Juan Bibian
“M’agradaria tenir fills però no al preu de no tenir una vida” .
Anne (Annamaría Vartoliomei)
“El Acontecimiento” de Audrey Diwan
França, 1963. Anne, una jove i brillant estudiant amb un futur prometedor, descobreix que està embarassada. De cop i volta veu truncada l’oportunitat d’acabar els seus estudis i fugir de les asfixiants restriccions del seu entorn amb la prohibició de l’avortament d’epicentre. Amb els exàmens finals acostant-se i un ventre que no para de créixer, Anne decideix actuar, fins i tot si suposa confrontar la vergonya, el dolor i fins i tot, anar a la presó per això.
La pel·lícula de Diwan es basa en les memòries d’Annie Ernaux, que va escriure sobre la seva pròpia experiència intentant avortar a la dècada de 1960, més d’una dècada abans que França introduís la llei per a despenalitzar-lo. Tot i que centrar-se en aquest moment històric, en el que l’avortament era il·legal, el converteix en un cine visceral, el cert és que El Acontecimiento constitueix un visionament poderós i colpidor.
És d’agrair a la directora el plantejament del film, on l’època quasi no apareix, només el vestuari i alguns temes musicals. Juga amb primers plans i càmera en mà.
Al començament, la jove protagonista està envoltada de gent, les seves amigues, la universitat, la discoteca o la seva família; però, una vegada embarassada es queda quasi en soledat i, fins i tot aparèix d’esquena com una vergonya social, sanitària i legal. També el so està molt treballat, escoltem la gent parlant, però fora de pla, només la protagonista en imatge, apartada per la societat.
Poderós, controvertit i dur relat que reivindica l’avortament i la també la lliure elecció dels nostres cossos i els nostres futurs. En aquest cas de les dones, evidentment.
La fotografia també ajuda a fer més èmfasi en aquesta sensació d’ofec i angoixa mentre transcorre l’embaràs d’Anne, amb plans molt tancats que amb prou feines deixen espai per a respirar i que fan que ens centrem tota l’estona en ella. És una pel·lícula, malgrat la seva cruesa, subtil, continguda, amb llum clara i tons pastel que acaben de reforçar tota aquesta fredor i aïllament que envolta la situació.
Excel·lent film, un altre dels grans del que portem d’any.
“Estàs malalta?”, li pregunta el professor a Anne
I ella li respon:
“Tinc una malaltia que només tenen les dones i que les sol convertir en mestresses de casa”
El film ha obtingut el Lleó d’Or al Festival de Venècia d’enguany.
