Alejandro Flores
Qui hagi passejat pel parc de Can Sabaté durant els últims mesos haurà observat que la font, l’estany i el canal ja no tenen aigua. Ara, els coloms caminen lliurement on abans bevien. Fins i tot veiem com els gossos corren per la piscina buida dels Jardins dels Drets Humans. Ara, però, sense que puguin refrescar-se sortejant el que assenyalen els cartells municipals, on se’ls prohibeix nedar a les fonts ornamentals. No hi ha aigua.
A finals del mes de febrer, s’enfilava l’alerta per sequera a la fase d’excepcionalitat a Barcelona i a 223 municipis més. En total, a gairebé sis milions d’habitants se’ls ha limitat a 230 litres l’aigua que poden utilitzar diàriament. Aquesta mesura arriba acompanyada de les que són, potser, les més visibles per a la ciutadania: aturada total dels brolladors de les fonts ornamentals, prohibició de reg amb aigua potable a zones verdes, limitacions en la neteja urbana i de vehicles privats, i prohibició d’omplir piscines, entre moltes altres mesures.
Són decisions que l’Agència Catalana de l’Aigua ha decretat en un context d’excepcionalitat. El passat 18 d’abril, la portaveu del govern de la Generalitat, Patrícia Plaja, donava una roda de premsa per anunciar la preocupació de les administracions davant una situació “on no es preveuen precipitacions importants ni a curt ni a llarg termini”, les típiques pluges per a l’època de l’any. “La sequera és el principal problema del país”, afirmava.
Les dades són demolidores. Les nostres reserves d’aigua als embassaments no eren tan baixes des de l’abril de 2007, quan van arribar a tenir només el 21% de capacitat. Actualment, ens trobem per sota del 26%, i baixant. Si no plou i les reserves no s’omplen abans de tocar el límit del 16%, podríem entrar en una fase d’emergència després de l’estiu, al setembre, quan les restriccions podrien ser encara més severes.
La sequera ja es palpa a les fonts i als espais verds de la ciutat, cada cop amb un verd més marronós. La Victoria Escamillas, que passeja cinc gossos pel parc de Can Sabaté, afronta amb por l’arribada de l’estiu. “Imagina’t que amb la calor extrema hi continués l’escassetat d’aigua i les fonts dels parcs i jardins del barri no funcionessin. Em preocupa que arribem a l’extrem que no hi hagi aigua potable o que ens la restringeixin a la ciutadania”, lamenta.
“Hem d’utilitzar l’aigua amb sentit comú i, bàsicament, per a l’imprescindible”, reconeix el Francisco Guerrero, veí de 64 anys, mentre passeja per Can Sabaté. I és que, de mica en mica, la població pren consciència d’un problema que per ara només afecta l’espai públic. “A casa, quan ens dutxem, fins que no surt l’aigua calenta, guardem l’aigua freda per quan anem al lavabo”, aconsella el Francisco.
La Meri Álvarez, de 39 anys, explica que a casa també s’esforcen en estalviar: “tots podem fer coses, des de tancar l’aixeta quan no s’estigui fent servir, fins a tenir cura del reg de les nostres plantes i no malbaratar l’aigua”. Destaca la importància que tothom prengui consciència, i també els més petits. “Cal que es treballi des de les escoles una consciència climàtica, perquè els més grans no la vam tenir”, afegeix.
Segons l’Agencia Estatal de Meteorología, entre l’1 i el 17 d’abril només ha plogut el 15% de la mitjana normal durant aquests dies a Espanya. És a dir, a més de la meitat del país no ha caigut cap gota d’aigua. I si anem més enrere, comptant des de l’1 de gener, les pluges acumulades arriben només al 50% del que es considera normal per l’època de l’any que ens trobem, una dada que no arriba ni al 25% al sud i llevant de la península. Les dades parlen per elles mateixes.
