La Lluna
La Lluna creixent es pot veure des de la Terra, una porció del satèl·lit il·luminat per un sol que s’ha posat el pijama.
De lluna creixent es va disfressar a Carnestoltes la veïna del passeig de Zona Franca Montse Santiago (Barcelona, 1988), directora de l’escola especial Nostra Senyora de Montserrat (Bronze, 18).
Les altres fases de la Lluna es van guarnir amb la mateixa tela i el mateix cartró: la cuinera es va vestir de lluna nova; una de les tutores, de quart decreixent, i l’administrativa, de lluna plena.
En realitat, a la Montse Santiago, una Zoe Saldaña de batista, l’ha captivada la poètica nocturna, i no és casual que el centre que dirigeix des del 2018 es compartimenti en aules siderals: estrelles (Polar, Vega, Sol), constel·lacions (Casiopea, Ossa Major), planetes (Júpiter, Neptuno, Mercuri) i galàxies (Andròmeda, Via Làctia).
«No deixa de tenir el seu punt escoltar un alumne amb autisme dir que pertany a la classe d’Andròmeda», diu la Montse, educadora especial i logopeda, i que, en efecte, materialitza el seu somriure en una lluna creixent que travessa el menjador.
A l’escola especial Nostra Senyora de Montserrat assisteixen 78 alumnes amb edats compreses entre els tres i els 21 anys, alumnes amb «diversitat funcional» i discapacitats intel·lectuals lleus: síndrome de Down, autisme, trastorns mentals (psicosi infantil, per exemple) i deficiències severes.
«Cada vegada hi participen més de la societat», apunta, i esmenta dos centres més en l’òrbita del seu ideari: Fundació Aspace Catalunya (centre de desenvolupament infantil i atenció precoç, a Montjuïc) i Asproseat (serveis integrals per a persones amb discapacitat, al polígon industrial de la Pedrosa). «Nosaltres visitem tres cops per setmana la Biblioteca Francesc Candel, on fan una sèrie d’activitats.»
El claustre de Nostra Senyora de Monserrat el conformen 23 professionals (educadors especials, psicòlegs, fisioterapeutes i psicomotricistes).
Basada en la pel·lícula El Gran Showman de Michael Gracey (2017), el seu lema és: per fer alguna cosa nova cal fer una cosa poc convencional.
Vinculació al barri
L’escola d’educació especial es va fundar el 1977, de la mà de la Núria Pucurull. El veïnat va impulsar un estudi de les necessitats de les famílies de la zona, amb el recolzament del rector marianista Celestino Moraza.
La seva creació va lligada a la parròquia de Sant Cristòfol, sota el paraigua de la Fundació de les Escoles Parroquials de l’Arxidiòcesi de Barcelona.
Actualment, la parròquia de Sant Cristòfol i les altres dues parròquies properes, Sant Bartomeu i Mare de Déu de Port, constitueixen la zona pastoral de la Marina de Montjuïc, de la qual és rector titular mossèn Felip-Juli Rodríguez.
Per això les oracions de tall cristià ressalten a cada paret del col·legi. Entre elles, «La mesura de l’amor és estimar sense mesura» (Sant Agustí).
«Per mi, Déu és el motor, mou la meva vida», professa Montse, una altra més de les «fraternes marianistes». «Tot el que faig a la vida ho visc com un diàleg amb Déu. Assumir la direcció d’aquesta escola és una missió de Déu.»
La missió: que els nois es treguin les pors, que siguin autònoms i que aprenguin a relacionar-se entre si.
A Nostra Senyora de Montserrat conviuen diversos credos: sikhs, evangelistes, musulmans, hindús, testimonis de Jehovà, etcètera.
«No obliguem ningú a res, i la majoria s’involucra en les activitats nadalenques, de la mateixa manera que respectem totes les altres religions», explica. «Al final, darrere de cada fe hi ha sempre el mateix missatge: amor i respecte.»
Valorar l’autenticitat i sentir-se orgullós d’un mateix, malgrat les diferències, o precisament per això, perquè som diferents.
En un món embogit per les guerres, l’amor i el respecte es troben a faltar.
«El 28 de febrer vam sortir per fer la rua de Carnaval, vam creuar els Jardins de Sant Cristòfol i vam arribar al passeig de la Zona Franca. Va ser molt bonic», s’il·lumina com una torxa, veritable lluna creixent.
De vegades, quan acaba la jornada laboral, la veïna i directora de l’escola especial Nostra Senyora de Montserrat, Montse Santiago, se’n va a una acadèmia de ball on fa dansa, «jazz i musicals».
«El musical El Gran Showman és brutal.»
Basada en la pel·lícula de Michael Gracey (2017), el seu lema és: per fer alguna cosa nova cal fer una cosa poc convencional.
Valorar l’autenticitat i sentir-se orgullós d’un mateix, malgrat les diferències, o precisament per això, perquè som diferents.
Testimonis
MARIPAZ CASTRILLO
Mestra. Barcelona, 1971
«La nostra escola és petita i acollidora. Treballem per desenvolupar al màxim possible les capacitats del nostre alumnat i per acollir les seves famílies. Apliquem la flexibilitat i l’adaptabilitat a la nostra feina per a donar la millor resposta a cada alumne. Busquem, en definitiva, que l’alumnat es trobi a gust, segur i capaç per a enfrontar les seves dificultats i millorar cada dia. I ho aconseguim!»
AMINA LAMHARRAR
Alumna. Barcelona, 2011
