2025 és l’any del centenari de Francesc Candel. Nascut l’any 1925 al petit municipi del Racó d’Ademús, a la província de València, es va instal·lar a les barraques de Can Tunis quan tenia tan sols dos anys.
El ja desaparegut barri portuari representava amb força la Barcelona dels suburbis, amb una important concentració de persones provinents d’altres punts del país i amb unes condicions de precarietat que van marcar el seu caràcter i obra literària.
Amb la seva privilegiada ploma, Candel es va convertir en la veu dels milers de persones que vivien allà on la ciutat canvia de nom. Racons marginats, oblidats i silenciats d’una Barcelona de segona o tercera categoria.
Avui en dia, cent anys després del seu naixement, i gairebé divuit des de la seva mort, el seu llegat batega amb força als barris de la Marina, encara hereus de moltes traces de la realitat que va viure l’escriptor. És per aquest motiu que enguany s’han organitzat un munt d’actes per retre homenatge a la seva figura.
Un d’ells va ser l’exposició “Paco Candel i els altres. Un retrat literari de la immigració a Catalunya”, celebrada el passat dijous 8 de maig a l’edifici del Districte Administratiu de la Generalitat, ubicat a tocar de la plaça del Moviment Obrer.
Una quarantena de veïns i veïnes s’hi van reunir a les cinc de la tarda per gaudir de l’acte, dividit en dues parts. La primera d’elles a càrrec del director del Memorial Democràtic, Jordi Font, que va conversar amb el veïnat envers la trajectòria i vida de Francesc Candel, recollida també en diversos cartells que s’havien instal·lat a l’exposició que acull la planta baixa de l’edifici. Aquesta dinàmica va generar també un diàleg amb algunes veïnes que van conviure amb Candel i que coneixen de primera mà la realitat que es narra a la seva obra.
Tot seguit, la sala de conferències va acollir el plat fort de la jornada, una conversa a diverses bandes, moderada per la periodista Yohany L. Ayala.
De part del Districte Administratiu va parlar la seva gerent, María José Martí, qui va donar un missatge de benvinguda i caliu al veïnat.
Com a principals ponents participaven les veïnes de l’A.V.V. d’Eduard Aunós, Ginesa Pérez i Maria Ángeles Juárez, a més de la Montse Picó, altra veïna que participa de diversos espais reivindicatius i és membre de l’Ateneu Popular Zona Franca – Engranatge. En aquest espai, es va debatre i reflexionar sobre temes estrictament vinculats amb l’obra de Candel, com ara l’acollida dels locals, les dificultats dels nouvinguts al territori, les diferències culturals, l’ús del català, la precarietat i el sentiment de pertinença.
“Tots els records de la meva infantesa a Cases Barates són dolços”, deia una. “Amb deu anys jo ja estava servint i de serveis no en vam tenir cap fins que jo era ja molt adulta, aigua, energia… no hi havia res, va ser molt dur”, contraposava l’altra veïna.
“Hi havia gent que amagava que era de les Cases Barates. Per què? Els preguntava jo. Sempre ho he portat amb orgull”, va expressar una tercera veïna.
Tots, aspectes que van interpel·lar a una audiència intergeneracional i multicultural, que es va animar en diverses ocasions a expressar el seu punt de vista respecte de les qüestions que s’anaven posant sobre la taula, sempre en un ambient de tertúlia. “Parlar català és una qüestió d’actitud”, va reflexionar una veïna en relació amb un dels punts de la conversa. “Animo a aquells que no en saben a intentar-ho. Equivocar-se és natural i no té importància sempre que hi hagi una intenció d’aprendre”.
L’esdeveniment ha estat organitzat per l’Associació de Comerciants de la Marina, la Marina FM 102.5 i el Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya, amb la voluntat d’anar teixint i cohesionant les diverses realitats i espais que conviuen a la Marina.
