Si la llei és injusta, cal canviar-la i potser desobeir-la
Cal donar al Cèsar el que és del Cèsar. Tothom està obligat a respectar la llei, però aquesta no és inamovible ni eterna. És el producte d’una societat que busca, democràticament, el bé comú. El Cèsar no era gens democràtic.
Cal procurar que les nostres democràcies no esdevinguin una dictadura encoberta, del capital, del racisme, del sexisme o de l’odi entre pobles. Si les lleis no serveixen per a millorar la societat i els individus, si no estan al servei de la justícia i del bé, cal canviar-les o, fins i tot, desobeir-les. L’estat de dret ha de garantir, precisament, que això es pugui fer, i si hi posa obstacles potser és que trontolla i ha de recuperar l’equilibri que dona respectar la dignitat de totes les persones.
Molt sovint, i sobretot en relació amb Catalunya, hem sentit dir la paraula ‘seny’, tan de casa nostra.
El seny és la raó que mesura els problemes i els dona una resposta basada en la consideració de l’esser humà com a ésser que pensa i decideix.
El seny no pot ser mai sinònim de por ni d’immobilisme. Per això, Plató, al costat del seny va posar el coratge, la valentia basada en l’ètica i els valors morals. Es el que conforma la bona ciutadania. Seny i valentia, amb compromís moral, per a crear –i respectar─ lleis que defensin la dignitat de les persones.”
Montserrat Camps Gaset
Fragment de l’article “Al Cèsar el que és del Cèsar… sempre?” publicat a El Pregó, núm. 577 (2020)
