“A mi em dona igual amb qui se’n vagi al llit” és una expressió que s’escolta sovint i, encara que aparentment qui la verbalitza ho fa per demostrar tolerància, la veritat és que amaga una narrativa perversa en reduir l’homosexualitat i la bisexualitat a una simple orientació sexual.
Obviar les grans implicacions culturals, polítiques i emocionals que té ser gai, lesbiana o bisexual en una societat que se sustenta sobre l’heterosexualitat obligatòria és una forma de discriminació subtil.
Ja no en tenim prou amb què rebutgin la violència explícita, sinó que necessitem que reconeguin les qüestions específiques que ens afecten com a comunitat.
La forma en què una persona experimenta la seva orientació del desig està marcada profundament pel seu context, que pot ser opressiu o pot estar sostingut per una comunitat amb la qual comparteix un context cultural comú.
A més, l’homosexualitat és també una experiència emocional que involucra l’amor, el desig i l’afecte. No és només estimar (amar) algú del teu propi gènere, sinó viure i experimentar aquests sentiments en un món que en qüestiona la validesa. Compartir aquests sentiments és el que dona sentit al concepte de comunitat, on ens refugiem.
També té una connotació política, perquè la nostra experiència individual forma part de la història col·lectiva i posem el cos i ens enfrontem a prejudicis que ens afecten directament en el nostre dia a dia.
L’orientació del desig, per tant, és un aspecte integral de l’experiència humana. Plantegem-nos davant les visions reduccionistes i simplistes i apostem per la diversitat com una font de riquesa que ens beneficia a totes les persones.
Enrique Llacer
_________________________________
Seguiu-nos a El Color Morado del Arcoiris, els dilluns a les 18 hores a La Marina FM (102.5) @moradoarcoiris
