Alejandro Flores / Yohany Limpias
El nostre planeta s’està cremant. Aquest estiu hem viscut onades de calor i incendis que han deixat desenes de morts arreu del món, una situació alimentada per l’emergència climàtica com més va més evident. El clima cada cop esdevé més extrem tant en èpoques d’estiu com d’hivern. I ja veiem a casa nostra fenòmens atmosfèrics propis d’altres zones del planeta.
L’evidència del canvi climàtic no és inventada ni construïda pels mitjans de comunicació. La ciència ho deixa clar amb algunes dades que hem estat sentint durant els últims anys, quan cada vegada més estudis avalen una tendència que, si no s’atura, anirà a pitjor. I és que l’onada de calor que hem patit el passat mes de juliol, i que roman fins ara, ha estat la més extrema des que hi ha registres, la temperatura ha pujat 4,2 °C respecte a anys anteriors, provocant la mort de més de 500 persones arreu d’Espanya en només una setmana.
LES DADES
L’escalfament global que estem patint ve marcat, principalment, per l’augment en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle provinent de la crema de combustibles fòssils, com el petroli, el carbó o el gas natural. A més, la contaminació produïda per vehicles de combustió, avions i grans vaixells ha empitjorat la situació. Tot això, sumat a l’augment exponencial de la població i la destrucció d’ecosistemes terrestres i marins per aprofitar-ne els recursos naturals, han fet que la situació sigui insostenible fins i tot a curt termini.
Així, el 28 de juliol ha estat el dia de la sobrecapacitat de la Terra d’enguany que, com si fos un pressupost d’ingressos i despeses, ens ve a dir que ens hem acabat els recursos del planeta abans d’acabar l’any, i que haurem de viure a crèdit fins a l’u de gener vinent. Però no hi ha un planeta B que ens doni crèdit. (Vegeu la infografia).
Després de l’estiu que hem passat i de les dades que reflecteixen les conseqüències de l’escalfament global, volem saber què pensa el veïnat de la Marina sobre un problema que ja està afectant el nostre dia a dia i que incidirà, ja no només en les vides de les pròximes generacions sinó a tothom i des d’ara mateix. Atesa la situació, sembla que hem esgotat els terminis. Per això hem parlat amb veïns i veïnes de diferents edats per preguntar-los fins a quin punt estarien disposats a canviar les seves accions quotidianes per pal·liar la situació.
EL VEÏNAT, MÉS CONSCIENCIAT PERÒ TAMBÉ HI SÓN ELS DESCREGUTS DEL CANVI CLIMÀTIC
Entre les sis persones que hem entrevistat, hem trobat diversament representats els tres perfils més freqüents també, socialment. Primer, aquells que no creuen en el canvi climàtic o l’escalfament global i en conseqüència es comporten com si res no passés (1 de 6). Després, els que estan conscienciats sobre el problema i a manca de mesures col·lectives han pres la iniciativa ells mateixos fent tant com poden en el seu dia a dia (3 de 6). I per acabar, aquells que, reconeixent el problema, no estan prou motivats ni conscienciats, fan alguna cosa, però no és fins ara que el tema realment els comença a preocupar (2 de 6). Per què? Doncs no és el mateix sentir notícies sobre desplaçament de persones i catàstrofes naturals que viure els canvis en pròpia pell, com ens ha tocat amb temperatures típiques d’agost des del mes de juny i molt més en juliol.
L’Eva Gómez és una mestressa de 57 anys i és de les conscienciades. Des que té records recicla i sempre que pot utilitza materials sostenibles. Pertany al grup convençut que cal actuar immediatament i amb mesures que a d’altres els resulten “radicals”. “És un problema real i sembla que anem cap al desastre”, es preocupa. Com a ciutadana i com a mestra s’implica molt en la causa i es considera absolutament insatisfeta per la manca de mesures dels governs. Lamenta el pensament dels que diuen que “els que vinguin darrere, ja espavilaran”…
El Roberto Cavallin té 61 anys i treballa com a enginyer electrònic. És del grup que tot i tenir el tema present fins ara no l’havia representat una preocupació del dia a dia. “Jo vinc de Veneçuela, i noto que aquí hi ha més preocupació, ara cal elevar-la a escala d’actuació dels governs i d’altres iniciatives. Tot és conseqüència del ritme de consum al qual ens hem acostumat i de la indústria contaminant.” No es considera activista, però es reconeix sensibilitzat. La seva aposta és fer més pedagogia i treballar-hi a les escoles. Però no li convenç cap mesura restrictiva ni una tornada al passat en alguns usos, com ara els envasos. “Millor crear alguns de degradables que tornar a anar-hi a la compra carregats amb recipients!” Recicla i intenta estalviar energia. Del mateix grup és la Consuelo Cano, de 52 anys i que treballa com a dependenta. Cano, però es mostra més disposada als canvis, sempre que s’imposin per a tothom. Adinerats i polítics inclosos. O tothom o ningú, és la seva visió.
El José Luis Portolés és un mecànic d’hidropneumàtics, jubilat, i de 83 anys. És del grup dels negacionistes, diu: “Tot és fruit de les fake news“, i “de jove recordo els passeigs per Montjuïc buscant les fonts per a refrescar-me. Sempre ha fet molta calor a la ciutat només que ara han de buscar algun culpable de la ineptitud dels governs, però durant tota la meva vida he patit la mateixa calor”. No li alarmen les onades que estem vivint últimament. De totes maneres, explica: “no em preocupa el canvi climàtic perquè estic proper a la “línia vermella” i em queda poc al món, així que el canvi climàtic no m’afectarà”. Tanmateix, recorda i lamenta un incident de la seva època com a mecànic, en què es van desaprofitar un milió de litres d’aigua d’una canonada.
Entre els joves ja es coneix que la preocupació i la sensibilització sobre el medi ambient hi és. Abdulah Butt de 18 anys i tècnic de mòbils i Valentina Orozco de 24 anys I estudiant d’Odontologia hi coincideixen en el grup dels que consideren que cal actuar des de tots els àmbits, perquè no hi ha altra opció.
Així doncs, animem els nostres entrevistats a “jugar” intentant tastar l’opinió que tenen davant mesures extremes. Algunes irreals, però altres, si tot va com ara, molts experts i científics adverteixen que tard o d’hora arribaran. Fins a quin punt estem disposats a canviar els nostres hàbits per posar el nostre gra de sorra per salvaguardar el planeta Terra?
ELS PERFILS
