Tanquem aquest diari, el 30 de març al matí. L’avorrida sessió d’investidura a què se sotmet per segona vegada Pere Aragonés per cercar el suport dels juntaires no té cap emoció una vegada els de Puigdemont han avançat que no avalaran la candidatura del republicà.
No per repetitiu i previsible deixa de sorprendre la manca del sentit de responsabilitat amb què es comporten, en aquest cas, els partits independentistes. Es van passar la campanya dient que apressava tenir un govern fort i vés per on ara no tenen gens de pressa per formar-lo.
De tot plegat, crida l’atenció els molts debats encallats al punt de tornar-se estèrils en una situació on el drama social afecta tants i tants ciutadans. Tothom ha de fer la seva feina i al Parlament li correspon ara d’escollir govern. Qui al seu torn ha de prendre les decisions que calguin, en benefici dels seus conciutadans. Aquest és el marc.
Els líders independentistes, presos o exiliats, tenen tot el dret de participar en política, però pretendre dotar d’institucionalitat òrgans que no ho són, no ajuda gaire a resoldre el conflicte i obre més incògnites i incerteses en un moment en què ja en tenim prou.
Als partits polítics els cal recuperar el veritable sentit de la seva feina, que no és cap altra que fer valer els interessos dels governats. I ara mateix la principal preocupació ciutadana té a veure amb com superem el forat enorme que ha deixat la crisi del coronavirus en moltes famílies. Forats econòmics, psicològics i socials. Es poden perseguir d’altres objectius, ben legítimament, però no es pot confondre el principal. Perquè és urgent!
Que potser els partits han deixat de percebre que la seva conducta i decisions ─o manca de decisions─ no té cap penalització electoral. Als ciutadans ens cal ser encara més exigents i qüestionadors, també i sobretot amb els nostres espais de representació. Amb els partits que votem i no només amb els contraris. Potser només així serem capaços d’emular l’Ever Given, desencallar per seguir i deixar pas perquè tothom pugui fer el que li pertoca.
Gaudir la setmana santa amb precaució
Mica en mica i malgrat el cansament, la comunitat científica ha transmet que estem a l’últim tram d’aquests confinaments tant estrictes i que les vacunes són a tocar per a tothom. Tot apunta que de cara a l’abril les dosis començaran a arribar de manera més puntual, almenys així ho han afirmat les autoritat competents i així ho esperem nosaltres.
De moment, però, tenim al davant una Setmana Santa, amb el pronòstic d’un bon clima que convida a gaudir (i molt!) després de tot el que hem hagut de superar. No obstant això ens cal també estar atents perquè el contrari provocaria una quarta onada que començaria amb un mal peu donada la situació que hi és als centres sanitaris i l’estrès del personal de salut. Cal tenir-ho ben present ara que ens disposem a gaudir d’uns dies ben merescuts.
