una vegada,  la igualtat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada